30
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a les
17:51h
Les municipals del 2019 estan plantejant -ja des dels últims mesos- interrogants sobre com s'han de presentar els partits independentistes. Des del moment en què l'ANC va manifestar la necessitat d'articular la unitat i fomentar llistes unitàries, la CUP s'ha apressat a argumentar, si més no internament, el seu posicionament contrari a aquestes aliances, si bé ha hagut d'admetre alguna excepció com ara Argentona. ERC i el PDECat prefereixen anar per separat, la Crida encara no té posició definida i només Demòcrates i el filòsof Jordi Graupera avalen la proposta "unitària" de l'entitat que presideix Elisenda Paluzie.
La base sobre la qual han de treballar les assemblees cupaires en els propers mesos és la ponència que es va aprovar a l'Assemblea Nacional de Cervera del passat 13 de maig. Un document que establia els principals requisits de la política d'aliances sota el paraigües de l'Esquerra Independentista, el municipalisme alternatiu i els moviments socials, amb visió feminista i ecologista. La realitat, però, és sempre una mica més complexa, i les particularitats de cada cas han generat dilemes i apreciacions, també de forma orgànica.
Les "falses" llistes unitàries
La proposta de "llistes unitàries" de l'ANC és una fal·làcia per a la CUP. Segons precisa un dirigent de la formació a NacióDigital, el concepte d'unitat és, de per sí, propi dels anticapitalistes, així com també ho seria la defensa de les posicions independentistes. D'aquí en sorgeix, precisa, el concepte d'unitat popular, que combina eix nacional i social. En altres paraules, la unitat ha d'abraçar "més d'una sobirania".
En canvi, segons la CUP, el concepte d'unitat que es promou des de l'ANC és un concepte "perillós" i "buit" de contingut. Així consta en documents interns del partit al qual ha tingut accés aquest diari, on es planteja el temor a que aquestes eleccions municipals esdevinguin un "nou miratge de l'independentisme màgic" si proliferen les aliances republicanes.
Els comicis municipals del 2019, doncs, no s'han de plantejar com un "plebiscit" del qual s'aprofitin la resta de formacions independentistes, creuen els anticapitalistes, sinó que han de respondre a les necessitats municipals de les diferents poblacions on els cupaires es presentaran, ja sigui sota el nom del partit o a través de la marca blanca Poble Actiu. Fonts de la CUP asseguren que aspiren a presentar més llistes que les 163 de 2015 i també a estendre's arreu dels Països Catalans "de manera coherent i sòlida".
El temor a Ciutadans
El "monstre" de Ciutadans, tal com van titllar el partit taronja els líders cupaires a les darreres eleccions al Parlament, es manté present també en el plantejament d'aquestes municipals. Si la unitat de l'independentisme beneficiaria o no Inés Arrimadas i Albert Rivera en el seu intent de fer forat als ajuntaments és una de les preguntes que es fan, tot i que la CUP considera que "polaritzar els comicis amb un sí o un no a la independència" pot alimentar el seu creixement de vots.
Els documents de la CUP també plantegen, però, un risc que assenyala l'ANC: que la dispersió de candidatures provoqui que els independentistes no siguin primers i això faciliti aconseguir alcaldies a Ciutadans no podent "barrar el pas a la conformació d'un poder municipal espanyolista, anticatalanista i còmplice de la repressió".
Llistes conjuntes només sota el paraigua de la CUP
La CUP descarta qualsevol proposta basada només en un plantejament "genèric d'unitat independentista". Les tonalitats grises, en aquest escenari, ocupen el camp de visió de les municipals, i per això els anticapitalistes tampoc descarten posar les seves sigles en propostes i objectius compartits amb altres formacions.
Les llistes són, però, una altra cosa. De cap manera la CUP preveu despersonalitzar-se i circumscriu els pactes a no perdre la seva marca. Qualsevol aliança amb els anticapitalistes, assenyalen, ha d'adherir-se al seu projecte municipalista i les bases "assembleàries i d'apoderament popular". Els seus vots, afirmen, no es podran sumar a cap altra coalició de grans partits de l'esquerra o del sobiranisme. D'altra banda les llistes que avali tindran com a obligat compliment el codi ètic de la CUP i, per tant, els càrrecs electes compartiran les mateixes limitacions de mandats i retribucions.
Altra cosa és, segons ells, el que s'ha acordat, per exemple, a Girona sota el nom de Guanyem Girona. En aquest cas, els cupaires formació defensen que s'han sumat a un moviment de partits, activistes socials i culturals, i representants d'entitats que busquen un canvi "social, popular i republicà a la ciutat". En aquest moviment clarament independentista, tal com remarquen, els partits no en formen part directament, sinó que són els seus militants a títol individual qui l'integren. La CUP, aclareixen aquestes fonts, hi donarà suport, però amb caràcter extern.
Les directrius de la CUP, però, no han estat resolutives en tots els casos. L'excepció ara per ara és Argentona, que esdevé un cas aïllat de coalició municipalista de partits. En aquest municipi del Maresme governat actualment per la CUP ja s'ha presentat el que volen que sigui una llista unitària i independentista entre les agrupacions locals de la CUP, ICV, ERC i el PDECat. L'objectiu és combatre l'atomització del consistori i garantir així que el pròxim alcalde sigui independentista. La decisió d'Argentona, però, protagonitzada per Eudald Calvo, un alcalde vinculat a Poble Lliure, no ha agradat a part de l'estructura nacional de la CUP.
