El judici que mai s'hauria de fer

El judici als líders del procés, el judici que mai s'hauria de fer, és més a prop de celebrar-se. El Tribunal Suprem va validar aquest dijous la instrucció de Pablo Llarena en relació a la preparació i celebració de l'1 d'octubre, pas previ per portar al banc dels acusats els dirigents independentistes. La decisió de l'alt tribunal aclareix el calendari d'un judici que es preveu per a finals de gener. Ara, la Fiscalia, l'Advocacia de l'Estat i Vox -personat com a acusació popular- tenen cinc dies per presentar els escrits d'acusació. Serviran de termòmetre de l'actitud del PSOE. Curiosa coincidència: podríem saber si el ministeri públic i els advocats de l'Estat rebaixen l'acusació a l'independentisme en ple pont de Tots Sants. L'elecció quirúrgica de dates evoca altres tries estudiades. Adolfo Suárez, per exemple, va legalitzar el Partit Comunista Espanyol (PCE) la Setmana Santa del 1977.

El moviment del Suprem -que evita entrar en el fons de les acusacions- aporta algunes certeses, com expliquem en aquesta peça de Pep Martí. La primera, que el paper del jutge Llarena, ha conclòs. El relat del magistrat ha servit per sostenir els delictes de rebel·lió, malversació i desobediència, així com per mantenir la presó preventiva. En el judici hi haurà altres protagonistes. Un d'ells intentarà ser Vox. La formació d'ultradreta pretén utilitzar les sessions al Suprem com a mítings electorals, ara que té com a objectiu obtenir representació al Congrés i les enquestes els somriuen. Òmnium ja ha reclamat que s'impedeixi a Vox formar part de la causa.

L'alt tribunal, però, no afronta els mesos decisius que conduiran al judici de l'1-O en les millors condicions. La reculada en favor dels bancs en la sentència pels impostos de les hipoteques taca el nucli conservador del Suprem, amb Carlos Lesmes i Luis María Díez-Picazo com a principals damnificats. Si el 5 de novembre la decisió definitiva somriu les entitats bancàries -i, de retruc, l'Íbex-35-, quedarà constatat que el corpus conservador de la judicatura no és aliè a les pressions del poder. La seva credibilitat en quedarà lesionada.

En el judici de principis de l'any que ve es rememoraran episodis de la tardor passada. També la declaració unilateral d'independència (DUI) del 27 d'octubre, de la qual dissabte en farà un any. A NacióDigital us hem preparat un especial del qual ja us n'hem desgranat continguts. Ahir analitzàvem la relació entre Carles Puigdemont i Oriol Junqueras, avui us expliquem com el darrer any ha revolucionat els partits i ha transformat els lideratges i els espais, i demà us narrarem amb detalls inèdits la intrahistòria de la declaració d'independència a partir del rol de deu personatges secundaris del 27-O.

La Crida Nacional per la República entra en escena. La setmana va començar amb l'entrevista de David Bonvehí a NacióDigital, en la qual expressava dubtes sobre la integració del PDECat al projecte de la Crida i recordava que ell personalment no s'havia fet fundador de les noves sigles. I la setmana finalitzarà amb la presentació pública del moviment gestat per Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Quim Torra, en una assemblea fundacional aquest dissabte a Manresa. Al Bages s'hi validaran les ponències polítiques i d'estratègia, després de dies de turbulències a l'espai neoconvergent. Al PDECat temen que la Crida fragmenti més l'espai electoral -així ho va dir Bonvehí- i els presos van moure fitxa ahir. En una carta dirigida a la militància del partit, Josep Rull, Jordi Turull, Joaquim Forn -i també Lluís Puig, exiliat a Brussel·les- van instar els associats a fer-se seu el moviment. "Una cosa ens porta a l'altra", apuntaven els exconsellers en la missiva. A Lledoners no han agradat els dubtes expressats en públic per Bonvehí.

Europa assenyala l'anomalia de la Fundació Francisco Franco. L'entitat que glorifica la figura del dictador ha sobreviscut a quatre dècades de democràcia. Però la permissivitat institucional obtinguda en tots aquests anys no ha passat desapercebuda al continent. El Parlament Europeu va pressionar ahir Espanya amb una resolució que insta els estats a prohibir de manera "efectiva" fundacions o associacions que "exalten" el nazisme i el feixisme. El text no incloïa referències explícites a fundacions concretes, perquè així ho van consensuar els Verds, l’Esquerra Unitària (GUE), els socialistes (S&D), els liberals (ALDE) i també els populars (EPP). Però l'Eurocambra posava el focus en l'activitat de la Fundació Francisco Franco, que l'Estat mai ha contradit de forma vehement.

