25
d'octubre
del
2018
Actualitzat
el
26
d'octubre
a les
15:42h
El Tribunal Suprem ha validat avui la instrucció del jutge Pablo Llarena contra els dirigents independentistes i ha obert el judici oral contra els divuit acusats. Al fer-ho, dona per bo l'argumentari acusador del jutge instructor, malgrat que el Suprem rebutja explícitament entrar en el fons de les acusacions i assegura que això s'ha de dilucidar en el judici.
La decisió de l'alt tribunal suposa entrar ja en la fase immediatament prèvia al judici, que centrarà tota l'atenció política i mediàtica i tindrà també un gran impacte internacional. Actors rellevants abandonen l'escenari i d'altres guanyaran protagonisme. Aquestes són algunes de les claus de la nova etapa del judici de l'1-O que ara s'enceta.
1. Pablo Llarena, missió complerta
L'obertura del judici oral suposa la sortida d'escena d'un dels grans protagonistes del "procés al procés", el jutge Pablo Llarena. La seva instrucció i les acusacions de rebel·lió, malversació i desobediència contra els líders independentistes l'han convertit en un personatge controvertit i desmentit alhora per diverses instàncies judicials europees. El punt més tràgic en la carrera d'aquest magistrat de Burgos va ser quan va retirar l'euroordre contra Carles Puigdemont i la resta d'exiliats així que la justícia alemanya va rebutjar l'extradició pel delicte de rebel·lió.
2. El temps s'estreny
La decisió del Suprem aclareix més el calendari. Tot indica que el judici començarà cap a finals de gener. Això vol dir que tindrà lloc entre dues eleccions. Serà després dels comicis andalusos, el 2 de desembre, el primer test de Pedro Sánchez des que és president. L'abast del triomf socialista i de Susana Díaz, avui aliada a la força del líder que un dia va ajudar a defenestrar, contribuirà a posar temperatura a unes setmanes intenses. La dreta política i mediàtica voldrà aprofitar el judici per a la seva causa amb els ulls posats en les eleccions del maig, municipals, autonòmiques i europees.
3. Vox, actor convidat
El judici donarà protagonisme a Vox, acusació popular contra els processats. Un fet gens anecdòtic en un moment en què el camp de la dreta espanyola està fragmentat i en competència tensa. El partit de Santiago Abascal aprofitarà l'avinentesa per fer campanya electoral i mirar de foradar el sòl de PP i Ciutadans. Però segurament aquests dos partits es veuran obligats, si no canvien d'estratègia, a concursar en demagògia contra el sobiranisme. El xivarri mediàtic que es pot produir entorn el judici beneficiarà, poc o molt, a Vox. Avui mateix, Òmnium Cultural -com també la defensa de Jordi Cuixart- ha demanat al govern espanyol que aparti el partit de l'acusació, cosa que, segons l'entitat, permet la llei del ministeri fiscal.
4. La Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat tenen la paraula
Ara, la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat tenen cinc dies per presentar l'escrit d'acusacions. Després d'això, serà el torn de les defenses, que disposaran de cinc dies més per elevar les seves. Sobre el que poden fer la Fiscalia i l'Advocacia planeja l'interrogant des de l'arribada a la Moncloa de Pedro Sánchez. Amb els pressupostos de l'Estat -i la mateixa majoria al Congrés- en qüestió, i les forces independentistes exigint al govern espanyol que mogui peça amb els presos, què faran fiscal i advocat de l'Estat? Tot són especulacions.
Les paraules de Sánchez dimecres al Congrés, qüestionant la rebel·lió, ha donat ales als més optimistes. Alguns analistes apunten que l'advocacia podria retirar l'acusació de rebel·lió, mentre que el fiscal la mantindria. Però si la Fiscalia General de l'Estat (ara en mans de María José Segarra, que va arribar amb credencials progressistes) no mou peça de manera nítida, l'horitzó del judici s'enterboleix. La resposta, pels voltants del Dia de Difunts
5. L'escàndol de les hipoteques erosiona més el tribunal
El Suprem no té sort. A les portes del judici contra el procés, ha esclatat l'escàndol de la sentència sobre les hipoteques. La decisió de Luis María Díez-Picazo, president de la sala tercera, la del contenciós administratiu, de convocar el ple de la sala per revisar la sentència que condemna els bancs a pagar l'impost d'actes jurídics documentats, ha desfermat un veritable huracà d'indignació. Si finalment la sentència és revocada, quedarà demostrat que les pressions del poder econòmic també són decisives sobre l'alt tribunal, que adoptarà la decisió definitiva el 5 de novembre.
Díez-Picazo és un magistrat conservador situat en l'òrbita de Carlos Lesmes, president del Suprem i del Consell General del Poder Judicial. L'any 2015 va aconseguir succeir José Manuel Sieira, que era el president anterior, després d'una campanya de pressions de Lesmes que eldiario.es ha explicat. La reculada del Suprem en favor dels bancs esquitxa de ple, per tant, el nucli dur conservador de l'organisme. Aquest és el tribunal que farà justícia als dirigents sobiranistes.