Anar més enllà de les sigles dels partits també és el que s'està plantejant a Badalona, tal com va detallar NacióDigital. En aquesta ciutat es vol promoure una plataforma en la línia de Girona, tot i que una part de la militància de la CUP no veu clara la reedició pel paper que hi pugui arribar a tenir ICV.
La base sobre la qual han de treballar les assemblees cupaires en els propers mesos és la ponència que es va aprovar a l'Assemblea Nacional de Cervera del passat 13 de maig. Un document que establia els principals requisits de la política d'aliances sota el paraigües de l'Esquerra Independentista, el municipalisme alternatiu i els moviments socials, amb visió feminista i ecologista. La realitat, però, és sempre una mica més complexa, i les particularitats de cada cas han generat dilemes i apreciacions, també de forma orgànica.
Les "falses" llistes unitàries
La proposta de "llistes unitàries" de l'ANC és una fal·làcia per a la CUP. Segons precisa un dirigent de la formació a NacióDigital, el concepte d'unitat és, de per sí, propi dels anticapitalistes, així com també ho seria la defensa de les posicions independentistes. D'aquí en sorgeix, precisa, el concepte d'unitat popular, que combina eix nacional i social. En altres paraules, la unitat ha d'abraçar "més d'una sobirania".
En canvi, segons la CUP, el concepte d'unitat que es promou des de l'ANC és un concepte "perillós" i "buit" de contingut. Així consta en documents interns del partit al qual ha tingut accés aquest diari, on es planteja el temor a que aquestes eleccions municipals esdevinguin un "nou miratge de l'independentisme màgic" si proliferen les aliances republicanes.
La CUP defensa que els comicis del 2019 no es plantegin com un "plebiscit" sinó amb una mirada sobre les realitats locals
Els comicis municipals del 2019, doncs, no s'han de plantejar com un "plebiscit" del qual s'aprofitin la resta de formacions independentistes, creuen els anticapitalistes, sinó que han de respondre a les necessitats municipals de les diferents poblacions on els cupaires es presentaran, ja sigui sota el nom del partit o a través de la marca blanca Poble Actiu. Fonts de la CUP asseguren que aspiren a presentar més llistes que les 163 de 2015 i també a estendre's arreu dels Països Catalans "de manera coherent i sòlida".
El temor a Ciutadans
El "monstre" de Ciutadans, tal com van titllar el partit taronja els líders cupaires a les darreres eleccions al Parlament, es manté present també en el plantejament d'aquestes municipals. Si la unitat de l'independentisme beneficiaria o no Inés Arrimadas i Albert Rivera en el seu intent de fer forat als ajuntaments és una de les preguntes que es fan, tot i que la CUP considera que "polaritzar els comicis amb un sí o un no a la independència" pot alimentar el seu creixement de vots.
Pintada independentista a Ciutat Vella. Foto: Adrià Costa
Els documents de la CUP també plantegen, però, un risc que assenyala l'ANC: que la dispersió de candidatures provoqui que els independentistes no siguin primers i això faciliti aconseguir alcaldies a Ciutadans no podent "barrar el pas a la conformació d'un poder municipal espanyolista, anticatalanista i còmplice de la repressió".
Llistes conjuntes només sota el paraigua de la CUP
La CUP descarta qualsevol proposta basada només en un plantejament "genèric d'unitat independentista". Les tonalitats grises, en aquest escenari, ocupen el camp de visió de les municipals, i per això els anticapitalistes tampoc descarten posar les seves sigles en propostes i objectius compartits amb altres formacions.
Les llistes són, però, una altra cosa. De cap manera la CUP preveu despersonalitzar-se i circumscriu els pactes a no perdre la seva marca. Qualsevol aliança amb els anticapitalistes, assenyalen, ha d'adherir-se al seu projecte municipalista i les bases "assembleàries i d'apoderament popular". Els seus vots, afirmen, no es podran sumar a cap altra coalició de grans partits de l'esquerra o del sobiranisme. D'altra banda les llistes que avali tindran com a obligat compliment el codi ètic de la CUP i, per tant, els càrrecs electes compartiran les mateixes limitacions de mandats i retribucions.
Argentona esdevé un cas aïllat de coalició municipalista de partits on la CUP s'integra amb el PDECat, ICV i ERC
Altra cosa és, segons ells, el que s'ha acordat, per exemple, a Girona sota el nom de Guanyem Girona. En aquest cas, els cupaires formació defensen que s'han sumat a un moviment de partits, activistes socials i culturals, i representants d'entitats que busquen un canvi "social, popular i republicà a la ciutat". En aquest moviment clarament independentista, tal com remarquen, els partits no en formen part directament, sinó que són els seus militants a títol individual qui l'integren. La CUP, aclareixen aquestes fonts, hi donarà suport, però amb caràcter extern.
Les directrius de la CUP, però, no han estat resolutives en tots els casos. L'excepció ara per ara és Argentona, que esdevé un cas aïllat de coalició municipalista de partits. En aquest municipi del Maresme governat actualment per la CUP ja s'ha presentat el que volen que sigui una llista unitària i independentista entre les agrupacions locals de la CUP, ICV, ERC i el PDECat. L'objectiu és combatre l'atomització del consistori i garantir així que el pròxim alcalde sigui independentista. La decisió d'Argentona, però, protagonitzada per Eudald Calvo, un alcalde vinculat a Poble Lliure, no ha agradat a part de l'estructura nacional de la CUP.
Anar més enllà de les sigles dels partits també és el que s'està plantejant a Badalona, tal com va detallar NacióDigital. En aquesta ciutat es vol promoure una plataforma en la línia de Girona, tot i que una part de la militància de la CUP no veu clara la reedició pel paper que hi pugui arribar a tenir ICV.