23
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a les
17:43h
La CUP es manté intransigent, i amb la voluntat de fer avançar l'estratègia que es va fer pública aquest dissabte arran del consell polític extraordinari que va tenir lloc a Palamós, ha reiterat que no s'alinearà amb aquells que segueixin la "via autonomista" i que, com Junts per Catalunya i ERC, pretenen continuar amb la "vella política". Ho ha afirmat aquest dimarts la diputada Natàlia Sànchez que, des del Parlament, ha fet un últim avís: "Cal abandonar l'imaginari del fer república, per avançar en el fer ruptura".
D'aquesta manera, ha dit, la CUP virarà les seves accions a partir ja d'aquest dimecres i només participarà en aquelles decisions que responguin a tres preguntes: si hi ha una "lluita transformadora" protagonitzada per moviments socials, si la proposta genera una consciència de canvi, i si de tot això se'n derivaran unes "conseqüències reals i efectives" per a la "majoria de la classe treballadora". Si aquests tres punts no es compleixen, ha assegurat Sànchez, la CUP no col·laborarà amb el Govern.
Així mateix, ha recordat que els anticapitalistes no s'asseuran a negociar els pressupostos amb el Govern perquè, tal com ha dit, les propostes que s'han presentat "no responen, ni de lluny" a la seva estratègia. "Des de la tardor passada llegim l'autonomisme com un acatament dels marcs imposats per l'Estat", ja siguin polítics o judicials, ha advertit en referència als partits que conformen l'executiu. En aquest sentit, ha asseverat que la CUP "no està d'acord amb aquesta via" i, per tant, "cal teixir una estratègia fora de les institucions que pugui tornar el moviment popular a un moment de força i aliança important".
Pels cupaires, doncs, la "unitat" esdevé important, però no a qualsevol preu. Sobre el Consell de la República que es va presentar aquest dilluns a Waterloo i el consell per al Fòrum Cívic, Sànchez ha dit que són unes propostes "inconsistents" i una "forma d'intentar camuflar l'acatament autonòmic" que circumscriuen JxCat i ERC. "En el darrer any hem estat pacients i hem vist que no hi ha voluntat de cap ruptura", ha denunciat. Per això, ha dit, "no és versemblant que sigui un espai de contrapoder que obri un front amb l'estat espanyol".
A més, la CUP el veu com un ens que crearà "falses expectatives en la lògica de la unitat de l'independentisme" i en la "lògica de construir una institucionalitat real", i considera que només es tracta d'un espai polititzat que busca la mirada pública: "Ha estat un debat mediatitzat que ha volgut estar sota els flaixos dels mitjans".
Una legislatura "tocada de mort"
La legislatura que va començar a finals del 2017 està "tocada de mort", segons Sànchez, que ha posat diversos exemples d'una política continuista i de base autonomista. Entre aquests, ha dit, es troben uns pressupostos que responen a la "lògica de l'IBEX 35", o bé les darreres decisions comandades pel conseller d'Interior, Miquel Buch, que van finalitzar amb càrregues policials durant els dies previs i l'1 d'octubre: "Hem vist en les darreres setmanes com Miquel Buch ha tingut un gran mestre amb Felip Puig i sap quines són les vies per perseguir la dissidència política i el dret a protesta".
Per tot això, ha volgut deixar clar que la CUP "no participarà en les majories parlamentàries", si no és que s'aposta per la "unilateralitat" i la "desobediència" com a "úniques vies per a l'exercici del dret a l'autodeterminació".
D'aquesta manera, ha dit, la CUP virarà les seves accions a partir ja d'aquest dimecres i només participarà en aquelles decisions que responguin a tres preguntes: si hi ha una "lluita transformadora" protagonitzada per moviments socials, si la proposta genera una consciència de canvi, i si de tot això se'n derivaran unes "conseqüències reals i efectives" per a la "majoria de la classe treballadora". Si aquests tres punts no es compleixen, ha assegurat Sànchez, la CUP no col·laborarà amb el Govern.
Així mateix, ha recordat que els anticapitalistes no s'asseuran a negociar els pressupostos amb el Govern perquè, tal com ha dit, les propostes que s'han presentat "no responen, ni de lluny" a la seva estratègia. "Des de la tardor passada llegim l'autonomisme com un acatament dels marcs imposats per l'Estat", ja siguin polítics o judicials, ha advertit en referència als partits que conformen l'executiu. En aquest sentit, ha asseverat que la CUP "no està d'acord amb aquesta via" i, per tant, "cal teixir una estratègia fora de les institucions que pugui tornar el moviment popular a un moment de força i aliança important".
Pels cupaires, doncs, la "unitat" esdevé important, però no a qualsevol preu. Sobre el Consell de la República que es va presentar aquest dilluns a Waterloo i el consell per al Fòrum Cívic, Sànchez ha dit que són unes propostes "inconsistents" i una "forma d'intentar camuflar l'acatament autonòmic" que circumscriuen JxCat i ERC. "En el darrer any hem estat pacients i hem vist que no hi ha voluntat de cap ruptura", ha denunciat. Per això, ha dit, "no és versemblant que sigui un espai de contrapoder que obri un front amb l'estat espanyol".
A més, la CUP el veu com un ens que crearà "falses expectatives en la lògica de la unitat de l'independentisme" i en la "lògica de construir una institucionalitat real", i considera que només es tracta d'un espai polititzat que busca la mirada pública: "Ha estat un debat mediatitzat que ha volgut estar sota els flaixos dels mitjans".
Una legislatura "tocada de mort"
La legislatura que va començar a finals del 2017 està "tocada de mort", segons Sànchez, que ha posat diversos exemples d'una política continuista i de base autonomista. Entre aquests, ha dit, es troben uns pressupostos que responen a la "lògica de l'IBEX 35", o bé les darreres decisions comandades pel conseller d'Interior, Miquel Buch, que van finalitzar amb càrregues policials durant els dies previs i l'1 d'octubre: "Hem vist en les darreres setmanes com Miquel Buch ha tingut un gran mestre amb Felip Puig i sap quines són les vies per perseguir la dissidència política i el dret a protesta".
Per tot això, ha volgut deixar clar que la CUP "no participarà en les majories parlamentàries", si no és que s'aposta per la "unilateralitat" i la "desobediència" com a "úniques vies per a l'exercici del dret a l'autodeterminació".