29
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a les
10:59h
L'Agència Tributària de Catalunya commemora aquest 2018 els seus primers deu anys de vida amb un model d’administració tributària més innovador i proper al ciutadà. Amb la totalitat de les seves competències desplegades, l’Agència Tributària catalana realitza la gestió integral dels tributs propis i cedits, i la recaptació executiva dels deutes.
Amb aquesta recaptació, ha esdevingut l’administració tributària de referència del conjunt de les administracions catalanes, ja que ha passat de ser client de l’Agència Tributària de l’administració de l’Estat a gestionar els seus propis deutes, els de la resta de departaments i entitats de la Generalitat i els de les administracions locals, com ara diputacions, consells comarcals i ajuntaments.
Més presència territorial
En aquests deu anys, l’Agència Tributària de Catalunya ha passat de tenir quatre delegacions a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, a un total de 201 oficines distribuïdes arreu de la geografia catalana. Són 15 oficines territorials i 13 oficines de serveis tributaris compartides amb entitats locals –diputacions, consells comarcals i ajuntaments-, que ofereixen als contribuents serveis que abans estaven dispersos o que només es donaven a la seu central i a les delegacions territorials. Això es tradueix en més facilitat i accessibilitat per als usuaris, confiança, atenció personalitzada, rapidesa i gestió eficaç i de qualitat.
En deu anys, l’Agència Tributària de Catalunya ha passat de tenir quatre delegacions a un total de 201 oficines distribuïdes arreu del país
Aquest model en xarxa es complementa amb 169 finestretes úniques i punts d’assistència tributària de la xarxa Tributs de Catalunya, on els ciutadans poden obtenir atenció bàsica i presentar declaracions.
El desplegament territorial ha anat acompanyat, també, d’un creixement del personal, que ha passat de 321 treballadors l’any 2008 a 721 aquest 2018. De les 721 persones que avui formen la plantilla, 220 provenen dels registres de la propietat, que fins ara realitzaven tasques de gravació, comprovació i liquidació dels impostos cedits.
Amb motiu d’aquest aniversari, fa pocs dies es va organitzar al Palau de la Generalitat l’acte de celebració dels deu anys de l’Agència Tributària de Catalunya, que va comptar amb la participació dels exconsellers Antoni Castells i Andreu Mas-Colell, i del vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, en reconeixement que tots tres han liderat les diferents fases de la implantació d’aquest organisme, des del seu inici fins a l’assoliment de la seva dimensió actual.
Innovació i lluita contra el frau
La lluita contra el frau és una prioritat, atès que, de la darrera memòria de l’organisme, relativa al 2017, es desprèn que l’Agència Tributària catalana va fer aflorar 196,84 milions d’euros, fet que va suposar un 15% més que l’any anterior.
Per potenciar-ne l’efectivitat, la celeritat i la proximitat, la Generalitat també ha treballat en el desenvolupament dels sistemes d’informació per donar una millor resposta als reptes de digitalització de l'agència, guanyar eficiència en la lluita contra el frau i, al mateix temps, facilitar als ciutadans el compliment de les obligacions tributàries.
Per tal d’optimitzar el seu funcionament, el juliol del 2017 va entrar en funcionament el nou programa informàtic de gestió tributària e-SPRIU, que, a diferència del sistema G@UDI, vigent des de l’any 2002, pot gestionar qualsevol tribut, sigui de la tipologia que sigui, fins i tot els periòdics i de caràcter massiu.
L'Agència Tributària de Catalunya commemora els seus primers deu anys de vida amb un model d’administració més innovador i proper al ciutadà
Amb aquesta recaptació, ha esdevingut l’administració tributària de referència del conjunt de les administracions catalanes, ja que ha passat de ser client de l’Agència Tributària de l’administració de l’Estat a gestionar els seus propis deutes, els de la resta de departaments i entitats de la Generalitat i els de les administracions locals, com ara diputacions, consells comarcals i ajuntaments.
Més presència territorial
En aquests deu anys, l’Agència Tributària de Catalunya ha passat de tenir quatre delegacions a Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona, a un total de 201 oficines distribuïdes arreu de la geografia catalana. Són 15 oficines territorials i 13 oficines de serveis tributaris compartides amb entitats locals –diputacions, consells comarcals i ajuntaments-, que ofereixen als contribuents serveis que abans estaven dispersos o que només es donaven a la seu central i a les delegacions territorials. Això es tradueix en més facilitat i accessibilitat per als usuaris, confiança, atenció personalitzada, rapidesa i gestió eficaç i de qualitat.
En deu anys, l’Agència Tributària de Catalunya ha passat de tenir quatre delegacions a un total de 201 oficines distribuïdes arreu del país
Aquest model en xarxa es complementa amb 169 finestretes úniques i punts d’assistència tributària de la xarxa Tributs de Catalunya, on els ciutadans poden obtenir atenció bàsica i presentar declaracions.
El desplegament territorial ha anat acompanyat, també, d’un creixement del personal, que ha passat de 321 treballadors l’any 2008 a 721 aquest 2018. De les 721 persones que avui formen la plantilla, 220 provenen dels registres de la propietat, que fins ara realitzaven tasques de gravació, comprovació i liquidació dels impostos cedits.
Amb motiu d’aquest aniversari, fa pocs dies es va organitzar al Palau de la Generalitat l’acte de celebració dels deu anys de l’Agència Tributària de Catalunya, que va comptar amb la participació dels exconsellers Antoni Castells i Andreu Mas-Colell, i del vicepresident del Govern i conseller d’Economia i Hisenda, Pere Aragonès, en reconeixement que tots tres han liderat les diferents fases de la implantació d’aquest organisme, des del seu inici fins a l’assoliment de la seva dimensió actual.
Acte de commemoració dels 10 anys de l'Agència Tributària de Catalunya Foto: Govern
Innovació i lluita contra el frau
La lluita contra el frau és una prioritat, atès que, de la darrera memòria de l’organisme, relativa al 2017, es desprèn que l’Agència Tributària catalana va fer aflorar 196,84 milions d’euros, fet que va suposar un 15% més que l’any anterior.
Per potenciar-ne l’efectivitat, la celeritat i la proximitat, la Generalitat també ha treballat en el desenvolupament dels sistemes d’informació per donar una millor resposta als reptes de digitalització de l'agència, guanyar eficiència en la lluita contra el frau i, al mateix temps, facilitar als ciutadans el compliment de les obligacions tributàries.
Per tal d’optimitzar el seu funcionament, el juliol del 2017 va entrar en funcionament el nou programa informàtic de gestió tributària e-SPRIU, que, a diferència del sistema G@UDI, vigent des de l’any 2002, pot gestionar qualsevol tribut, sigui de la tipologia que sigui, fins i tot els periòdics i de caràcter massiu.
Cronologia de l'Agència Tributària de Catalunya (2008-2018)
2008. Neix l’Agència Tributària de Catalunya. Es creen els cossos tributaris propis i s’aproven els primers instruments de planificació anual: el programa d’actuacions, el pla de control tributari, el pla de la inspecció de serveis i el pla de formació.
2009. S’aprova la carta de drets dels contribuents i es fa evolucionar l’aplicació G@UDI per iniciar la seva implantació progressiva en l’àmbit de la recaptació. Es produeix la integració de funcionaris en el cos superior d’inspecció i tècnica tributària de l’agència i la plantilla arriba als 365 treballadors.
2010. Entra en funcionament la finestreta única tributària amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) i es crea l’Oficina del Contribuent, el nou web e-tributs i l'oficina virtual de l’ATC. Augmenten les actuacions de comprovació per avançar en la lluita contra el frau fiscal i es potencia l’assistència als contribuents.
2011. S’incrementa un 45% del pagament telemàtic respecte al 2010, a través de la plataforma G@UDI i l’oficina virtual. Es deixa de prestar el servei de caixa i s’inicia el servei de pagament a través d’entitats financeres col·laboradores.
2012. Es crea l’impost sobre les estades en establiments turístics, es publica el document “Mercat immobiliari de Catalunya” –la base per determinar els valors del sòl i la construcció-, i es posa en marxa el sistema de cita prèvia de l’impost sobre el patrimoni.
2013. Es crea la secretaria d’Hisenda per reforçar les estructures i fer efectiu el desplegament. Es desenvolupa el conveni marc sobre recaptació executiva amb les diputacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, i es concreten els serveis de finestreta única i la col·laboració interadministrativa en la lluita contra el frau.
2014. S’implanta la xarxa Tributs de Catalunya i es crea el cos tècnic de gestors tributaris. També s’implanten impostos de nova creació, com ara els relatius a l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial; sobre l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera produïda per la indústria, i sobre la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear, entre d’altres.
2015. L’impost sobre successions, els tributs sobre el joc i els tributs propis de nova creació s’incorporen a la tramitació telemàtica. L’Ajuntament de Barcelona s’integra a Tributs de Catalunya, i es posa en marxa elpla de prevenció i reducció del frau fiscal i de foment de les bones pràctiques tributàries 2015-2018.
2016. Es trasllada a les noves instal·lacions de la Zona Franca i s’ofereix al contribuent la possibilitat de fer el pagament de liquidacions i deutes a través del 012. Es consoliden els processos d’embargament en la gestió executiva dels deutes.
