Així prepara l'«operació gest» Pedro Sánchez

L’”antiinflamatori del Dr. Sánchez funciona”, va dir Miquel Iceta, però l’executiu espanyol ha vist necessari augmentar la dosi oral (que no la rectal, com voldria Borrell) per provar d’acostar els grups independentistes als pressupostos. Les 29 reunions entre membres del govern espanyol i consellers de la Generalitat des del mes de juliol –trobades en què l’executiu de Sánchez ha vinculat milers de milions en inversions a l’aprovació dels comptes- han aconseguit que bona part dels membres del Govern vegin amb bons ulls qualsevol pas cap al "sí", però queda encara l’escull indispensable dels presos, l’autèntica pedra de toc de la legislatura.

Per aquest motiu la Moncloa va aprofitar dimecres un refús de pilota durant la compareixença del president al Congrés per intentar construir una “operació gest” que es completarà, o no, el pròxim divendres, quan l’Advocat de l’Estat presenti el seu escrit d’acusacions. En l’últim minut del debat, i en una frase enrevessada, Sánchez va posar en dubte que l’1-O i les jornades posteriors es cometès cap delicte de rebel·lió. No va ser buscat, però si oportú. Que un dirigent del PSOE dubti de la rebel·lió no és nou, ja ho havia fet abans Felipe González, però les paraules del president –que fa només sis mesos veia "claríssim" el delicte- van ser amplificades per l’equip de comunicació de la Moncloa, i van aparèixer l’endemà a les portades de La Vanguardia i El Periódico. Hola, escons amics.

El segon escull és la polifonia de l’independentisme, que no és capaç de definir amb una sola veu quin és el calibre del "gest" que espera

Els moviments de la Moncloa, però, topen amb esculls importants. El primer, la manca de valentia i de capacitat de maniobra del propi president espanyol, que tem que una gestió directa davant la Fiscalia –com sí que va fer el govern de Rajoy- no només generi l’efecte contrari, sinó que tingui un cost elevat a les eleccions andaluses, on el PSOE es juga molt més que la presidència d’una comunitat. Gestos sí, passos no. Sánchez no pot anar més enllà de la gasiveria, conscient que gestiona un Estat ancorat en el tardofranquisme que reacciona amb urticària a qualsevol cessió a l’independentisme. I perdre uns pressupostos sempre és millor que perdre el control del propi govern.

El segon escull és la polifonia de l’independentisme, que no és capaç de definir amb una sola veu quin és el calibre del "gest" que espera. Depenent de qui faci la petició i de si hi ha micròfons o no, la condició per a un "sí" als pressupostos va de l’amnistia total a un mer gir de criteri de l’Advocat de l’Estat, passant per una rebaixa de la Fiscalia que –a força de repetir-la- s’ha transformat en impossible. L’”operació gest” hauria d’anar acompanyada d’una "operació relat" per part del Govern, ERC i PDECat, que haurien d’explicar a les seves bases –cada dia més receloses- exactament que estan disposats a acceptar, i que no. Començant, per exemple, per si poden seure a negociar mentre no es voten els comptes, o si, com demana l’expresident de l’ANC Jordi Sànchez en l’article a La Vanguardia d’aquest divendres, cal deixar els presos al marge de qualsevol negociació pressupostària.

Pedro Sánchez és conscient que les forces independentistes debaten sobre com resoldre aquesta legislatura a Barcelona i a Madrid, i espera que el pas de les setmanes –queden mesos per a la votació definitiva dels pressupostos i també per al judici al Tribunal Suprem- ajudi a fer possible l’acostament. Es tracta, diuen fonts de la Moncloa, de propiciar un efecte dominó que sumi arguments per al "sí" i porti finalment l’independentisme a escollir entre mantenir viu el president espanyol o obrir la porta a unes eleccions incertes. És el vell lema del PSC: "Si tu no hi vas, ells tornen".