Procés català: Crònica

La Crida formalitza l'OPA al PDECat amb un clam a la unitat

El moviment, que tindrà Puigdemont com a president impulsor, reclama superar la "rivalitat que amenaça el projecte independentista" exhibint suports d'ERC i reivindicant una confluència electoral

per Joan Serra Carné / Oriol March, Manresa, 27 d'octubre de 2018 a les 22:22 |
Carles Puigdemont, durant la presentació de la Crida Nacional per la República a Manresa | Crida Nacional
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 d'octubre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
En les milers de paperetes repartides al pavelló del Nou Congost de Manresa, ple a vessar aquest dissabte, hi havia inscrits dos missatges: unitat i llibertat. Han estat, també, les dues proclames més repetides per les bases de la Crida Nacional per la República que han impulsat el naixement del moviment, capitanejat per Carles Puigdemont -en serà president impulsor-, Jordi Sànchez i Quim Torra. El clam d'unitat ha estat l'eix que ha guiat l'acte fundacional de la Crida, un clam d'unitat per superar la "rivalitat que amenaça el projecte independentista" -així ho ha sintetitzat Elsa Artadi-, per esmenar els errors del 27 d'octubre i per afrontar els pròxims reptes electorals. Però, sobretot, el missatge d'entesa ha tingut com a principals destinataris els partits. El naixement de la Crida és una OPA al PDECat i un missatge a ERC, soci de Govern i principal rival en les municipals i europees de la primavera.

Els discursos de Puigdemont, Torra i Sànchez -en un missatge escrit a Lledoners i llegit per Jordi Peiró abans de la intervenció del dos presidents-, han incidit en la necessitat d'un moviment que permeti '"avançar junts", tot superant les fronteres dels partits i sense buscar el xoc entre forces independentistes. Uns missatges que han inquietat dirigents del PDECat consultats per NacióDigital. David Bonvehí, president del partit, per exemple, no ha estat present a l'acte de Manresa. La formació afronta dividida la manera d'encarar la irrupció de la plataforma pilotada per Puigdemont.


Torra, que des de la capital del Bages ha afirmat que el "crèdit" del president espanyol "s'ha acabat", ha reclamat "estar a l'alçada d'un moment històric", referint-se a una legislatura sacsejada pel judici a l'independentisme. Com Puigdemont, ha reivindicat l'1 d'octubre i el 27 d'octubre" com "el més important" que han fet mai els catalans, i ha tingut missatge de suport als dirigents empresonats a Lledoners i exiliats a Bèlgica, Suïssa i Escòcia.
 

Quim Torra, durant la presentació de la Crida Foto: Crida Nacional


Des de Waterloo, el president fundador de la Crida ha rebut els aplaudiments més entusiastes. "Continuarem amb unitat, transversalitat i generositat", ha recalcat Puigdemont. Ha demanat "no malparlar" dels altres actors independentistes i ha indicat que la voluntat del nou moviment no és "perpetuar-se" en el poder sinó obtenir una "ràpida dissolució" en el moment en què es faci efectiva la República. "Hem de ser sòlids, forts, anar junts cap al reconeixement internacional i avançar pel camí de la llibertat. Apel·lem als ciutadans que no han format mai part de cap partit", ha destacat Puigdemont, que ha agraït la feina de Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn des de la presó. En cap moment ha citat el PDECat, partit en el qual milita des del 2016 i que ara mostra reticències davant els moviments de la Crida.

Jordi Sànchez critica el "partidisme" de l'octubre passat


Sánchez, autor de la ponència política que articula la Crida, ha exposat en la carta escrita des de la presó que és el moment de la generositat i d'encertar en l'estratègia. El president del grup parlamentari de Junts per Catalunya ha expressat que els "enemics" són els dirigents de l'Estat promotors de la repressió, i ha volgut deixar clara la "pluralitat" del nou moviment. "Els partits són necessaris i imprescindibles, però l'excepcionalitat ens exigeix transcendir el seu àmbit. Hem d'entendre que, unint les energies, farem més via i posarem l'Estat davant del mirall de les seves contradiccions", ha argumentat.
 
La "desconfiança" i la "rivalitat" partidista van afectar el rumb de l'independentisme en els dies claus de l'octubre, ha detallat Sànchez. "Som aquí per fer néixer una nova eina d'acció política. No venim a fer retrets, sinó amb la lliçó apresa del passat i amb ganes de caminar amb força de cara al futur. La Crida neix per sumar perquè, quan sumem, guanyem. No naixem contra ningú, sinó a favor de tots i de tothom", ha recalcat l'expresident de l'ANC en la carta des de la presó. La consellera Elsa Artadi, una de les veus de l'acte que ha escenificat el naixement de la Crida, ha recalcat que "no es tracta d'uniformitzar sinó de posar en valor la nostra diversitat". Per això, Sánchez ha enviat un missatge explícit a tots els partits catalans -des dels comuns al PSC, passant per ERC i PDECat-, i ha demanat pentinar el territori per fer de la Crida un "gran moviment".

Presències i absències

No ha estat casual l'absència de David Bonvehí, president del PDECat. Els dirigents més allunyats de la proposta de la Crida han seguit amb atenció el seu desenvolupament, i han observat com la plana major dels consellers del Govern han passat pel Nou Congost. Es tracta de Damià Calvet -Territori-, Miquel Buch -Interior-, Jordi Puigneró -Polítiques Digitals- i fins i tot Àngels Chacón -Empresa-, una de les veus que el partit volia potenciar i que va situar a l'executiu de Torra. Laura Borràs ha excusat la presència perquè tenia un acte a València, i Artadi -a qui des del PDECat situen com a candidata de la Crida a la Generalitat- ha estat una de les protagonistes en resumir la ponència política. Víctor Cullell, secretari del Govern, s'ha costat fins a Manresa, com Josep Rius, cap de gabinet de Torra i Puigdemont.

