Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
El despertador: 22 d'octubre

Dos reptes a Waterloo

Puigdemont i Torra han de decidir cap a on fan decantar el debat de l'independentisme, què ha de ser la Crida i si tenen o no el PDECat amb ells. Avui també són notícia el Consell de la República, David Bonvehí, l'incert futur de Dolors Montserrat, l'adeu a Montse Oliva, la crisi dels míssils i Lev Iaxin

per Ferran Casas, 22 d'octubre de 2018 a les 06:00 |
Carles Puigdemont i Quim Torra es reuneixen avui a Waterloo. El president a l'exili pretenia que a la trobada hi fossin també al màxim nivell els partits i les entitats sobiranistes, però la filtració de la cimera, sumades a les dificultats físiques per seure a la taula tots els actors, ho van complicar. Al final es veurà amb el president de la Generalitat i també assistiran representants de les entitats, com ara Òmnium, per escoltar quina és la idea que Puigdemont té pel seu Consell de la República, que troba algunes dificultats per la malfiança entre els actors a l'interior. Joan Serra Carné i Oriol March n'expliquen els detalls. En qualsevol cas, Torra i Puigdemont hauran de treballar dues carpetes.

En primer lloc, la del procés. Els principals actors segueixen sense acord estratègic. El Govern de Torra només s'aguanta perquè l'alternativa és pitjor i ningú vol eleccions, i la CUP ha formalitzat la retirada del suport i anuncia batalla al Parlament. En els darrers dies els contactes han estat intensos per tenir full de ruta i poder constituir el Consell de la República a més de començar a treballar en el procés constituent, encàrrec que ha acceptat Lluís Llach.


Totes les parts coincideixen que cal diagnòstic i full de ruta compartit, però per ara, tot i que amb matisos, la CUP, Demòcrates i l'ANC tiben cap a una banda (fer efectiva la República sense dir com) mentre ERC i Òmnium aposten per ser-ne més i fer inevitable un referèndum pactat que, per ara, a l'Estat no fa forat més enllà de Podem. A l'espai de l'antiga Convergència (PDECat, JxCat i Crida) no hi ha unanimitat i el debat és intens. Els contactes s'han incrementat, i els podeu recuperar en aquest article. Sobre el moment del procés us aconsello també l'entrevista de Pep Martí a Ignacio Sánchez Cuenca, una de les veus més interessants del paisatge intel·lectual espanyol. També les opinions de Laia Estrada i altres dirigents de la CUP sobre la desobediència i la de Laura Pinyol sobre el pressupost espanyol després de la trobada Iglesias-Junqueras a Lledoners i de la trucada del líder de Podem a Puigdemont.

Una prova de la polifonia a la qual em referia en l'espai neoconvergent, que està en plena ebullició, és l'entrevista que li fem a David Bonvehí, president del PDECat, que fa un discurs que poc té a veure amb el d'alguns diputats independents de JxCat propers a Puigdemont. L'altra carpeta que Torra i Puigdemont, impulsors de la Crida, tenen damunt la taula és què en fan del moviment que s'ha de presentar el dia 27. Havia de ser un paraigua per agrupar l'independentisme, però per ara només ha interpel·lat el PDECat, que se'n desentendrà si és un partit. Us deixo l'entrevista que hem fet amb Oriol March al president del PDECat, on admet els límits de la unilateralitat i marca línies vermelles sense tancar la porta al diàleg amb Madrid. Sobre el paper (necessari) dels partits com a antídot al cabdillisme i el populisme en vaig escriure aquesta opinió


Vist i llegit

Dissabte a la nit va morir, als 52 anys, de càncer i deixant marit i un fill, la periodista Montse Oliva. Ella va arribar a Madrid el 1999 com a redactora de política a la delegació de l'Avui. Pocs mesos després hi vaig aterrar jo. Les parets de l'oficina del carrer Zorrilla, darrere del Congrés, i la vida desendreçada dels periodistes exiliats, les vam compartir intensament durant vuit anys fent tàndem en la informació política. Actualment la Montse era la delegada d'El Punt Avui a la capital de l'Estat. Bona persona i amiga, sempre tenia a punt un comentari sarcàstic o un "au, calla boig!" quan et passaves de la ratlla. Una periodista casada amb el rigor i de les que sempre, sempre, sempre aixecava el telèfon i no es cansava mai de picar pedra i compartir el que sabia, també multitud d'anècdotes. Les mostres de condol (de Quim Torra o Joan Tardà fins a Pedro Sánchez o Pablo Casado, a més de les de centenars de companys) són la prova de la seva qualitat humana i professional. A més de batallar la informació diària, cada setmana analitzava a la secció De reüll la política espanyola. Aquí podeu recuperar-los. El darrer és del 23 de setembre. Avui t'acomiadarem a Madrid i més endavant ho farem a Torà, però et recordarem sempre Oli!



 El passadís

La surrealista intervenció de la portaveu del PP al Congrés, la barcelonina Dolors Montserrat, ha fet augmentar la inquietud als entorns de la direcció estatal del PP. Quan Pablo Casado va triar per al càrrec l'exministra després d'un convuls congrés no hi havia unanimitat entorn el seu nom, però el baix nivell exhibit en els darrers mesos ha acabat d'encendre les alarmes. El PP no té encara candidat a Barcelona i que Montserrat fos la cap de cartell podria ser una sortida "honrosa". Casado voldria rellevar Alberto Fernández Díaz i Andrea Levy no té massa ganes de veure-se-les amb Manuel Valls. De fet, les enquestes deixen el PP fora del consistori

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1962 l'aleshores president dels Estats Units, John F. Kennedy, va decretar el bloqueig de l'illa de Cuba en plena escalada bèl·lica amb la Unió Soviètica, en el que s'havia anomenat la guerra dels míssils. Un cop més les dues superpotències se les tenien a través de països interposats. Les polítiques de Castro, contràries als interessos econòmics nord-americans, havien propiciat un intent d'envair l'illa i els soviètics hi van instal·lar una base de míssils. El bloqueig va fer desistir els russos d'instal·lar-ne més. El conflicte es va resoldre amb un acord de retirada de les armes nuclears russes, que amenaçaven la costa americana, i dels míssils americans a Turquia, que eren una amenaça per la URSS i l'Europa de l'Est. Unes taules que no van evitar una llarga Guerra Freda. En aquest petit documental podeu saber-ne més.

 L'aniversari

El 22 d'octubre de l'any 1929 va néixer a Moscou el porter de futbol Lev Iaxin, considerat el millor de la història. Va morir el 1990 a la mateixa ciutat i és encara l'únic que ha guanyat una pilota d'or. Era famós per la seva agilitat i alçada i se'l coneixia com l'aranya negra. Iaxin mai es va moure de la URSS i del seu equip de sempre, el Dinamo de Moscou, on va jugar fins al 1971. A més de nombrosos títols al seu país va guanyar la medalla d'or a les olimipíades de Melbourne 1956 i l'Eurocopa de 1960. Aquí algunes de les aturades d'un dels primers porters que va usar guants.
 

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi

 

(Mostra el teu compromís amb el model de periodisme independent, honest i de país de NacióDigital, i fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes. Fes clic aquí per conèixer tots els avantatges i beneficis. Apunta’t a la comunitat de NacióDigital, perquè la informació de qualitat té un valor.)

 

Arxivat a:
El despertador
Participació