No m’estranyarà gens si alguna veu crítica s’escolta contra Natura sàvia perquè no li ha semblat bé que s’hi faci befa i escarni dels castellers, dient que sempre estan suats, fan pudor i es fiquen el dit al cul els uns als altres mentre escalen posicions per completar el castell. Ho ha persones incapacitades per a l’humor, la mirada sarcàstica i, sobretot, l’esperit crític. Atrevir-se a tocar una institució tradicional i cultural com els castells, encara que sigui amb veu d’algú com Albert Pla, de ben segur que ofèn alguna susceptibilitat tronada. De fet, el que també segur que passarà -o com a mínim estaria molt bé-, és que alguna colla castellera catalana avui o demà faci córrer un vídeo amb tots els seus membres suats i bruts, maquillats com uns energúmens assalvatjats, quasi com a troglodites, i donin la raó a Pla enmig de grunys i sons inintel·ligibles.
Seria aquest un bon complement al primer capítol d’aquest nou programa que barreja humor i divulgació de la mà d’Albert Pla, Quimi Portet i Peyu. Aquest últim carrega –no sé si sempre serà així- amb la tasca més feixuga –o entretinguda- que és la de viatjar i interactuar amb el divulgador que explica les particularitats del tema que toca tractar. Portet i Pla són una mena de sanedrí surrealista, uns observadors dels viatges d’en Peyu, que pontifiquen, treuen punta i se’n van per les branques.
El millor de Natura sàvia és la seva pròpia existència. El pitjor és que li falta rodatge i pot millorar potser si es confia una mica menys en la genialitat sobtada del tercet i es treballa una mica més el guió. Esclar que potser així el remei sigui pitjor que els símptomes, perquè guionitzar allò que ha de dir Albert Pla tal vegada sigui la pitjor idea que algú pugui tenir. Bé, el cas és que la música va sonar prou ben afinada en un capítol dedicat a parlar de gripaus i granotes. Amb la col·laboració d’un erudit en la matèria com Jaume Sañé, ens van il·luminar una mica sobre la vida d’aquests amfibis panxuts i amb papada. Una bona elecció inicial, sens dubte, un animal que en si mateix ja és un acudit.
L’actitud crítica barrejada amb la mirada divulgadora, tot amanit amb un luxe: la presència de Portet i Pla, dos artistes, dos superdotats de la música
Algunes de les converses entre tots tres no són al 100% inspirades. Algunes t’arrenquen un petit somriure, d’altres et quedes igual i d’altres et fan patir una mica. De sobre hi ha un instant de geni, com quan amb un pretext sorgit d’un gripau o una granota, se’n fumen d’Urdangarín, o quan es pregunten si les granotes i els gripaus es fan petons tal vegada algun es transformi en princesa o príncep. L’actitud crítica barrejada amb la mirada divulgadora, tot amanit amb un luxe: la presència de Portet i Pla, dos artistes, dos superdotats de la música. Que hagin acceptat el repte d’aquest programa és ja en si mateix una bona notícia.
Que un programa com aquest estigui al prime time de TV3 és també en si mateix una bona notícia. És una aposta valenta i lloable que, a més a més, em planteja una pregunta. Natura sàvia és la prova vivent que els experiments valen la pena, que confiar en la intel·ligència de l’audiència és una bona recepta. Serà un error –un nou error- comptar l’èxit del programa mirant amb lupa els resultats d’audiència. No en traureu res. I ara, la pregunta: si aquest programa és una realitat tangible i corpòria, on està escrit que els programes culturals hagin de sobreviure agafats amb pinces, temorosos sempre que els fulminin? Per què han de demanar sempre permís per existir i disculpes per si han molestat algú?
Deixeu estar els maleïts audímetres! A aquestes altures ja hauríeu de saber que no serveixen per a res. Només perquè els polítics s’encabritin i es pensin que poden decidir coses. És això el que ens ha d’interessar?