Procés català

Puigdemont encarrega a Comín dirigir el Consell per la República i en fixa la presentació el 30-O a Palau

La reunió a Bèlgica ha servit per detallar el disseny i les funcions de l'organisme, definit des de Waterloo com l'instrument «imprescindible» de la legislatura

per Joan Serra Carné / Oriol March , 22 d'octubre de 2018 a les 14:22 |
Quim Torra, Carles Puigdemont i Toni Comín, aquest dilluns a Waterloo | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 22 d'octubre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La cimera de partits independentistes que Carles Puigdemont pretenia fer a Waterloo aquest dilluns s'ha convertit finalment en una reunió de treball per posar en marxa el Consell per la República, un organisme que s'havia de desplegar el març passat i que no veurà la llum fins aquesta tardor. Després d'una reunió mantinguda en la més estricta discreció, Puigdemont i l'exconseller de Salut Toni Comín han comparegut davant la premsa per defensar els objectius perseguits i anunciar que la presentació formal es farà el 30 d'octubre al Saló Sant Jordi del Palau de la Generalitat. Pels dirigents instal·lats a Waterloo, el Consell per la República ha de ser l'eina "imprescindible» per desplegar la legislatura i "internacionalitzar" la causa sobiranista.

Comín, que dirigirà l'organisme, ha recordat que la presentació dels detalls i les funcions que tindrà el Consell -exposats en la reunió d'avui- es van endarrerir per l'empresonament de Puigdemont a Alemanya. "Hem treballat de manera intensa i lleial, per interpel·lar el que ja estava posat negre sobre blanc en l'acord de legislatura", ha exposat. "No hi hauria equilibri si la legislatura caminés només sobre les institucions i la mobilització social", ha insistit per defensar el treball d'"innovació institucional". La reunió s'ha fet en un hotel de Waterloo i no a la Casa de la República.


En una breu compareixença davant els mitjans, Puigdemont ha recordat que el nou organisme "neix sota l'aixopluc d'unes institucions recuperades després del cop d'estat del 155". Al seu torn, el president de la Generalitat, Quim Torra, ha desitjat incorporar la CUP al projecte. Els anticapitalistes no s'han sumat a la trobada convocada a Bèlgica: "Esperem que d'aquí al 30 d'octubre els convencem de la necessitat de ser-hi". Torra entén que el Consell per la República "és una de les peces clau" per caminar cap a l'horitzó de l'estat propi.

Trobada gestada després de la cimera fallida


Puigdemont ha detallat a entitats i partits com serà l'ens que treballarà des de l'exili per avançar cap a un horitzó republicà, del qual encara no n'ha transcendit la concreció. Tant Òmnium com l'ANC hi han estat presents, així com ERC i representants de les formacions que integren l'univers independentista, amb l'excepció anunciada de la CUP. "Esperem convèncer-los", ha apuntat el president de la Generalitat, Quim Torra. No hi ha hagut una presentació formal del Consell, tot i que el fet que la trobada hagi estat presidida per Puigdemont i Torra hi ha atorgat el màxim rang institucional.

A la reunió de Waterloo hi ha participat la vicepresidenta del PDECat Míriam Nogueras, i la consellera de la Presidència, Elsa Artadi. ERC hi ha enviat el seu president parlamentari, Sergi Sabrià, a més de la presència de Toni Comín. La portaveu els republicans, Marta Vilalta, ha demanat que el Consell per la República ha de tenir un paper "clau" en la internacionalització de la causa catalana i no ser "una eina només simbòlica". De fet, els anticapitalistes s'han desmarcat de l'òrgan assenyalant, precisament, que el consideren "simbòlic".


Al llarg dels últims dies, Torra ha multiplicat els contactes amb tots els agents de l'independentisme, també amb les exiliades. La setmana passada, aprofitant una visita a Suïssa en la qual va pronunciar una conferència sobre una possible mediació internacional, es va reunir amb Marta Rovira, secretària general d'ERC, i amb Anna Gabriel, exdiputada de la CUP. Amb la primera dirigent, segons van informar fonts oficials de Palau, hi va haver un "alt grau" de coincidència en l'estratègia política. De la segona en van transcendir menys detalls. En qualsevol cas, la negativa de la CUP a participar en la cita de Waterloo -per entendre que responia a interessos partidistes- i la posició dels anticapitalistes al Parlament -amb retrets a l'"autonomisme" del Govern- evidencien la distància en els posicionaments.

En mans de Puigdemont

El Consell per la República s'havia de posar en marxa al març, però la detenció de Puigdemont a Alemanya va trastocar tots els plans. Aquest organisme va ser una de les peces decisives en la negociació entre Junts per Catalunya, ERC i la CUP, especialment a l'hora de convèncer els anticapitalistes. Segons consta en la pàgina 9 de l'acord de legislatura, el Consell ha de "fomentar" totes aquelles accions que facin avançar cap a la República.

La tasca fonamental, en tot cas, és la d'impulsar els debats necessaris per acotar el procés constituent. L'argument que feia servir en aquells moments l'entorn de Puigdemont i de Junts per Catalunya és que la Generalitat -autonòmica- no tindria marge per a debats que transcendissin el marc constitucional, i que des de fora hi hauria més espai per definir el procés constituent. En tot cas, però, el mateix acord es compromet a posar en marxa un Pacte Nacional específic al Parlament per aplegar grups polítics i entitats.

El document especifica que, per concloure la segona fase del procés constituent, caldria celebrar una "multiconsulta amb totes les garanties" per tal que hi participi la majoria de la ciutadania en relació als aspectes que el debat hagi fet aflorar. En el text no hi havia cap data fixada, perquè una de les constants de la legislatura és que es vol fugir dels fulls de ruta i dels terminis, que en l'anterior etapa del procés van resultar ser "perjudicials", segons els actors consultats. "Ja no passarà res similar a l'any passat", destaca un alt responsable de JxCat.

Procés constituent i estratègia

Una de les qüestions en les quals també està treballant Torra és la posada en marxa del Fòrum Cívic, Social i Constituent, al capdavant del qual s'hi situarà Lluís Llach, exdiputat de Junts pel Sí i figura de gran consens dins de l'independentisme. A Palau ja hi ha hagut reunions amb Torra, Llach i dirigents que formaran part de l'organisme, com és el cas d'Albano Dante Fachin, Àngels Martínez -els dos diputats de Catalunya Sí que es Pot (CSQEP) en l'anterior legislatura-, la periodista Beatriz Talegón i Gabriela Serra, que durant pràcticament tres anys va ocupar un escó en representació de la CUP a la cambra catalana.

La posada en marxa del Consell per la República coincideix, també, amb una acceleració del món independentista per mirar de trobar una estratègia comuna. El procés constituent, segons detallen a Palau, no serà per redactar específicament una constitució catalana, sinó que es convertirà en un "gran debat de país" en el qual estaran convidats els ciutadans que no siguin independentistes. Pel que fa al full de ruta, diversos actors de primer nivell han començat a intercanviar documents i esborranys en els quals es parla de "forçar" un referèndum en cas que Pedro Sánchez es mantingui enrocat en la negativa a pactar-lo.

La reunió per explicar el nou organisme amb seu a Waterloo arriba només uns dies abans que es posi en marxa la Crida Nacional per la República, el moviment en forma de partit que impulsen Torra, Puigdemont i Jordi Sànchez. Precisament aquesta formació política, que gaudeix d'una relació tibant amb el PDECat -així queda acreditat en l'entrevista publicada aquest diumenge a NacióDigital a David Bonvehí-, parla en la seva ponència d'aconseguir "forçar" un referèndum a través d'una estratègia de confrontació amb Madrid.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació