Espanya ven 1.654 milons d'euros d'armes a l'Aràbia Saudita en cinc anys

L'Aràbia Saudita no és un client qualsevol. Si Tanzània vulnerés els drets humans com ho fa aquest regne, el Congrés dels Diputats segurament no tindria tants problemes per aturar la venda d'armament cap a l'estat africà. La diferència, però, és notable: mentre l'Aràbia Saudita es va gastar 272,7 milions d'euros el 2017 en comprar a Espanya material militar i de doble ús -productes que tant poden tenir finalitat militar com civil o nuclear-, Tanzània només hi va destinar 540 euros.

Això explica en bona mesura l'actitud del PP i el PSOE, que aquest dimarts s'han unit a la cambra baixa per permetre que l'Estat segueixi venent material militar al país islàmic, insensibles a escàndols com el sanguinari assassinat d'un periodista en un consolat saudita a Turquia que sí que han provocat que Alemanya li hagi aixecat un veto armamentístic. Si és cert que qui paga mana, l'Aràbia Saudita mana molt.

Les xifres de compra d'armes espanyoles de l'any passat no són les més elevades protagonitzades per aquest país. El 2013, 2014 i 2015, de fet, hi va destinar més petrodòlars, segons els mateixos informes del ministeri d'Economia, que detalla les quantitats exportades a cada país. Felip VI ha viscut -i protagonitzat- l'època esplendorosa del mercat d'armes amb l'Aràbia Saudita, ja que, des l'any anterior que el seu pare abdiqués, aquest país hi ha gastat 1.654 milions d'euros, mentre que, entre 1991 i 2012, tan sols va comprar material militar i de doble ús per valor de 119.727 euros.

Dit d'altra, manera, el 93,2% de les vendes d'armament al país islàmic dels últims 27 anys s'han concentrat en els darrers cinc. Les relacions militars privilegiades entre els dos regnes són una novetat sense precedents que ara PP i PSOE volen blindar i que, per ara, ha tingut el punt àlgid el 2015, quan el volum de la compra supera els 550.000 euros. I tot apunta que aquest 2018 tornarà a presentar xifres notables, ja que, tot i que l'any passat tan sols s'exportés material per valor de 272,7 milions, es van autoritzar enviaments per un cost de 518,1 milions que deuen estar tenint lloc en aquests moments.
 
La rellevància de l'Aràbia Saudita pel que fa a les relacions econòmico-militars de l'Estat no s'evidencia només en termes absoluts, ja que, posat en relació amb els altres estats que compren armament espanyol, el país islàmic és el cinquè que més recursos hi destina. En primer lloc, Alemanya més que quadriplica la despesa dels saudites, així com el Regne Unit, en segon lloc, el triplica. Tot i això, la diferència clara és que, com els següents en la classificació (França i Turquia), són estats de l'entorn de l'exportador. L'Aràbia Saudita, però, compra més armament fins i tot que els Estats Units o Itàlia.
 
Aquesta importància encara ressalta més si es posa en context. Si s'exclouen de l'estadística els teòrics aliats militars de l'Estat -els països membres de la Unió Europea i de l'OTAN-, Aràbia Saudita és el seu principal i destacat client. I ben lluny se situa el segon, Malàisia, quasi 100 milions per sota. Un estat proper a l'OTAN com Austràlia es troba en tercer lloc, mentre que els països llatinoamericans -teòricament propers a Espanya- queden més enrere, encapçalats per Perú, que tot just va comprar 81,3 milions en armament a l'Estat, una quantitat més de tres cops inferior a la dels saudites.