Vist i llegit

Els lectors habituals de La brúixola saben que en dates assenyalades de grans partits, des d'aquesta tribuna ja es percep el compte enrere. Aquest diumenge es juga un Barça-Madrid que pot suposar l'estocada definitiva a Julen Lopetegui com a tècnic madridista. Abans de concentrar-nos en el clàssic, us proposem que feu salivera amb el documental Take the ball, pass the ball, la radiografia definitiva del millor equip de la història, el Barça de Pep Guardiola. El treball analitza l'impacte futbolístic de l'obra de Guardiola, que va sublimar la idea parida per Johan Cruyff des de la banqueta del Camp Nou. Amb l'ajuda del tècnic de Santpedor i integrants d'aquell equip -Leo Messi, Xavi Hernández, Carles Puyol, Andrés Iniesta, Víctor Valdés, Thierry Henry, Javier Mascherano Eric Abidal, Samuel Eto’o, Dani Alves, Gerard Piqué i Sergio Busquets-, el documental desgrana l'ADN d'un equip respectat i elogiat per rivals, rendits al futbol de simfonia dels blaugrana. El nostre company Bernat Surroca va ser aquest dijous en el passi de premsa i us n'aporta detalls en aquest article. Us recomano que a partir del 9 de novembre, data de l'estrena, busqueu butaca al cinema.

El nom propi

La setmana ha estat agitada al Congrés, pel trencament de relacions entre el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, i el cap de l'oposició, Pablo Casado. El líder del PP es va ratificar ahir en les paraules verbalitzades a l'hemicicle: va acusar Sánchez de ser còmplice del "cop d'estat que s'està perpetrant a Catalunya". El relat fictici construït per Casado i l'ús barroer de les paraules per sintetitzar les intencions de l'independentisme amb la complicitat del president espanyol van comportar un nou xoc entre la Moncloa i els populars. L'escalada de tensió no sembla beneficiar Casado tant com voldria: el PP continua sense remuntar el vol en el baròmetre del CIS de l'octubre. Sánchez continua rendibilitzant la presidència, que estimula les expectatives electorals del PSOE. Segons el CIS, els socialistes serien la força més votada (amb un 31,6% dels vots, més de deu punts per sobre de Ciutadans). En canvi, el PP cauria fins al 18,2% dels suports -en tercera posició-, i Units Podem i les seves confluències territorials recuperarien cert terreny, fins al 17,3%. No us perdeu com Roger Tugas s'ha submergit en les dades de l'enquesta per explicar un eventual escenari a Catalunya i la valoració dels líders polítics.
 
La frase de la setmana

"Demano perdó a la societat". Rodrigo Rato va ingressar aquest dijous a la presó de Soto del Real per complir una condemna de quatre anys i mig de presó pel cas de les anomenades targetes black. La imatge de l'exministre del govern Aznar accedint al centre penitenciari madrileny retrata la deriva d'una figura que va creure actuar amb impunitat, acomboiat pel poder polític i econòmic. Rato aspirava a ser el relleu d'Aznar però l'escollit va ser Mariano Rajoy, va trobar consol al Fons Monetari Internacional (FMI) i més tard va tornar a casa per dirigir Caja Madrid primer i Bankia després. El descontrol en la seva gestió al capdavant de les entitat financeres -en una època de rescats amb diners dels contribuents- va quedar sintetitzada en l'ús desproporcionat de les targetes black. Segons el veredicte del Tribunal Suprem, Rato "va mantenir i ampliar un sistema pervertit" de despesa de recursos que "estava fora de la llei". Un saqueig que ara comença a pagar a Soto del Real. Si voleu aprofundir en la trajectòria erràtica de Rato, no us perdeu aquest perfil que us hem preparat.      

Els imperdibles

Per arrencar el cap de setmana, us convidem a Vic a la presentació del llibre del periodista Pep Martí, Catalunya, cap on vas?, un recull de 33 entrevistes publicades a NacióDigital. El volum aplega unes converses que tenen el procés com a fil temàtic, però volen romandre més enllà de la immediatesa. La presentació, convocada a les 19.00 hores, anirà a càrrec de la monja Lucía Caram, una de les personalitats entrevistades, i de Miquel Macià, editor del diari. Divendres passat es va fer la presentació a Barcelona, a cura dels periodistes Enric Juliana i Ferran Casas.

I ja sabeu que cada setmana en Víctor Rodrigous recomana dues sèries que heu de descobrir o que val la pena que recupereu. Aquest divendres recorre l'actualitat, amb Bodyguard, i planteja que tasteu A Very English Scandal. Si encara no heu pensat què fareu dissabte i diumenge, no us perdeu les recomanacions d'oci i cultura que recull Arnau Urgell, amb l'afegit de les Fires de Girona. I, sobretot, penseu que la matinada de dissabte a diumenge es canvia l'hora. Bon cap de setmana!

 

Fes clic aquí per subscriure't-hi