2017. Culmina el desplegament territorial i competencial i es converteix en l’administració tributària de referència en recaptació executiva. Assumeix la gestió de les sancions del Servei Català de Trànsit, s’implanta la nova seu electrònica i el sistema e-SPRIU, alhora que s’incrementa la plantilla. A finals d’any es presenten els resultats del càlcul de la bretxa fiscal de Catalunya de l’any 2014, una experiència pionera a l’Estat i una anàlisi essencial en la lluita contra el frau fiscal.
2018. Les 32 oficines tributàries participen per primera vegada en la campanya de la renda amb personal i estructura propis. La xarxa Tributs de Catalunya s’amplia amb 169 punts d’atenció i es crea la Unitat d’Informació Tributària per avançar cap a un model de gestió basat en la governança de dades. També s’avança cap a la consolidació de la recaptació executiva amb l’elaboració del decret de subhastes, i es treballa en l’aprovació d’un nou pla de prevenció i reducció del frau fiscal i de foment de les bones pràctiques tributàries 2019-2022.
2008. Neix l’Agència Tributària de Catalunya. Es creen els cossos tributaris propis i s’aproven els primers instruments de planificació anual: el programa d’actuacions, el pla de control tributari, el pla de la inspecció de serveis i el pla de formació.
2009. S’aprova la carta de drets dels contribuents i es fa evolucionar l’aplicació G@UDI per iniciar la seva implantació progressiva en l’àmbit de la recaptació. Es produeix la integració de funcionaris en el cos superior d’inspecció i tècnica tributària de l’agència i la plantilla arriba als 365 treballadors.
2010. Entra en funcionament la finestreta única tributària amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària (AEAT) i es crea l’Oficina del Contribuent, el nou web e-tributs i l'oficina virtual de l’ATC. Augmenten les actuacions de comprovació per avançar en la lluita contra el frau fiscal i es potencia l’assistència als contribuents.
2011. S’incrementa un 45% del pagament telemàtic respecte al 2010, a través de la plataforma G@UDI i l’oficina virtual. Es deixa de prestar el servei de caixa i s’inicia el servei de pagament a través d’entitats financeres col·laboradores.
2012. Es crea l’impost sobre les estades en establiments turístics, es publica el document “Mercat immobiliari de Catalunya” –la base per determinar els valors del sòl i la construcció-, i es posa en marxa el sistema de cita prèvia de l’impost sobre el patrimoni.
2013. Es crea la secretaria d’Hisenda per reforçar les estructures i fer efectiu el desplegament. Es desenvolupa el conveni marc sobre recaptació executiva amb les diputacions de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, i es concreten els serveis de finestreta única i la col·laboració interadministrativa en la lluita contra el frau.
2014. S’implanta la xarxa Tributs de Catalunya i es crea el cos tècnic de gestors tributaris. També s’implanten impostos de nova creació, com ara els relatius a l’emissió d’òxids de nitrogen a l’atmosfera produïda per l’aviació comercial; sobre l’emissió de gasos i partícules a l’atmosfera produïda per la indústria, i sobre la producció d’energia elèctrica d’origen nuclear, entre d’altres.
2015. L’impost sobre successions, els tributs sobre el joc i els tributs propis de nova creació s’incorporen a la tramitació telemàtica. L’Ajuntament de Barcelona s’integra a Tributs de Catalunya, i es posa en marxa elpla de prevenció i reducció del frau fiscal i de foment de les bones pràctiques tributàries 2015-2018.
2016. Es trasllada a les noves instal·lacions de la Zona Franca i s’ofereix al contribuent la possibilitat de fer el pagament de liquidacions i deutes a través del 012. Es consoliden els processos d’embargament en la gestió executiva dels deutes.
2017. Culmina el desplegament territorial i competencial i es converteix en l’administració tributària de referència en recaptació executiva. Assumeix la gestió de les sancions del Servei Català de Trànsit, s’implanta la nova seu electrònica i el sistema e-SPRIU, alhora que s’incrementa la plantilla. A finals d’any es presenten els resultats del càlcul de la bretxa fiscal de Catalunya de l’any 2014, una experiència pionera a l’Estat i una anàlisi essencial en la lluita contra el frau fiscal.
2018. Les 32 oficines tributàries participen per primera vegada en la campanya de la renda amb personal i estructura propis. La xarxa Tributs de Catalunya s’amplia amb 169 punts d’atenció i es crea la Unitat d’Informació Tributària per avançar cap a un model de gestió basat en la governança de dades. També s’avança cap a la consolidació de la recaptació executiva amb l’elaboració del decret de subhastes, i es treballa en l’aprovació d’un nou pla de prevenció i reducció del frau fiscal i de foment de les bones pràctiques tributàries 2019-2022.