«La ciudad de los muchachos»

«Les restes d’una antiga escola per orfes i desamparats ocultes emmig del bosc»

La façana de l'antiga escola
La façana de l'antiga escola | Dani Cortijo
28 d'octubre del 2018
Actualitzat el 21 de març del 2024 a les 18:26h

Al cor de Collserola, amagada entre la malesa, es troba una antiga escola abandonada que havia estat fundada durant el franquisme. Es tracta de la “Ciudad de los Muchachos”, construïda als entorns de l’antiga masia Casa Puig. Per arribar-hi només cal anar seguint el tradicional camí que mena de Barcelona a l’ermita de Sant Medir.

Després de creuar la carretera de la Rabassada, al costat de l’antiga casa del vigilant que hi ha tot just al costat de les ruïnes de la Carretera de la Rabassada, en una esplanada on sovint la gent hi aparca el cotxe per anar a fer excursions hem d’agafar el camí sinuós que s’endinsa en el bosc que queda a ma dreta. Aviat veurem la façana de l’antiga “Ciudad de los Muchachos” amb l’escut de l’Ajuntament de Barcelona, i amb “Casa Puig” com a subtítol. El complex però, es troba ja al terme municipal de Sant Cugat del Vallès.
 

L’escut de l’Ajuntament de Barcelona Foto: Dani Cortijo

 


Si seguim Baixant pel camí, després de fer un gir i encaminar-nos cap a l’ermita de Sant Medir trobarem l’antiga masia Can Puig, ara un centre de rehabilitació de toxicòmans però en el seu moment embrió del que va ser la “Ciudad de los Muchachos” i espai on hi havia els dormitoris i la sala de cinema.

Aquest centre, fundat l’any 1951 influït per l’assistència social del règim franquista tenia un fort component de la idea nacionalcatòlica de la disciplina i la redempció. Formava part de fet d’un escrupolós sistema de classificació del que ara anomenem “joves amb risc d’exclusió social”. Aquest sistema d’assistència va tenir els seus inicis als anys 40 del segle XX quan l’alcalde franquista Miquel Mateu va transformar el Palau de les Missions de Montjuïc (on ara hi ha el llac dels jardins de Joan Maragall) en un “Pabellón de Clasificación de Mendigos”.

El pavelló va estar en funcionament fis que es va posar en servei l’”Asilo Port” al barri de la Marina. Allà hi eren derivats per separació estricta nois i noies, en el que era a la pràctica una escola amb separació de sexes. Amb el temps, aquests centres, que ara son l’escola Bàrkeno, va passar a anomenar-se “Hogares de Aprendizaje”, durant un temps anomenats “La Salle Port” per ser gestionat pels Germans de La Salle.

Els “Hogares de Aprendizaje”, la “Ciudad de los Muchachos” i la “Casa Família” formaven un triangle formatiu en el qual es classificaven els infants. El primer lloc d’aterrada eren els “hogares”, a partir d’allà, els nois (només nois) escollits per les seves aptituds eren portats al recinte de Collserola i els qui eren aptes pels estudis superiors eren derivats a la “Casa Família”.

En el seu moment aquests centres es  van vendre com un projecte modèlic de l’assistència social i de fet havien estat fets inspirats amb altres llocs anomenats també “Ciudad de los Muchachos” arreu del món. A part de la Masia Can puig, que es troba totalment rehabilitada les runes de l’antic centre es troben en un estat perillós. Molts dels sostres estan esfondrats, motiu pel qual la zona es troba tancada videovigilada i no és gaire recomanable entrar-hi sense permís. El que no ha destruït la manca de manteniment i el temps ho està fent lamentablement el vandalisme deliberat.

 

 

L'interior del centre Foto: Dani Cortijo

 


Encara es poden veure les restes de les antigues pissarres i tarimes de les aules, així com dels lavabos, el camp de futbol i un formidable escut de Barcelona a terra. L’enorme piscina abandonada fou construïda a pala i senalla pels propis alumnes, segons ells diuen, sense l’ajuda de cap adult. La visita és realment impressionant, ja que l’ambient és bastant tètric, i més tenint en compte com narren en primera persona la seva infantesa els antics alumnes d’aquesta xarxa educativa.

Fent una ràpida recerca a internet podrem trobar, especialment a la xarxa social Facebook, grups creats per exalumnes dels centres que majoritàriament resumeixen la seva estada com un període com a mínim trist de la seva vida. Més enllà de destacar els passejos per Collserola a la font que anomenaven de la serp o anar a plegar bolets (que segons diuen després es menjaven exclusivament els professors) la majoria dels comentaris parlen d’una disciplina quasi militar i de constants abusos físics i sexuals, fins el punt de parlar d’alumnes que van quedar autènticament demacrats.

És cert que bona part destaquen el bon record de la majoria dels professors però certs personatges concrets son descrits com a autèntics sàdics en les seves conductes. Hi ha qui diu que li van destrossar la infància o que amb 51 anys encara té malsons. Aquestes acusacions no només son referents al centre de Collserola sinó especialment al del barri de la Marina.