Hores d'ara, sembla que posar en marxa els dos organismes és començar la casa per la teulada perquè ni al Govern hi ha determinació per desplegar d'immediat la República ni al Parlament majories per fer-ho. L'independentisme corre el risc de desconnectar del carrer. Ho hem dit molts cops i hi hem de tornar: és impossible avançar sense un ampli acord sobre què ha passat en els darrers mesos, perquè l'independentisme és on és i què cal fer per convertir-se en república ara que ja sabem fins on està disposat a arribar l'Estat.
Sense un acord que vigoritzi el procés, les noves institucions correran el risc de convertir-se en un esperpent a l'espera d'unes eleccions que tornin a repartir cartes. Sobre la jornada d'ahir llegiu la crònica d'Oriol March i les opinions de Joan Serra Carné a La veu de Nació, posant la mirada en el 27 d'octubre i les seves lliçons, i les de Jordi Cabré i Cristina Solias.
Aznar i Casado, parella feliç. L'independentisme es reorganitza. I la dreta espanyola també. Pep Martí us explica en aquesta informació com les crítiques que Ciutadans rep darrerament de personalitats com Manuel Conthe o la crisi amb Carolina Punset són símptomes del seu allunyament del centre. Albert Rivera, que ja només apareix com a possible soci del PP i que no rebaixa el to amb Catalunya, hauria de posar-hi remei si vol ser encara president. Mentre, qui refà ponts és Pablo Casado. Avui presenta el llibre de José María Aznar a Madrid. Serà la foto de la comunió definitiva de l'expresident amb el seu partit després del dur enfrontament amb Mariano Rajoy, a qui considerava un tebi.
Esquadres d'amagat. Gairebé d'incògnit. Així celebraran els Mossos d'Esquadra avui i demà una mena de Dia de les Esquadres descafeïnat. No hi haurà polítics i serà descentralitzat. El clima polític no està per grans alegries ni per mostrar massa proximitat. L'any passat ja no es va fer per l'impacte dels atemptats del 17-A i el procés. Enguany s'homenatjarà els agents que van participar en el desmantellament de la cèl·lula gihadista. Llegiu aquesta informació d'Aida Morales.
Vist i llegit
Hi ha històries que avui en dia ens semblen impossibles o inversemblants. És el cas de la que, des de les pàgines d'El Periódico, ens porta Rafa Tapounet. Es tracta de la història (ara feta documental) del futbolista brasiler Kaiser. És el nom de Carlos Henrique Raposo. En ell tot és una mentida perquè és un futbolista que va militar en equips de primer nivell al Brasil... però mai va jugar un sol partit. Un fals 9 de veres vaja. A partir de contactes amb estrelles i relacions públiques aconseguia ser fitxat però acte seguit es lesionava i es dedicava a engrandir la seva figura, que mai era contrastada al camp, per anar saltant. Deia que el nom venia de la semblança amb Beckenbauer però sembla que té més a veure amb una marca de cervesa. Les anècdotes (com ara la suposada conversa amb Josep Lluís Núñez) impressionen. La podeu llegir aquí.
El passadís
Soraya Sáenz de Santamaría va sortir de la política molt allunyada de l'actual direcció del PP i de Pablo Casado. Es podria dir, fins i tot, que la relació és millor amb el president Pedro Sánchez, del PSOE, que l'ha fet membre del Consell d'Estat. Ella s'ha recol·locat i també ha fet el que ha pogut amb alguns dels seus col·laboradors més estrets. És el cas de la seva cap de premsa a la Moncloa i a la campanya interna del PP, Sonia Sánchez. Gràcies a la bona relació de Sáenz de Santamaría amb el director del CNI, Féliz Sanz Roldán, la periodista és ara la nova cap de comunicació dels serveis secrets espanyols. Un gripau que s'ha hagut d'empassar la ministra de Defensa i responsable de la casa, Margarita Robles. La feina de Sonia Sánchez és, si la situació no es capgira, senzilla: només ha d'anar dient "és secret" i "no em consta".
L'efemèride
Les efemèrides són, en algun moment, perverses. Tal dia com avui de l'any 1977, fa 41 anys, el president de la Generalitat, Josep Tarradellas, que ho era a l'exili des de l'any 1954, arribava a l'aeroport del Prat. Baixava de l'avió amb un acord amb el govern espanyol d'Adolfo Suárez sota el braç per restituir la institució d'autogovern dels catalans que Franco havia suspès. Ho feia abans que s'aprovés la Constitució i en l'únic gest que va connectar la nova legalitat amb la republicana. La rebuda al vell president, que va ocupar el càrrec fins a les eleccions de 1980 i que va començar a edificar l'autogovern que ara es pretén segar, va ser multitudinària. El seu "ja sóc aquí!" des del balcó del Palau va engrescar la majoria de catalans, que mostrava el seu desig de governar-se. Així ho va retransmetre TVE amb la locució de Ricard Fernández Deu.
L'aniversari
El 23 d'octubre de l'any 1940 va néixer el futbolista brasiler Edson Arantes do Nacimento, conegut com a Pelé. Amb el permís de Leo Messi, i en una constel·lació de la que també formen part Alfredo Di Estéfano, Diego Armando Maradona i Johan Cruyff, està considerat el millor futbolista de la història. O Rei va fer tota la seva carrera al Santos i la va acabar al New York Cosmos, on també va jugar Cruyff. La glòria la va obtenir als mundials: en va guanyar tres (1958, 1962 i 1970) fent un paper clau. Destacava pel seu regat hàbil i àgil, l'eficàcia de cara a porta i la precisió en les passades. Va fer d'actor a la pel·lícula Evasió o victòria, de ministre del Brasil i ambaixador de la Unesco i sempre ha seguit vinculat al món del futbol. Aquí podeu gaudir de la seva habilitat amb la pilota.
subdirector de NacióDigital
Fes clic aquí per subscriure't-hi