La decisió de l'alt tribunal suposa entrar ja en la fase immediatament prèvia al judici, que centrarà tota l'atenció política i mediàtica i tindrà també un gran impacte internacional. Actors rellevants abandonen l'escenari i d'altres guanyaran protagonisme. Aquestes són algunes de les claus de la nova etapa del judici de l'1-O que ara s'enceta.
1. Pablo Llarena, missió complerta
L'obertura del judici oral suposa la sortida d'escena d'un dels grans protagonistes del "procés al procés", el jutge Pablo Llarena. La seva instrucció i les acusacions de rebel·lió, malversació i desobediència contra els líders independentistes l'han convertit en un personatge controvertit i desmentit alhora per diverses instàncies judicials europees. El punt més tràgic en la carrera d'aquest magistrat de Burgos va ser quan va retirar l'euroordre contra Carles Puigdemont i la resta d'exiliats així que la justícia alemanya va rebutjar l'extradició pel delicte de rebel·lió.
2. El temps s'estreny
La decisió del Suprem aclareix més el calendari. Tot indica que el judici començarà cap a finals de gener. Això vol dir que tindrà lloc entre dues eleccions. Serà després dels comicis andalusos, el 2 de desembre, el primer test de Pedro Sánchez des que és president. L'abast del triomf socialista i de Susana Díaz, avui aliada a la força del líder que un dia va ajudar a defenestrar, contribuirà a posar temperatura a unes setmanes intenses. La dreta política i mediàtica voldrà aprofitar el judici per a la seva causa amb els ulls posats en les eleccions del maig, municipals, autonòmiques i europees.
3. Vox, actor convidat
El judici donarà protagonisme a Vox, acusació popular contra els processats. Un fet gens anecdòtic en un moment en què el camp de la dreta espanyola està fragmentat i en competència tensa. El partit de Santiago Abascal aprofitarà l'avinentesa per fer campanya electoral i mirar de foradar el sòl de PP i Ciutadans. Però segurament aquests dos partits es veuran obligats, si no canvien d'estratègia, a concursar en demagògia contra el sobiranisme. El xivarri mediàtic que es pot produir entorn el judici beneficiarà, poc o molt, a Vox. Avui mateix, Òmnium Cultural -com també la defensa de Jordi Cuixart- ha demanat al govern espanyol que aparti el partit de l'acusació, cosa que, segons l'entitat, permet la llei del ministeri fiscal.
4. La Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat tenen la paraula
Ara, la Fiscalia i l'Advocacia de l'Estat tenen cinc dies per presentar l'escrit d'acusacions. Després d'això, serà el torn de les defenses, que disposaran de cinc dies més per elevar les seves. Sobre el que poden fer la Fiscalia i l'Advocacia planeja l'interrogant des de l'arribada a la Moncloa de Pedro Sánchez. Amb els pressupostos de l'Estat -i la mateixa majoria al Congrés- en qüestió, i les forces independentistes exigint al govern espanyol que mogui peça amb els presos, què faran fiscal i advocat de l'Estat? Tot són especulacions.
Les paraules de Sánchez dimecres al Congrés, qüestionant la rebel·lió, ha donat ales als més optimistes. Alguns analistes apunten que l'advocacia podria retirar l'acusació de rebel·lió, mentre que el fiscal la mantindria. Però si la Fiscalia General de l'Estat (ara en mans de María José Segarra, que va arribar amb credencials progressistes) no mou peça de manera nítida, l'horitzó del judici s'enterboleix. La resposta, pels voltants del Dia de Difunts
5. L'escàndol de les hipoteques erosiona més el tribunal
El Suprem no té sort. A les portes del judici contra el procés, ha esclatat l'escàndol de la sentència sobre les hipoteques. La decisió de Luis María Díez-Picazo, president de la sala tercera, la del contenciós administratiu, de convocar el ple de la sala per revisar la sentència que condemna els bancs a pagar l'impost d'actes jurídics documentats, ha desfermat un veritable huracà d'indignació. Si finalment la sentència és revocada, quedarà demostrat que les pressions del poder econòmic també són decisives sobre l'alt tribunal, que adoptarà la decisió definitiva el 5 de novembre.
Díez-Picazo és un magistrat conservador situat en l'òrbita de Carlos Lesmes, president del Suprem i del Consell General del Poder Judicial. L'any 2015 va aconseguir succeir José Manuel Sieira, que era el president anterior, després d'una campanya de pressions de Lesmes que eldiario.es ha explicat. La reculada del Suprem en favor dels bancs esquitxa de ple, per tant, el nucli dur conservador de l'organisme. Aquest és el tribunal que farà justícia als dirigents sobiranistes.