Un Consell per la República a mig gas i sense consens

L'organisme presentat per Puigdemont, que internacionalitzarà el procés i gestionarà Comín, es posarà en marxa el 30-O sense la CUP i anirà en paral·lel al Fòrum pel Debat Constituent

Quim Torra, Lluís Puig, Toni Comín i Carles Puigdemont, aquest dilluns a Waterloo
Quim Torra, Lluís Puig, Toni Comín i Carles Puigdemont, aquest dilluns a Waterloo | ACN
Oriol March / Sara González
22 d'octubre del 2018
Actualitzat el 23 d'octubre a les 10:53h
El bloqueig en el qual va entrar la legislatura arran de la repressió de l'Estat i la manca d'unitat de l'independentisme va tenir diverses fases. En una d'elles, davant la incapacitat d'investir Carles Puigdemont al Parlament -el president de la cambra, Roger Torrent, va justificar que no hi havia "garanties" després del posicionament del Tribunal Constitucional (TC)-, es va planejar la posada en marxa al març del Consell de la República a Waterloo en paral·lel a la investidura d'un candidat efectiu a Catalunya. Els plans es van truncar amb la detenció de Puigdemont a Alemanya i, set mesos després, el president a l'exili i Toni Comín han presentat aquest dilluns els plans del Consell "per la" República -canvi respecte el nom original- davant d'una representació dels partits independentistes -sense la CUP, tot i que el corrent Poble Lliure ha avalat la iniciativa- i una delegació de les entitats de l'independentisme civil.

Unes delegacions, en tot cas, que no eren de primer nivell. Tant l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) com Òmnium Cultural no hi han enviat els màxims dirigents -Elisenda Paluzie, amb un compromís personal comunicat a Puigdemont, i Marcel Mauri han delegat en Josep Cruanyes i Oleguer Serra, respectivament-, per bé que l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) -Josep Maria Cervera- i l'Associació Catalana de Municipis (ACM) -David Saldoni- sí que han estat representades pels seus presidents. Tots ells han escoltat el plantejament que han fet Puigdemont i Comín del Consell, un organisme de base privada que s'encarregarà d'internacionalitzar la causa catalana "sense interferir en el dia a dia", segons fonts consultades per NacióDigital. Es posarà en marxa el 30 d'octubre en un acte al Saló Sant Jordi de Palau.

La presentació internacional del Consell per la República es farà el 8 de desembre; la feina a l'exterior és el principal encàrrec de l'organisme

La nova entitat, a la qual es vol donar màxima categoria institucional -per això ahir eren a Waterloo tant el president Quim Torra com la consellera de la Presidència, Elsa Artadi- estarà presidida per Puigdemont però el responsable executiu en serà Comín. "Es tracta d'una eina imprescindible", ha apuntat l'exconseller de Cultura. Una de les vies de participació del Consell en la vida pública catalana és la presentació d'iniciatives legislatives populars (ILP), per bé que tant el president a l'exili com el dirigent d'ERC tenen acta de diputats. També s'hi faran activitats culturals, i es dona per fet que un dels seus membres serà l'exconseller del ram Lluís Puig, ara alt càrrec del departament que lidera Laura Borràs des del mes d'agost amb un sou de 85.769 euros.


La presentació pública internacional del Consell serà el 8 de desembre en un acte a Bèlgica, al qual es convocarà la plana major del sobiranisme. De moment, la CUP se'n desmarca perquè considera que, "si no hi ha ruptura", la feina del nou organisme és estrictament "simbòlica". En aquests termes s'ha expressat Carles Riera, diputat dels anticapitalistes, en una entrevista aquest matí a TV3. En la formulació que s'ha fet a Waterloo -en un hotel, no a la Casa de la República-, no ha transcendit si es procediria a desplegar el compromís de l'Espai Lliure de l'Exili, que estava format no només pel Consell, sinó també per una Assemblea de Representants per la República.

Aquesta Assemblea de Representants per la República, conformada pels càrrecs electes que ella mateixa acordi incorporar, havia de donar el punt de sortida del procés constituent, segons indicava l'acord de legislatura subscrit entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC, presents a Waterloo juntament amb els representants de Demòcrates. Després de fer un pas al costat, Puigdemont es reservava, doncs, un paper en el disseny del que hauria de ser la República catalana. "Conjuntament amb el Consell per la República, s'encarregarà de fomentar i impulsar els debats necessaris així com de dotar les eines per a desenvolupar-lo", afegeix el text del mes de març. La formulació actual, almenys de moment, s'allunya del compromís subscrit.

Gestos i concrecions

Un dia després de la reunió a Waterloo, Torra presentarà aquest dimarts el consell assessor que ha d'impulsar el Fòrum Cívic i Social per al Debat Constituent, que dirigirà Lluís Llach i que ja ha mantingut una sèrie de reunions a Palau amb representants com Albano Dante Fachin, Beatriz Talegón, Gabriela Serra i Àngels Martínez. Aquest fòrum es desplegarà territorialment i ha de ser un "gran debat de país", sense entrar en la redacció específica de la Constitució catalana. Torra és l'encarregat de liderar aquesta qüestió, i també vol que la CUP s'hi impliqui. Multiplicarà contactes perquè els anticapitalistes es facin seu el procés constituent i el Consell per la República.


"Aquest era un projecte de tota la majoria independentista, jo sempre he inclòs els companys i companyes de la CUP, i esperem que d'aquí al 30 siguem capaços de convèncer-los de la necessitat de ser-hi", ha dit Torra, recordant que l'organisme és "una de les peces clau per tirar endavant el projecte d'implementació de la República". L'independentisme malda aquests dies per trobar un full de ruta unitari que permeti superar les discrepàncies de fons existents des de la tardor passada. El president volia accelerar mesures republicanes durant la tardor, i sostenia que l'octubre -aniversari del referèndum i de la declaració de la independència- era fonamental.

"Aquest era un projecte de tota la majoria independentista, jo sempre he inclòs els companys i companyes de la CUP", assegura Torra

"El Consell neix sota l'aixopluc de les institucions recuperades després del cop d'estat del 155", ha reflexionat Puigdemont, que combina des de l'exili una estratègia de confrontació amb l'Estat i, al mateix temps, promou "espais de diàleg" amb el govern espanyol. La posada en marxa de l'organisme republicà i del procés constituent coincideixen en el temps amb el debat existent dins de l'independentisme sobre si fer costat -o no- als pressupostos de Pedro Sánchez. De moment, sense gestos concrets ni accions palpables el líder del PSOE es quedarà sense avalar els números. 
Arxivat a