20
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a la
13:38h
No el trobaran a Netflix, però el serial de la política espanyola manté l'audiència a base de cops d'efecte, girs de guió i, de tant en tant, una trama interessant. És el que ha portat Pablo Iglesias a brillar de nou als informatius les dues últimes setmanes. Malgrat el "no" de Junqueras i la seva apel·lació a Sánchez perquè mogui fitxa, el líder de Podem ha desplegat una bona estratègia de màrqueting polític que l'ha fet passar de l'ostracisme parlamentari a estampar la seva signatura a l'acord de pressupostos; i de parlar del seu xalet de Galapagar a obrir el debat del cànnabis i liderar el diàleg amb l'independentisme. Una bona quota de pantalla per a un líder en hores baixes. Iglesias ha tornat reconvertit en el que ha de ser el seu nou paper d'aquí al final de la legislatura: el de la maduresa d'una esquerra útil i constructiva. Justament el camí que defensava Íñigo Errejón abans de caure a la lona de Vistalegre II.
El desplaçament a Lledoners d'aquest divendres forma part d'aquest nou rol del líder de Podem, que com a agent lliure ha actuat en favor de la causa sense cobertura de l'executiu espanyol. La seva visita –programada ahir malgrat que feia mesos que havia rebut la invitació- va ser un moviment efectista que el va situar al quilòmetre zero del conflicte, però també una demostració de valentia si es té en compte que l'electorat espanyol –i part del de Podem- arrufa el nas davant qualsevol acostament a l'independentisme. De fons, la necessitat de transmetre una imatge de partit que treballa per a l'estabilitat del govern d'esquerres, però també de deixar clares les responsabilitats en cas de fallida de l'executiu de Sánchez: ningú li podrà dir que no ho ha intentat.
La seva crida al president espanyol perquè mogui fitxa contrasta amb el tarannà d'un PSOE expectant que no pot –ni es proposa- redreçar les acusacions de la Fiscalia. L'executiu espanyol ha vist en el gest d'Iglesias un experiment interessant només en la mesura que pogués obtenir.ne un suport sense contrapartides. De fons, el convenciment de La Moncloa que acabi com acabi el serial dels pressupostos, Sánchez en sortirà reforçat. Si s'aproven, perquè podrà desplegar el seu programa de govern i encarar amb polítiques reals la pròxima cita a les eleccions generals. Si no s'aproven, perquè la derrota serà l'evidència que no ha cedit a les pretensions dels independentistes, una bona bandera per neutralitzar el discurs del PP i Cs just abans de les municipals i autonòmiques del maig.
Un win-win que reforça la determinació de Sánchez d'arribar al final de la legislatura amb o sense pressupostos. Després de salvar els seus primers mesos de govern a base de mesures efectives (amb el receptari del seu estratega de capçalera, Iván Redondo), el president espanyol acaricia per primera vegada la temptació de jugar a aquell catenaccio de Rajoy amb el conflicte català. Es veurà a les converses que tard o d'hora haurà d'establir amb ERC i el PDECat al Congrés per encarar la negociació, una autèntica prova de foc també per als equilibris interns d'aquestes dues formacions. Sánchez tindrà a la seva mà no només els pressupostos, sinó la construcció d'una aliança sòlida amb les forces independentistes que permeti –per fi- consolidar el gir a les institucions espanyoles.
El desplaçament a Lledoners d'aquest divendres forma part d'aquest nou rol del líder de Podem, que com a agent lliure ha actuat en favor de la causa sense cobertura de l'executiu espanyol. La seva visita –programada ahir malgrat que feia mesos que havia rebut la invitació- va ser un moviment efectista que el va situar al quilòmetre zero del conflicte, però també una demostració de valentia si es té en compte que l'electorat espanyol –i part del de Podem- arrufa el nas davant qualsevol acostament a l'independentisme. De fons, la necessitat de transmetre una imatge de partit que treballa per a l'estabilitat del govern d'esquerres, però també de deixar clares les responsabilitats en cas de fallida de l'executiu de Sánchez: ningú li podrà dir que no ho ha intentat.
La seva crida al president espanyol perquè mogui fitxa contrasta amb el tarannà d'un PSOE expectant que no pot –ni es proposa- redreçar les acusacions de la Fiscalia. L'executiu espanyol ha vist en el gest d'Iglesias un experiment interessant només en la mesura que pogués obtenir.ne un suport sense contrapartides. De fons, el convenciment de La Moncloa que acabi com acabi el serial dels pressupostos, Sánchez en sortirà reforçat. Si s'aproven, perquè podrà desplegar el seu programa de govern i encarar amb polítiques reals la pròxima cita a les eleccions generals. Si no s'aproven, perquè la derrota serà l'evidència que no ha cedit a les pretensions dels independentistes, una bona bandera per neutralitzar el discurs del PP i Cs just abans de les municipals i autonòmiques del maig.
Un win-win que reforça la determinació de Sánchez d'arribar al final de la legislatura amb o sense pressupostos. Després de salvar els seus primers mesos de govern a base de mesures efectives (amb el receptari del seu estratega de capçalera, Iván Redondo), el president espanyol acaricia per primera vegada la temptació de jugar a aquell catenaccio de Rajoy amb el conflicte català. Es veurà a les converses que tard o d'hora haurà d'establir amb ERC i el PDECat al Congrés per encarar la negociació, una autèntica prova de foc també per als equilibris interns d'aquestes dues formacions. Sánchez tindrà a la seva mà no només els pressupostos, sinó la construcció d'una aliança sòlida amb les forces independentistes que permeti –per fi- consolidar el gir a les institucions espanyoles.