La delegació del PDECat ha estat liderada per Míriam Nogueras, que ha exhibit sintonia amb Artadi -fotografia inclosa amb altres dirigents del partit, com ara Meritxell Budó, Montse Morante i Lourdes Ciuró- i és la veu de la cúpula que més aposta per la integració amb la Crida. Nogueras i Ciuró, que són diputades a Madrid, han tingut un company d'escó amb elles: Antoni Postius, candidat a l'alcaldia de Lleida. La presència de diputats amb carnet del PDECat ha estat escassa i liderada per Albert Batet, portaveu parlamentari i proper a Puigdemont. Els independents, en canvi, han tingut protagonisme, des de Sawla el Gharbi a Aurora Madaula, passant per Gemma Geis, redactora de la ponència organitzativa.

Neus Munté, a qui el PDECat ha escollit com a candidata a l'alcaldia de Barcelona, ha assistit al Nou Congost, així com també múltiples alts càrrecs de Palau amb qui va treballar en la seva època com a consellera de la Presidència. El públic contenia una presència alta de membres del sottogoverno i de quadres que no van sortir vencedors del congrés fundacional del PDECat, celebrat el 2016. Bona part d'ells es van alinear amb Puigdemont en l'assemblea del partit d'aquest juliol, de la qual en va sortir el mandat d'explorar la confluència amb la Crida. Una comissió delegada formada per Bonvehí, Nogueras, Jordi Turull, Josep Rull, Joaquim Forn i Lluís Puig liderarà a partir d'ara aquest procediment.
 

Convenció fundacional de la Crida Nacional per la República Foto: Crida Nacional


Candidatura unitària a Barcelona, unilateralitat esquivada

Jordi Sànchez ha estat l'encarregat de redactar una ponència política que considera "imperdonable" que no hi hagi una candidatura unitària a Barcelona. "La confluència en candidatures conjuntes de tot l'independentisme se segueix mostrant com la millor de les opcions possibles per assolir els millors resultats", subratlla el text. "Serà imperdonable que en les properes eleccions locals, el sobiranisme torni a cedir alcaldies importants com la de Barcelona per prioritzar l'aposta de partit i no el guany o l'interès col·lectiu del sobiranisme", destaca el document. La Crida manté que l'"excepcionalitat del moment" -amb presó i exili- fa imprescindible afrontar les cites electorals perseguint "la maximització de resultats i l'assoliment de la majoria necessària per governar en el màxim nombre d'institucions".

En el text s'esmenta el camí del referèndum d'autodeterminació "efectiu i acordat" per assolir l'horitzó republicà -"forçant l'Estat a negociar", com ja havia detallat NacióDigital i ha recalcat Ferran Mascarell- i se subratlla que la Crida no renuncia "a cap via pacífica i no-violenta per fer efectiva la declaració d'independència i instaurar la República". Tanmateix, el document -de 20 pàgines- no fa cap referència a la via unilateral, malgrat que Torra l'havia mencionat en un discurs recent a Ginebra vinculant-hi els pes de les condemnes. De fet, el text presentat a Manresa estableix que, "si la via de diàleg amb l'Estat no es produeix o simplement no avança amb acords significatius", la Crida treballarà per fer efectiu "l'exercici de la sobirania" només "quan les condicions socials i polítiques del país ho permetin".

Congrés constituent el 19 de gener

Si alguna cosa ha quedat clara sobre el funcionament del nou moviment és que serà com un partit polític, amb voluntat de comparèixer a les eleccions i amb organismes assimilables a les formacions polítiques actuals. La Crida, segons han detallat Geis i Toni Morral -la primera del cercle de Puigdemont, el segon molt proper a Sànchez-, tindrà tres organismes interns: l'assemblea, el govern i el consell de representants. L'assemblea es planteja com els congressos habituals de partit i es reunirà cada dos anys. El govern és l'executiva, amb un president, un secretari general i 19 membres, i estableix reunions cada quinze dies. El consell de representants és com el consell nacional, i sumarà 160 persones entre càrrecs territorials, sectorials i dels corrents ideològics.

Un dels punts claus és, precisament, que es creen tres corrents institucionalitzats: el liberal, el socialdemòcrata i el d'esquerres. La idea és traslladar la "transversalitat" del moviment al funcionament intern, amb el compromís explícit de dissoldre's en el moment en què es faci efectiva la declaració de la independència. Mentrestant, els associats podran militar en altres partits partits polítics, una via pensada per captar -especialment- membres del PDECat.

El congrés constituent serà el 19 de gener, previsiblement a punt de començar el judici contar la cúpula del procés al Tribunal Suprem. Serà l'anomenat govern de la Crida qui decideixi a quines eleccions concorre, però queda clar que la intenció és estrenar-se -amb el format que sigui, preferiblement una llista unitària encara que sigui encapçalada per Oriol Junqueras- a les eleccions europees. Quan arribi el 19 de gener, el PDECat ja haurà debatut oficialment el seu paper envers la Crida. Per ara, tenen damunt la taula una opa.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació