22
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a les
22:32h
Fa uns mesos, va sorgir el grup Pròleg, impulsat per figures de la "tercera via" amb voluntat de treballar per "trobar una sortida raonada al conflicte". Aquest dilluns s'ha presentat en societat al Palau Macaya de Barcelona amb un debat sota el nom Confrontació política i unitat civil?, convidant-hi representants de l'entramat associatiu del país. Pels impulsors, el procés no pot fer oblidar la realitat d'una creixent desigualtat a la societat catalana i cal preguntar-se si el teixit social ha resistit les tensions polítiques. La resposta que ha transcendit és que, malgrat el conflicte, l'entramat associatiu del país ha sabut mantenir la seva cohesió. La unitat civil s'ha preservat.
Josep Maria Vallès, exconseller de Justícia i un dels impulsors de la plataforma, ha explicat quines eren les propostes que va fer Pròleg per superar el xoc polític: posar fi a l'aplicació de l'article 155, aixecar els càrrecs penals contra els dirigents sobiranistes i negociar un referèndum pactat sobre les futures relacions amb l'Estat. L'exconseller ha reconegut que, des de les eleccions del 21-D, molt poc s'ha avançat.
Entre els promotors de Pròleg predominen dirigents provinents de l'esquerra federalista, del PSC als comuns (Raimon Obiols, Laia Bonet, Lluís Rabell, Joan Coscubiela) i intel·lectuals com Joan Botella, Joan Subirats, Jordi Amat i Marina Subirats.
Polarització
El politòleg Joan Botella i el geògraf Oriol Nel·lo han fet una intervenció prèvia al debat de les entitats. Botella ha destacat el nivell de polarització considerable entorn o enfront el projecte sobiranista, assenyalant les dades que mostra el CEO, amb blocs molt definits i propers en força, i tan sols percentatges de prop del 8% de persones que se senten alienes al tema nacional.
Botella ha destacat el fet que no hi ha unes elits que desenvolupin estratègies de trobada, sinó que més aviat s'opta per exercir el principi majoritari sense concessions, imposant moltes decisions amb majoria simple, mentre que es reconeix una escassa legitimitat a les institucions de "l'altra banda" i s'estén un relat de divisió entre "la gent i els polítics, els dirigents i el poble".
Desigualtat estructural
Oriol Nel·lo ha exposat que hi ha un creixement de la desigualtat com a tendència estructural. Entre els exemples citats, Nel·lo ha assenyalat la diferència d'esperança de vida entre les zones de més i de menor renda, amb una diferència de fins a vuit anys (82 i 74) a la ciutat de Barcelona. També el diferent nivell de participació electoral en funció de les zones de renda. En els comicis del 21-D, amb una participació global del 82%, hi va haver un 86% de participació en les zones altes i un 68% en les més baixes. Nel·lo ha insistit que la situació política no pot fer oblidar la bretxa social.
Parlen les entitats
Pròleg ha convidat representants d'entitats socials com Comissions Obreres, el Moviment de Renovació Pedagògica i les associacions de veïns, moderades per la sociòloga Marina Subirats. Dolors Llobet, de CCOO, ha explicat el treball fet dins del sindicat per aconseguir una posició de consens intern pel que fa al procés. La central opta per una "pluralitat activa", que vol dir tant assistir a trobades de Federalistes d'Esquerra com anar a visitar Jordi Cuixart a la presó. Llobet també ha explicat la tasca feta en favor d'àmbits unitaris (Taula per la Democràcia, Espai Democràcia i Convivència).
Llobet ha admès que al sindicat hi ha hagut tensions internes entorn el procés, però que s'ha preservat la cohesió interna. La dirigent sindicalista ha subratllat la importància de centrar l'activitat de l'organització en el que és la tasca pròpia del sindicat.
"Més divisió a la política que a la societat"
Anna Menéndez, de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, ha explicat que l'entitat s'ha posicionat en favor del dret a decidir i d'un referèndum, com també de les institucions catalanes. La dirigent veïnal ha assegurat que, malgrat les tensions a la societat catalana, "hi ha més divisió a la política que a la societat".
Una situació nova que s'està produint és la volatilitat del vot. Menéndez ha explicat que hi havia molta gent que durant la campanya del 21-D es preguntava: "Què hem de votar?", un fet que no es donava des de feia anys.
Per la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica ha intervingut Pilar Gargallo, que ha criticat que l'1-O es posessin els focus sobre les escoles, cosa que va evidenciar opinions contraposades en la comunitat escolar i en els claustres. Però d'altra banda, Gargallo ha elogiat que aquells dies es produís un gran moviment d'organització de base.
Gargallo ha explicat que pocs mesos després, amb motiu de la jornada del 8 de març, es va tornar a cohesionar l'escola. Ha citat Marta Mata quan deia que "és bo que els nens sàpiguen que els mestres són tan normals que saben que tenen la seva opció política o religiosa, i son tan mestres que no la inculquen".
El debat ha servit per corroborar la solidesa del teixit associatiu català. I, d'alguna manera, la resposta a la pregunta que ha convocat el debat, Confrontació política i unitat civil?, té una resposta positiva.
Josep Maria Vallès, exconseller de Justícia i un dels impulsors de la plataforma, ha explicat quines eren les propostes que va fer Pròleg per superar el xoc polític: posar fi a l'aplicació de l'article 155, aixecar els càrrecs penals contra els dirigents sobiranistes i negociar un referèndum pactat sobre les futures relacions amb l'Estat. L'exconseller ha reconegut que, des de les eleccions del 21-D, molt poc s'ha avançat.
Entre els promotors de Pròleg predominen dirigents provinents de l'esquerra federalista, del PSC als comuns (Raimon Obiols, Laia Bonet, Lluís Rabell, Joan Coscubiela) i intel·lectuals com Joan Botella, Joan Subirats, Jordi Amat i Marina Subirats.
Polarització
El politòleg Joan Botella i el geògraf Oriol Nel·lo han fet una intervenció prèvia al debat de les entitats. Botella ha destacat el nivell de polarització considerable entorn o enfront el projecte sobiranista, assenyalant les dades que mostra el CEO, amb blocs molt definits i propers en força, i tan sols percentatges de prop del 8% de persones que se senten alienes al tema nacional.
Botella ha destacat el fet que no hi ha unes elits que desenvolupin estratègies de trobada, sinó que més aviat s'opta per exercir el principi majoritari sense concessions, imposant moltes decisions amb majoria simple, mentre que es reconeix una escassa legitimitat a les institucions de "l'altra banda" i s'estén un relat de divisió entre "la gent i els polítics, els dirigents i el poble".
Desigualtat estructural
Oriol Nel·lo ha exposat que hi ha un creixement de la desigualtat com a tendència estructural. Entre els exemples citats, Nel·lo ha assenyalat la diferència d'esperança de vida entre les zones de més i de menor renda, amb una diferència de fins a vuit anys (82 i 74) a la ciutat de Barcelona. També el diferent nivell de participació electoral en funció de les zones de renda. En els comicis del 21-D, amb una participació global del 82%, hi va haver un 86% de participació en les zones altes i un 68% en les més baixes. Nel·lo ha insistit que la situació política no pot fer oblidar la bretxa social.
Parlen les entitats
Pròleg ha convidat representants d'entitats socials com Comissions Obreres, el Moviment de Renovació Pedagògica i les associacions de veïns, moderades per la sociòloga Marina Subirats. Dolors Llobet, de CCOO, ha explicat el treball fet dins del sindicat per aconseguir una posició de consens intern pel que fa al procés. La central opta per una "pluralitat activa", que vol dir tant assistir a trobades de Federalistes d'Esquerra com anar a visitar Jordi Cuixart a la presó. Llobet també ha explicat la tasca feta en favor d'àmbits unitaris (Taula per la Democràcia, Espai Democràcia i Convivència).
Llobet ha admès que al sindicat hi ha hagut tensions internes entorn el procés, però que s'ha preservat la cohesió interna. La dirigent sindicalista ha subratllat la importància de centrar l'activitat de l'organització en el que és la tasca pròpia del sindicat.
"Més divisió a la política que a la societat"
Anna Menéndez, de la Federació d'Associacions de Veïns de Barcelona, ha explicat que l'entitat s'ha posicionat en favor del dret a decidir i d'un referèndum, com també de les institucions catalanes. La dirigent veïnal ha assegurat que, malgrat les tensions a la societat catalana, "hi ha més divisió a la política que a la societat".
Una situació nova que s'està produint és la volatilitat del vot. Menéndez ha explicat que hi havia molta gent que durant la campanya del 21-D es preguntava: "Què hem de votar?", un fet que no es donava des de feia anys.
Per la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica ha intervingut Pilar Gargallo, que ha criticat que l'1-O es posessin els focus sobre les escoles, cosa que va evidenciar opinions contraposades en la comunitat escolar i en els claustres. Però d'altra banda, Gargallo ha elogiat que aquells dies es produís un gran moviment d'organització de base.
Gargallo ha explicat que pocs mesos després, amb motiu de la jornada del 8 de març, es va tornar a cohesionar l'escola. Ha citat Marta Mata quan deia que "és bo que els nens sàpiguen que els mestres són tan normals que saben que tenen la seva opció política o religiosa, i son tan mestres que no la inculquen".
El debat ha servit per corroborar la solidesa del teixit associatiu català. I, d'alguna manera, la resposta a la pregunta que ha convocat el debat, Confrontació política i unitat civil?, té una resposta positiva.