El perquè de la patacada de Casado al CIS en cinc gràfics

El principal damnificat del baròmetre del CIS d'octubre és el PP. El partit que fins fa pocs mesos governava a l'Estat se situa ara en tercera posició, a més de 13 punts del PSOE i a quasi tres de Ciutadans. El rentat de cara i el nou estil dur de Pablo Casado, pensat per parar els peus a Cs i a Vox, no han servit perquè els populars remuntessin en les enquestes, sinó que segueixen mirant cap avall, ja que, de fet, avantatgen Units Podem per menys d'un punt i fins i tot aviat podrien ser quarts. Ser a l'oposició i els problemes interns desgasten. I molt.

Aquesta tendència ve de lluny i es va iniciar des que, el gener del 2017, el CIS els va atorgar el 20,7% dels vots en intenció directa -l'opció escollida per analitzar l'evolució, ja que el mètode de cuina va canviar amb l'arribada del Pedro Sánchez a la Moncloa i, per tant, no es poden comparar els resultats un cop manipulats-. Segons el darrer baròmetre, aquesta se situa ara en el 12,6%, per bé que no ha estat el punt més baix en què s'ha situat, ja que la previsió era del 10,2% el juliol passat, just després de la moció de censura i abans de la renovació interna.
 
Aquesta caiguda respon a una fuga de vot que no es compensa amb l'entrada de nous electors. Segons el darrer baròmetre, tan sols un 60% dels que van fer costat a Mariano Rajoy en les eleccions estatals del 2016 ho farien ara per a Casado. En canvi, quasi un 21% d'aquests es passarien a Cs, mentre que un 10,6% encara no sap què faria o no respon, el 2,1% optaria pel PSOE i un 6,5% es passaria a altres opcions, al blanc o a l'abstenció.

En canvi, Casado és incapaç de seduir nous votants. El 84% dels que ara el votarien ja van fer-ho per Rajoy, i el seu to dur tan sols li serveix perquè un 2,1% dels suports siguin nous provinents de Cs. El 7,5% dels electors actuals vindrien de l'abstenció, el blanc o altres partits, un 4,5% no sap o no recorda què va votar el 2016 i un 1,4% no tenia llavors dret a vot -per edat o per nacionalitat-.
 
1. Casado és pitjor líder que Rajoy

Un dels motius de les escasses expectatives del PP és que -malgrat les mofes que generava l'anterior president espanyol-, Casado és un pitjor candidat que Rajoy, tant per l'electorat dels populars com de Cs, amb qui es disputen la major bossa de vot. L'actual líder del PP tan sols genera molta o bastanta confiança al 48,5% dels votants del seu partit, mentre que Rajoy en generava a un 72,9%. Tot i els casos de corrupció, l'elector de Cs també tenia lleugerament més confiança en Rajoy.
 
A l'hora de puntuar en una escala de 0 al 10 els dos líders del PP, el Rajoy de gener de 2017 també obté millor valoració que Casado ara, entre el votant popular: un 6,74 i un 6,29, respectivament. En aquest període, a més, el líder de Cs, Albert Rivera, ha anat millorant la puntuació entre l'electorat del PP, passant del 5,14 al 5,84. El simpatitzant popular, de fet, ara tan sols valora mig punt per sobre Casado que Rivera. Per contra, el votant de Cs ara també puntua millor a Casado (4,44) que a Rajoy a principis del 2017 (3,54), però segueixen veient amb molt millors ulls el seu propi candidat.
 
2. Un electorat cada cop més envellit

La joventut de Casado no ha permès rejovenir el votant del PP, que cada cop és més envellit. Les noves generacions no veuen atractiu el partit i, mentre el gener de 2017 un 55% dels potencials electors populars tenia 55 anys o més, ara aquest percentatge ja arriba al 60%. I això que tan sols un 41% dels enquestats del CIS té aquesta edat o més. El PP té un seriós problema per atraure vot jove.
 
3. Cada cop més allunyat del centre

El PSOE ha fagocitat Units Podem de l'espai de centre i Cs ha fet el mateix amb el PP, tal com es va analitzar més en profunditat en aquest article. Malgrat que tan sols el 15,5% dels enquestats pel CIS es declaren de dretes (del 7 al 10 en l'eix ideològic, d'esquerra a dreta), se situa en aquest espai el 58,7% del votant popular. No és un percentatge que hagi variat massa des de principis de 2017 -de fet, s'ha reduït-, però, mentre llavors un 10,1% dels que s'ubicaven en el 5 i el 41% dels que ho feien en el 6 eren electors del PP, ara tan sols ho són el 6,7% i el 31%, respectivament. La radicalització de Casado fa quasi hegemònic el seu partit a la dreta, però aquest espai és realment molt petit.
 
4. Menys votants formats

Casado presumeix d'haver fet un màster, però això no li serveix perquè espanyols amb estudis confiïn en ell, sinó tot el contrari. L'electorat del PP es reclou cada cop més entre aquella ciutadania amb menys formació, mentre que aquells que han acabat la segona etapa de la secundària, la formació professional o estudis universitaris se'n van apartant, optant potser per altres opcions de dretes com Cs. El 63,6% dels votants populars tenen, com a molt, la primera etapa de la secundària, un sector que representa només el 46,1% del total dels enquestats pel CIS.
 
5. Renúncia al votant català

El PP va creure en el seu moment que, malgrat que la mà dura amb Catalunya els podia fer perdre vots en aquest territori, els beneficis que això comportés a la resta de l'Estat els ho compensaria Com que, per primera vegada, el CIS ofereix els resultats filtrats per territori, es pot analitzar fins a quin punt aquesta tesi té fonament -però agafant els resultats com a orientació i, en determinats comunitats, amb pinces, ja que la mostra pot ser de 20 o 40 enquestes en algunes-.

Un any després de la repressió de l'1-O, efectivament, el PP seria residual a Catalunya -amb un pronòstic de vots no massa superior al del Pacma- i també al País Basc i Navarra -quedant fins i tot per darrere de Cs, que defensa acabar amb el concert econòmic-, però això no li permetria optar a suports rellevants en altres grans territoris com Madrid (12,2%) o Andalusia (12,7%). De fet, si s'aïlla Catalunya i Euskal Herria de l'equació, la intenció directa de vot del PP seria del 15,3% a la resta de l'Estat, un percentatge igualment modest i idèntic al que té Cs sense deixar fora aquests territoris històrics. La mà dura, per tant, no li compensa.