Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR

immersió lingüística

​Qüestiona el Govern el model d'immersió? Cinc preguntes amb resposta

La presentació del document sobre el nou model lingüístic a l'ensenyament ha despertat una forta polèmica, però no introdueix novetats significatives

per Carles Bellsolà, 24 d'octubre de 2018 a les 13:34 |
Una aula del Col·legi Sant Miquel dels Sants de Vic. | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 d'octubre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La publicació aquest dimarts del nou model lingüístic a les escoles ha despertat una forta polèmica. El departament que lidera el republicà Josep Bargalló ha rebut nombroses crítiques, que l'acusen de posar en qüestió el model d'immersió lingüística, i de fer-ho en favor del castellà. Tot plegat, per un paràgraf d'un document de 74 pàgines en què es planteja que els centres puguin "incorporar" continguts i activitats en castellà en "entorns de catalanització plena", si hi detecten mancances en aquesta llengua. 

1. Està qüestionant el Govern el model d'immersió?


El document de la polèmica ho deixa clar en nombrosos punts. El català seguirà sent "llengua vehicular" de l'ensenyament, en totes les escoles . "La immersió no es toca", recalquen igualment des d'Ensenyament a NacióDigital. I també ho ha aclarit aquest matí el conseller Josep Bargalló, que ha explicat a la Cadena Ser que es tracta només d'"adequar la didàctica de les llengües a la realitat sociolingüística" de cada centre, i que aquests podran adoptar "estratègies diferenciades".

2. Es reforçarà el castellà a les aules?

Sí i no. Sí, si algun centre ho considera oportú, i en aquells aspectes concrets que cregui convenient. Però també pot decidir que el que cal potenciar és el català. Des del departament en posen dos exemples: "Si un centre detecta mancances en castellà oral, doncs pot fer una obra de teatre en castellà. I si un altre detecta mancances en català escrit, pot fer un conte en català". Recalquen també que el document no parla en cap moment de "més hores" de classe en cap de les dues llengües. I recorden que això "ja es feia" des de fa anys als centres, per la qual cosa el document dels experts només ve a ordenar per escrit una pràctica habitual.

3. Per què hi ha hagut tanta polèmica amb la proposta de Bargalló? 


Molt probablement, per una qüestió de comunicació. El document no especifica -o, almenys, no amb la mateixa claredat que pel castellà- que els centres també poden decidir reforçar el català. Es dóna per suposat, des del moment que la llengua catalana és "vehicular" per a tot el sistema. Sí que detalla, però, que cal "assegurar l’ús intensiu de la llengua catalana com a llengua vehicular" en els centres "on el català no és la llengua majoritària" dels alumnes. És obvi també que el clima polític actual, d'enfrontament entre sectors i partits independentistes, pot haver ajudat a fer créixer la controvèrsia 

4. La polèmica és nova?

En cap cas. Fa més de 10 anys, en temps del tripartit, es va viure un cas similar. Aleshores, en relació a la tercera hora de llengua castellana, que va decretar el govern espanyol de José Luis Rodríguez Zapatero. La solució adoptada a Catalunya va ser similar a la del debat actual: es podria reforçar el català en entorns castellanoparlants, i el castellà en els catalanoparlants. També els enfrontaments polítics van ser intensos, amb acusacions creuades durant mesos.  

5. És aquest el punt principal del nou model lingüístic?

Des d'Ensenyament subratllen que ni molt menys. "S'hi parla molt més d'altres coses que de castellà i català", observen. Com ara d'altres llengües. El document -"que no és un decret ni una llei", recalquen igualment al departament-, porta des del subtítol una referència a un "context educatiu multilingüe i multicultural", i dedica una àmplia extensió a l'acollida lingüística i a la inclusió en el sistema educatiu de les llengües pròpies d'alumnes nouvinguts. Ja en la presentació d'ahir dimarts, un dels elements que més es va destacar va ser la inclusió en el sistema educatiu de llengües com l'àrab, el xinès, l'urdu o el romanès.

Model Linguistic Catalunya CAT by naciodigital on Scribd

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació