​«La pilota ens uneix com a grup»: la radiografia definitiva del millor Barça de la història

"Haurem d'esperar 20 o 25 anys per saber si vam ser els millors. Si d'aquí un temps se segueix parlant d'aquell equip, voldrà dir que vam fer que molta gent s'ho passés molt bé". Són paraules de Pep Guardiola al documental Take the ball, pass the ball, que s’estrena el dia 9 de novembre als cinemes i es podrà descarregar i veure per la televisió abans d’acabar l’any. El film és una radiografia del millor Barça de la història, el que va dirigir el tècnic de Santpedor entre els anys 2008 i 2012, i que va reinventar el futbol portant a l’excel·lència la idea que Johan Cruyff va implantar al club com a entrenador amb el Dream Team. 

Estructurat en sis blocs i sense seguir una estructura lineal, el documental està basat en el llibre The making of the greatest team in the world, de Graham Hunter, i produït per Zoom Sport, Rooftop Content Group i Universal. Tal com explica el seu director, Duncan McMath, el projecte va començar sense pressupost i s’ha trigat quatre anys a poder-lo acabar, també per la dificultat de contactar amb tots els protagonistes, que al final, com s’evidencia durant tot el film, han estat encantats de col·laborar-hi.  

En aquells quatre anys van coincidir una generació irrepetible de futbolistes, una idea de futbol i un staff tècnic compromès amb un model

El reportatge combina entrevistes als puntals d’aquell equip amb imatges dels millors moments sobre el terreny de joc, moments que van posar la pell de gallina als culers i van fer vibrar els aficionats al futbol d’arreu del món. I és que durant aquells quatre anys, al Camp Nou, va coincidir una generació irrepetible de futbolistes -la majoria formats al planter-, una idea de futbol i un staff tècnic -també de la casa- compromès amb un model. I la pilota, l’element central de l'equació. "La pilota ens uneix com a grup", sentencia Guardiola. 

El fil de la història el porten els protagonistes. Parlen Xavi Hernández, Carles Puyol, Andrés Iniesta, Víctor Valdés, Thierry Henry, Javier Mascherano Eric Abidal, Samuel Eto’o, Dani Alves, Gerard Piqué, Sergio Busquets, Leo Messi, membres de l’staff… Tots ells reflexionen sobre aquells anys, amb anècdotes inèdites vistes des de dins del vestuari i experiències personals dins i fora del terreny de joc. També intervenen entrenadors d’altres equips, com Fabio Capello, o jugadors que van patir en primera persona aquell Barça, com Michael Carrick i el seu Manchester United, que va perdre dues finals en tres anys contra l’equip de Guardiola. "Ens han passat per sobre", va dir aleshores l’entrenador anglès, Alex Ferguson. 
 
Guardiola, Messi i una oda a l’estil 

En una hora i quaranta-cinc minuts, el documental fa una oda a una manera de fer i de treballar, a un estil i una filosofia instaurada per Cruyff, elevada a l’excel·lència per Guardiola i que, en paraules de Xavi, "no s’ha d’abandonar mai". Arrenca amb la final de Wembley de l’any 2011, "una de les millors actuacions vistes mai en una final de Champions", tal com constaten els protagonistes del propi film. Repassa la tàctica i el paper del tècnic català i d’un equip que gira al voltant de Leo Messi, també com es va viure el càncer d’Eric Abidal, amb reflexions especialment rellevants de Dani Alves (que es va oferir a donar-li un tros del seu fetge) i de Carles Puyol (que va decidir deixar a Abidal aixecar la Champions). 

El futur té nom i cognom: Xavi Hernández. És sabut que vol ser entrenador del Barça, però el documental és potser la presentació oficial de la seva candidatura a la banqueta blaugrana

També mostra una rivalitat històrica, la del Barça i el Madrid, que durant aquells anys va anar més enllà, també per l’arribada de Jose Mourinho a la baqueta blanca. Piqué reflexiona sobre el 5 a 0 al Camp Nou, i com això va marcar el tècnic portuguès, que va veure que per derrotar el Barça hauria de fer alguna cosa més que jugar a futbol. En aquest sentit, Valdés recorda "la duresa" dels quatre clàssics en un mes (un de Lliga, una final de Copa i unes semifinals de Champions) i admet que es van produir situacions que caldria haver evitat. El tercer capítol fa un salt enrere, cap a la figura de Johan Cruyff i l’estil del Barça. Es defineix el crac holandès com la figura més influent en la història del club i es ressalta la feina que es fa, inculcant als més petits una manera de jugar, entorn de la pilota. 

Si hi ha dues icones de la millor època de la històrica del club i que estimen la pilota com ningú, aquests són Messi i Guardiola. Tots dos tenen el seu espai al documental. Messi té un capítol dedicat, en què es recorda el famós tovalló de paper, l’arribada al club, el salt al primer equip i els passos fins a arribar a ser el millor del món. I també Guardiola, "el fill pròdig" de Cruyff, en què s’explica com es va decidir el seu fitxatge (un debat a la junta directiva en què l’alternativa era Mourinho) i es defineix, de la mà dels seus jugadors i amics més propers, el caràcter revolucionari, obsessiu i genial del tècnic de Santpedor durant la seva etapa al Barça, una etapa que Guardiola recorda amb "nostàlgia i alegria". 

La mala gestió del llegat i la candidatura de Xavi

Alguns dels protagonistes del film no s’estalvien crítiques a la gestió que ha fet el club de l’adeu i el llegat de Guardiola. Especialment dur és Manel Estiarte, amic de confinaça del tècnic català, que lamenta que des de la nova junta s’ha volgut "destruir tot" el que s’havia construït durant l’etapa anterior. Una altra de les crítiques passa per la gestió del seu adeu i el fet d’anunciar el nom de Tito Vilanova el mateix dia que s’anunciava la marxa de Guardiola. De fet, en aquest sentit, Dani Alves recalca que Guardiola hauria de tenir una estàtua al Camp Nou.

I el futur? El futur, al reportatge, té nom i cognoms: Xavi Hernández. Té un paper destacat, és un dels que porta el fil de la història, qui més ressalta la filosofia del club i l’estil de joc i qui, juntament amb Henry, fa més referències i explicacions tàctiques, ressaltant la importància d’aquest aspecte en el joc de Guardiola. És públic que Xavi vol ser entrenador del Barça, però el documental és potser la presentació oficial de la seva candidatura a la banqueta blaugrana. Companys seus, com Iniesta o Busquets, afirmen que serà l’entrenador tard o d’hora, però qui en fa la definició més clara i alhora optimista és Alves: "Cruyff va ser la versió 1.0, Guardiola el 2.0 i Xavi serà el 3.0".