Procés català

De la relació amb el PDECat al futur del procés: les 10 claus de la Crida

El moviment-partit de Puigdemont, Jordi Sànchez i Quim Torra es posa en marxa aquest dissabte a Manresa amb l'aspiració de ser una força hegemònica per culminar el procés

per Oriol March , 27 d'octubre de 2018 a les 07:40 |
Carles Puigdemont, Ferran Mascarell i Gemma Geis a l'acte de presentació de la Crida Nacional per la República | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 27 d'octubre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La Crida Nacional per la República comença a caminar aquest dissabte. Els fundadors del nou moviment impulsat per Carles Puigdemont, Quim Torra i Jordi Sànchez celebren la convenció fundacional al Pavelló Nou Congost de Manresa, de la qual en sortiran les ponències sobre estratègia política i organització interna. Aquestes són les deu claus del naixement d'una plataforma que aspira a ser hegemònica.

1. Què és la Crida?


Des de fa mesos, sectors de l'independentisme -dirigents del PDECat, de Junts per Catalunya (JxCat) i d'altres vinculats a l'Assemblea Nacional Catalana (ANC)- preparen un moviment que pretén "superar la dinàmica de partits" per aconseguir la independència. La Crida es va presentar el 16 de juliol, només quatre dies abans de l'assemblea del partit nacionalista, i va influir de forma decisiva en el seu desenllaç. En un primer moment havia de ser un paraigua sota el qual aixoplugar també ERC i la CUP, que immediatament se'n van desmarcar. Ja ha iniciat els tràmits per ser un partit, i aquesta és la visió majoritària dins dels impulsors malgrat els recels del PDECat.

2. Qui són els impulsors?


Tres noms destaquen per damunt de la resta: Puigdemont, Torra i Sànchez. També s'hi han implicat ideòlegs com Agustí Colomines -que ja va col·laborar en el naixement de JxCat i va dirigir la fundació CatDem, de l'antiga CDC-, així com també consellers de l'actual Govern. És el cas de Miquel Buch -Interior-, Damià Calvet -Territori- i Elsa Artadi -Presidència-, que participarà en la cloenda de l'acte. Ferran Mascarell, delegat del Govern a Madrid, i Gemma Geis, portaveu adjunta al Parlament de JxCat, també s'hi han implicat. Mascarell, a banda, és un dels noms que sonen amb més força per representar l'espai a Barcelona, tot i els recels del PDECat. Algunes veus consultades també situen David Madí com un dels qui se situa al darrere de la Crida. Artur Mas, allunyat de la política de partits, té contacte amb els organitzadors però es manté prudent.

3. Qui en serà el líder?


El més probable, segons les diverses fonts consultades, és que sigui Jordi Sànchez -autor de la ponència política- qui assumeixi el lideratge orgànic. Això planteja un dubte: qui en serà el portaveu en el dia a dia, tenint en compte que Sànchez està empresonat a Lledoners i afronta a partir del gener un judici per rebel·lió al Tribunal Suprem. Dirigents coneixedors de la iniciativa assenyalen Elsa Artadi com a probable candidata a la Generalitat en cas que es converteixi en partit. Puigdemont exercirà el lideratge moral a l'espera de decidir quin paper vol jugar dins de l'organització.

4. Quina estratègia política defensa?

La ponència, segons va avançar un dels seus ideòlegs, Agustí Colomines, parla de "forçar" un referèndum i de mantenir-se fidels al mandat de l'1-O i a la declaració "política" de la independència de tot just fa un any. L'independentisme es troba immers en un debat sobre com afrontar el futur i, de moment, el que genera més unitat és la idea de mobilització extraordinària quan hi hagi condemnes. El text ha estat elaborat per Sànchez des de Lledoners, amb aportacions dels altres presos.

5. Com s'organitzarà?

La primera decisió que s'ha de prendre és si la Crida és un partit, una visió que de moment és majoritària. La idea és tenir una direcció transversal, que aglutini les sensibilitats que s'hi adhereixin -persones provinents de l'esquerra com Sànchez amb liberals, alguns dels quals han promogut un manifest específic- i que funcioni de manera més horitzontal que les formacions actuals. En paraules d'un dels organitzadors, la idea és posar en marxa "el braç polític de l'ANC". Una frase, per cert, utilitzada en privat sovint per Puigdemont des que va arribar a l'exili.

6. Quina relació tindrà amb el PDECat?

És la gran incògnita. Un sector notable de la direcció -encapçalat pel president del partit, David Bonvehí- ha rebut amb malestar que la Crida hagi iniciat els tràmits per ser un partit, i defensa que cal una "confluència acordada", no una "absorció". Segons Bonvehí, no té sentit "fragmentar" l'espai electoral representat pel PDECat. La Crida, si vol concórrer a eleccions, necessita els drets i el poder territorial del partit, representat per 439 alcaldes, més de 3.000 regidors i el poder en les quatre diputacions. Bonvehí no assistirà aquest dissabte a Manresa.

7. Quina implicació hi tenen els presos del partit?

Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn i Lluís Puig -exiliat a Brussel·les- són els encarregats de negociar quina relació tenen la Crida i el PDECat. Aquest dilluns van enviar una carta a la militància en la qual apostaven perquè tots els associats es fessin fundadors del nou moviment, "compatible" amb el partit i element clau per fomentar la "unitat". Ells quatre, Bonvehí i Míriam Nogueras -vicepresidenta del PDECat, propera a Puigdemont i partidària de la Crida- seran els encarregats de negociar amb els representants de la nova plataforma quin tipus de relació tindran els dos actors.

8. Participarà a les eleccions municipals?

A banda de Barcelona, on jugarà un paper en el debat independentista sobre la millor fórmula per aspirar a governar la capital catalana, el nou moviment no anirà a les municipals. El projecte ja estarà representat per JxCat, la marca electoral amb la qual el PDECat anirà als comicis del mes de maig. El partit aspira a presentar més de 900 llistes, com va fer CiU l'any 2015. Aquest cop, això sí, tindrà marca blanca.

9. Quan serà la convenció constituent?

Havia de ser el 6 de desembre, dia de la Constitució, al Centre de Convencions Internacional de Barcelona (CCIB), però s'endarrerirà al gener, probablement cap a la segona quinzena. Pot coincidir amb la posada en marxa del judici al Suprem.

10. Quanta gent s'hi ha apuntat?

Unes 7.000 persones han pagat deu euros per ser fundadors del moviment i participar en el procés d'esmenes que engegarà la Crida. Els documents definitius -estratègia i organització- es votaran a la convenció constituent del gener.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació