Procés català

Torra convoca una taula de diàleg amb tots els partits pel 16 de novembre

El president de la Generalitat, en la sessió de control al Parlament, denuncia els "reductes franquistes" que hi ha a l'Estat

per Sara González / Oriol March, Parlament de Catalunya | 24 d'octubre de 2018 a les 11:15 |
El president Quim Torra i el vicepresident Pere Aragonès, aquest dimecres al Parlament | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 24 d'octubre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha convocat una taula per al diàleg "seriós, honest i profund" amb tots els partits pel 16 de novembre. Així ho ha anunciat durant la sessió de control al Parlament en resposta a Miquel Iceta, primer secretari del PSC. Aquesta proposta havia estat demanada pels socialistes i també pels comuns al llarg de la legislatura. Es tracta de la primera trobada multilateral amb totes les formacions parlamentàries que convoca Torra des que va arribar a la presidència de la Generalitat.

"Si una cosa fem és complir els mandats democràtics", ha assegurat el president responent a Iceta, a qui ha recordat que aquesta taula la convoca, precisament, perquè així ho va reclamar una majoria de la cambra en la qual els socialistes estan inclosos. "Sense un debat Catalunya endins no podrem avançar i el diàleg parteix del respecte", ha argumentat el líder del PSC, qui ha demanat també al president que no "erosioni" les institucions creant òrgans paral·lels com el Consell per la República. Ciutadans no ha rebut positivament la proposta de Torra per reunir els partits i ha reclamat que el diàleg es faci en un ple monogràfic al Parlament que pugui seguir tota la ciutadania. 

 
El Consell per la República, en el punt de mira 


De fet, el Consell per la República presidit per Puigdemont i dirigit per Toni Comín i que té com a principal objectiu la internacionalització de la causa catalana Torra, ha estat una de les principals qüestions en la sessió de control d'aquest dimecres. Xavier García Albiol ha acusat el president de la Generalitat d'impulsar un "deliri" que "trepitja la dignitat" de Catalunya. Segons el dirigent popular, el Consell per la República pretén "substituir" la Generalitat, un fet que "desacredita" la institució. La líder de Ciutadans, Inés Arrimadas, ha carregat contra els "xiringuitos" que vol crear el Govern tant pel que fa a l'òrganisme que presidirà Puigdemont com el Fòrum Cívic i Social per al debat Constituent que encapçala Lluís Llach. 

En resposta al PP, Torra ha denunciat els "reductes franquistes" que es veuen "cada dia" i que "desacrediten l'Estat", i ha apuntat que el Consell per la República és "importantíssim". Per aquest motiu es presentarà dimarts vinent al Palau de la Generalitat, tal i com es va acordar dilluns en una reunió a Waterloo amb Carles Puigdemont, partits i entitats. Torra s'ha mostrat "entusiasmat" amb la posada en marxa del consell assessor que ha d'impulsar el Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent, i ha tornat a defensar la restitució de Puigdemont i la redacció d'una constitució catalana.


Els pressupostos es presentaran en "les pròximes setmanes"

Pel que fa als pressupostos i interpel·lat per Catalunya en Comú Podem, Torra ha assegurat que es presentaran en les properes setmanes -està previst que sigui a mitjans de novembre- i ha admès que en aquests moments la CUP no té intenció de negociar-los, com va quedar clar en el consell polític de dissabte passat. Els anticapitalistes no han preguntat al president aquest dimecres perquè era el torn de l'altre subgrup parlamentari, el del PP, que ha insistit -com és habitual- en qüestions relacionades amb el procés. La qüestió dels comptes ha estat especialment abordada per Jéssica Albiach, de Catalunya en Comú Podem, que ha defensat que "totes les sobiranies" -també les socials- són "imprescindibles". Ha desgranat que Catalunya lidera "set podis de la vergonya" en matèria d'atur juvenil, desnonaments, retallades sanitàries, retallades educatives, preus en les matrícules universitàries, despesa en serveis socials i descens salarial. 

"Efectivament, parlem d'això, de sobiranies. Posem les persones al centre. No té cap sentit la feina que fem des del Govern si no és per treballar per les persones", ha apuntat Torra, que ha elogiat la tasca de l'anterior executiu i el percentatge destinat a polítiques socials, així com la reducció de l'atur en, ha precisat, durant 63 mesos consecutius.

Picabaralla pels presos

Xoc entre el Govern i Ciutadans pels presumptes "privilegis" dels quals gaudeixen els presos polítics a Lledoners, Mas d'Enric i Puig de les Basses. Lorena Roldán, diputada del partit taronja, ha assegurat que reben "fins a 21 visites cada dia" i que en el reglament "no apareix res sobre visites institucionals" ni "festes d'aniversari com la que es va organitzar a Jordi Sànchez". "Tornen a posar els funcionaris [de presons] entre l'espasa i la paret", ha determinat Roldán. Ester Capella, consellera de Justícia, ha volgut deixar clar que en tot moment es compleix el reglament, i que les visites d'autoritats i de polítics "suposen la constatació" que els dirigents empresonats "són presos polítics".

"Vostè ni tan sols qüestiona la presó preventiva i desproporcionada contra persones que són innocents", ha assenyalat Capella, que ha retret a Ciutadans que mai hagin visitat les presons catalanes. "De debò considera que estar a la presó és un privilegi?", ha preguntat la consellera de Justícia en la sessió de control als consellers.

Maragall, Sánchez i la llei mordassa

Poc abans, el conseller d'Accio Exterior, Afers Institucionals i Transparència, Ernest Maragall, ha acusat Pedro Sánchez d'estar aplicant la llei mordassa contra el Parlament arran del recurs al Tribunal Constitucional (TC) contra la resolució de la cambra en la qual es demana l'abolició de la monarquia. "La societat catalana ha abandonat qualsevol vestigi de respecte cap a aquesta institució", ha apuntat Maragall, que ha indicat que el 80% de la ciutadania -contrària, segons diverses enquestes, a la monarquia- també està qüestionada pel recurs de la Moncloa al Constitucional.

El dirigent d'ERC, que abandonarà el Govern en els propers mesos per ser candidat dels republicans a Barcelona, també s'ha referit al diàleg entre executius, de moment en punt mort arran de la manca d'ofertes de Sánchez en relació a l'autodeterminació i els presos. "Treballarem per culminar la lliure decisió sobre el nostre futur", ha apuntat Maragall, que ha desitjat que el conflicte polític d'acabi resolent a través d'un referèndum vinculant i reconegut internacionalment.

"Seguirem actuant al servei de la majoria democràtica i parlant en veu alta", ha ressaltat Maragall en resposta al diputat Rubén Wagensberg, d'ERC. Les relacions entre executius no passen pel millor moment des de l'arribada de Sánchez a la Moncloa i, de fet, ahir Sánchez des del Senat va elevar el to contra l'independentisme. El va advertir que, si es torna a la unilateralitat, s'actuarà "com ja es va fer en el passat", és a dir, amb el 155.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació