28
d'octubre
del
2018
Actualitzat
el
29
d'octubre
a les
10:41h
Ciutat Vella i, concretament, el Raval s'ha convertit en un barri que preocupa cada vegada més a veïns i institucions. És així des de fa anys, però durant els últims mesos les baralles i la sensació d'inseguretat s'ha incrementat. Que això és un problema, però, no només és un fet visible en les múltiples pancartes penjades als balcons dels edificis, sinó que l'oposició ha aprofitat per fer-ne bandera i, fins i tot, l'Ajuntament i la Generalitat ho han assumit.
Darrerament, els casos de baralles i aldarulls al Raval han estat a l'ordre del dia de les reunions de seguretat. L'últim enfrontament es va produir aquest dimecres a la nit, quan un home va atacar-ne un altre amb una arma blanca al carrer de Sant Pau, i en va resultar una persona ferida. Es tracta, de fet, de la tercera baralla d'aquesta setmana, que se suma a altres que han destacat per la seva perillositat, com ara la que es va produir el setembre, quan dues persones es van enfrontar amb un matxet de grans dimensions al mig del carrer.
La pregunta sobre com s'ha de solucionar aquesta situació continua sent un maldecap per a l'equip de govern d'Ada Colau. Si bé durant els darrers mesos havia demanat més presència dels Mossos d'Esquadra al barri -amb resultats poc resolutius- i, per això, s'havien incrementat els efectius de la Guàrdia Urbana amb un pla especial d'estiu al barri, ara ha esgarrapat el compromís del Departament d'Interior de reorganitzar els agents de la policia catalana per incrementar la seva presència a Ciutat Vella.
Una petita victòria per a l'Ajuntament que, tal com es va anunciar després de la junta de seguretat local d'aquest dilluns, es farà efectiva a partir de l'1 de novembre. Respecte de les últimes baralles, però, el consistori mira cap a la policia catalana per afirmar que "correspon a la tasca dels Mossos cercar els autors d'aquestes agressions".
Segons l'enquesta de victimització del 2017 feta pública aquesta setmana, la percepció de seguretat al districte de Ciutat Vella està un 0,9% per sota dels nivells de la ciutat, que tenen una puntuació de 5,7. Més del 50% de les persones enquestades consideren que, en aquest districte, la seguretat no ha millorat, i un 16,9% es queixa que ha empitjorat. Així doncs, es considera que el Raval és el barri més perillós de la ciutat, seguit per La Mina, mentre que Ciutat Vella és, amb diferència, (segons el 45,3% de les persones enquestades) el districte més perillós de Barcelona.
Els conflictes i el soroll al carrer també són, segons s'indica en l'enquesta, dos dels grans greuges per a la convivència en el districte, i precisament les baralles al carrer destaquen com una de les principals preocupacions de les persones entrevistades.
Els delictes augmenten a tot Barcelona
Els delictes han augmentat un 19% a Barcelona entre el gener i l'agost d'enguany, el mateix percentatge d'increment que s'ha registrat en els robatoris amb violència i intimidació. Després de la Junta Local de Seguretat, el comissionat de Seguretat de Barcelona, Amadeu Recasens, va citar l'enquesta de l'any passat sobre la victimització que realitza anualment l'Ajuntament, i va destacar-ne "un lleuger repunt" durant aquest 2018 i va assegurar que no hi ha hagut un increment excessiu dels apunyalaments. El 65% dels delictes a Barcelona són furts, i el creixement d'aquests a Ciutat Vella ha fet pujar, en conseqüència, la mitjana de la ciutat.
En la mateixa línia, el director dels Mossos d'Esquadra, Andreu Martínez, va afirmar dimecres en una entrevista a SER Catalunya que Barcelona "no és una ciutat insegura" i que tampoc és "una atracció de delinqüents". Martínez va coincidir en el fet que, quan augmenten els delictes a Ciutat Vella, augmenten els fets delictius a Catalunya, però va afegir que "aquests fets es troben en un espai identificat i concentrat". Així mateix, va afirmar que la seguretat és una percepció i que el nombre de furts "s'ha de treballar més" a partir de les polítiques públiques de seguretat.
La intervenció dels Mossos, segons el seu director dels Mossos, s'ha vist limitada en els últims sis anys, ja que no hi ha hagut cap mena de promoció del cos, per això "han fet un esforç titànic per atendre les demandes de la ciutadania aplicant paràmetres d'eficàcia en l'assignació de recursos públics". Per a Barcelona, els Mossos plantegen un dispositiu operatiu que contempli major presència policial, que és "el que demana la ciutadania": augmentar la sensació de seguretat.
Darrerament, els casos de baralles i aldarulls al Raval han estat a l'ordre del dia de les reunions de seguretat. L'últim enfrontament es va produir aquest dimecres a la nit, quan un home va atacar-ne un altre amb una arma blanca al carrer de Sant Pau, i en va resultar una persona ferida. Es tracta, de fet, de la tercera baralla d'aquesta setmana, que se suma a altres que han destacat per la seva perillositat, com ara la que es va produir el setembre, quan dues persones es van enfrontar amb un matxet de grans dimensions al mig del carrer.
La pregunta sobre com s'ha de solucionar aquesta situació continua sent un maldecap per a l'equip de govern d'Ada Colau. Si bé durant els darrers mesos havia demanat més presència dels Mossos d'Esquadra al barri -amb resultats poc resolutius- i, per això, s'havien incrementat els efectius de la Guàrdia Urbana amb un pla especial d'estiu al barri, ara ha esgarrapat el compromís del Departament d'Interior de reorganitzar els agents de la policia catalana per incrementar la seva presència a Ciutat Vella.
Més del 50% de les persones enquestades consideren que a Ciutat Vella la seguretat no ha millorat, i un 16,9% es queixa que ha empitjorat
Una petita victòria per a l'Ajuntament que, tal com es va anunciar després de la junta de seguretat local d'aquest dilluns, es farà efectiva a partir de l'1 de novembre. Respecte de les últimes baralles, però, el consistori mira cap a la policia catalana per afirmar que "correspon a la tasca dels Mossos cercar els autors d'aquestes agressions".
Segons l'enquesta de victimització del 2017 feta pública aquesta setmana, la percepció de seguretat al districte de Ciutat Vella està un 0,9% per sota dels nivells de la ciutat, que tenen una puntuació de 5,7. Més del 50% de les persones enquestades consideren que, en aquest districte, la seguretat no ha millorat, i un 16,9% es queixa que ha empitjorat. Així doncs, es considera que el Raval és el barri més perillós de la ciutat, seguit per La Mina, mentre que Ciutat Vella és, amb diferència, (segons el 45,3% de les persones enquestades) el districte més perillós de Barcelona.
Un carrer del Raval Foto: Jordi Jon Pardo
Els conflictes i el soroll al carrer també són, segons s'indica en l'enquesta, dos dels grans greuges per a la convivència en el districte, i precisament les baralles al carrer destaquen com una de les principals preocupacions de les persones entrevistades.
Els delictes augmenten a tot Barcelona
Els delictes han augmentat un 19% a Barcelona entre el gener i l'agost d'enguany, el mateix percentatge d'increment que s'ha registrat en els robatoris amb violència i intimidació. Després de la Junta Local de Seguretat, el comissionat de Seguretat de Barcelona, Amadeu Recasens, va citar l'enquesta de l'any passat sobre la victimització que realitza anualment l'Ajuntament, i va destacar-ne "un lleuger repunt" durant aquest 2018 i va assegurar que no hi ha hagut un increment excessiu dels apunyalaments. El 65% dels delictes a Barcelona són furts, i el creixement d'aquests a Ciutat Vella ha fet pujar, en conseqüència, la mitjana de la ciutat.
El director dels Mossos, Andreu Martínez, assegura que Barcelona no és una ciutat insegura" i que tampoc és "una atracció de delinqüents"
En la mateixa línia, el director dels Mossos d'Esquadra, Andreu Martínez, va afirmar dimecres en una entrevista a SER Catalunya que Barcelona "no és una ciutat insegura" i que tampoc és "una atracció de delinqüents". Martínez va coincidir en el fet que, quan augmenten els delictes a Ciutat Vella, augmenten els fets delictius a Catalunya, però va afegir que "aquests fets es troben en un espai identificat i concentrat". Així mateix, va afirmar que la seguretat és una percepció i que el nombre de furts "s'ha de treballar més" a partir de les polítiques públiques de seguretat.
La intervenció dels Mossos, segons el seu director dels Mossos, s'ha vist limitada en els últims sis anys, ja que no hi ha hagut cap mena de promoció del cos, per això "han fet un esforç titànic per atendre les demandes de la ciutadania aplicant paràmetres d'eficàcia en l'assignació de recursos públics". Per a Barcelona, els Mossos plantegen un dispositiu operatiu que contempli major presència policial, que és "el que demana la ciutadania": augmentar la sensació de seguretat.