Procés català

L'independentisme accelera per acordar una estratègia unitària

Es multipliquen els contactes entre tots els actors per bastir una via que, recollint l'experiència de l'1-O i del 27-O, mantingui l'objectiu de "forçar" l'exercici del dret a l'autodeterminació com a objectiu

per Oriol March , 20 d'octubre de 2018 a les 20:10 |
Membres del Govern i dels partits, en la manifestació per l'aniversari de l'empresonament de Sànchez i Cuixart | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 20 d'octubre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
"No pot ser que triguem tants mesos en posar-nos d'acord". La frase és d'un alt dirigent de Junts per Catalunya (JxCat) implicat en els contactes entre tots els actors de l'independentisme per aconseguir unitat estratègica. Segons diverses fonts consultades per NacióDigital, representants de les formacions republicanes han multiplicat les relacions per mirar de superar les traves -marcades per les discrepàncies evidents entre JxCat i ERC al Parlament arran dels diputats suspesos- i marcar l'horitzó d'una legislatura marcada per la presó, l'exili i el judici a la cúpula del procés. L'exercici del dret a l'autodeterminació apareix al centre del debat i de l'estratègia.

Els esforços per bastir un front comú es van materialitzar a finals del mes d'agost en una reunió amb la plana major de l'independentisme -del president Quim Torra al vicepresident Pere Aragonès, passant per les cúpules dels partits i de les entitats- que va acabar sense enteses concretes però sí amb un missatge intern clar: "Hem arribat a l'acord que ens hem de posar d'acord". Les estratègies de l'independentisme són múltiples, i posicions enfrontades entre la desobediència explícita de la CUP i la visió a favor d'eixamplar la base que defensen altres actors rellevants. La idea del referèndum, però, es manté a primera fila, i bona part de la discussió orbita al seu voltant.


Torra i Puigdemont es reuneixen dilluns amb el rumb de la legislatura i els pressupostos de l'Estat damunt la taula; finalment no hi assistiran les entitats sobiranistes ni la CUP

Una de les vies que s'està proposant a porta tancada és la de plasmar la necessitat de "forçar" una votació sobre la independència de Catalunya, en la línia del que proposarà la ponència política fundacional de la Crida Nacional per la República que lideren Torra, Carles Puigdemont i Jordi Sànchez. Hi ha dirigents implicats en les converses que dubten d'aquesta estratègia, perquè posen en valor que aquest referèndum "forçat" ja es va fer l'1-O -en contra de l'Estat i de les resolucions judicials-, però admeten que la independència -declarada però no desplegada- caldrà "tornar-la a votar".



Torra està centrat en aconseguir que Pedro Sánchez negociï sobre el dret a l'autodeterminació, però no hi ha cap possibilitat a curt termini que el president del govern espanyol mogui fitxa en aquest sentit, encara que li suposi posar en risc l'aprovació dels pressupostos generals de l'Estat. El president de la Generalitat, a banda, sosté que la via unilateral quedarà "reforçada" en el moment en què hi hagi sentències contra la cúpula del procés al Suprem. En aquests termes es va expressar, per exemple, en una conferència aquest dimecres a Ginebra. Un dels esculls és com mantenir vigent el mandat de l'1-O i del 27-O mentre es defensa una nova votació. El president aposta perquè els comitès de defensa del referèndum aprovin el full de ruta.


El rumb a seguir marcarà la reunió que mantindran Torra i Carles Puigdemont a Waterloo, que segons algunes fonts havia de convertir-se en una cimera multilateral en la qual hi participarien tots els actors de l'independentisme. Òmnium Cultural i l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) no tenen previst assistir-hi, segons ha pogut confirmar NacióDigital, i tampoc ho farà la CUP, que es va posicionar divendres en un comunicat. "Un espai multilateral de debat hauria de ser més rigorós, discret i sense interessos partidistes i institucionals", sostenia el portaveu Lluc Salellas. Els anticapitalistes han decidit aquest dissabte plantar-se i bloquejaran la majoria independentista per combatre "l'autonomisme" del Govern.

Reedició de l'estat major?

Dirigents consultats assenyalen que hi ha una voluntat de reeditar l'espai de coordinació pel referèndum, l'anomenat estat major, però que de moment "no s'està tenint èxit". Sí que existeix, en tot cas, un àmbit fix a nivell governamental i parlamentari que es tradueix en reunions per dinar cada dilluns entre alts dirigents de JxCat i d'ERC. Per la banda de la candidatura de Puigdemont hi assisteixen Torra, Elsa Artadi -consellera de la Presidència-, Albert Batet -portaveu al Parlament- i Josep Costa -vicepresident de la cambra-, mentre que els republicans estan representats per Aragonès, Sergi Sabrià -portaveu al Parlament- i consellers com ara Ester Capella -Justícia- o bé Ernest Maragall -Acció Exterior-, ara ja candidat a Barcelona.

Cada dilluns hi ha dinars presidits per Torra i Aragonès a les quals assisteixen les cúpules d'ERC al Parlament i el Govern

És un nucli que ja va ser l'encarregat de negociar -sense gaire èxit- la qüestió dels diputats suspesos, que va derivar en la incapacitació de la majoria independentista. Fonts oficials assenyalen que hi ha més reunions d'alt nivell en les quals també participa Puigdemont per videoconferència, i en les quals també s'intenta fer un "diagnòstic" de què va passar durant la tardor de l'any passat. S'hi avalua, a banda, com afrontar els judicis contra la cúpula del procés i les mobilitzacions que l'han d'acompanyar.

El debat dins l'antiga CDC

Tres de les fonts consultades implicades en les converses destaquen que un dels elements clau per entendre la manca d'entesa global és la "tensió" existent entre tots els actors hereus de l'antiga Convergència. "No és el mateix parlar amb el PDECat que amb JxCat, i tampoc és el mateix que fer-ho amb els impulsors de la Crida", recalca un dirigent que interactua amb ells. El partit liderat per David Bonvehí insisteix que encara no hi ha "prou gent" independentista per practicar la via unilateral -posició compartida per ERC, partidària d'un "referèndum verificable"- i sosté que cal trobar un espai "fix" de coordinació, malgrat l'oposició dels republicans a aquest últim punt.

Al PDECat hi conviuen dirigents considerats més moderats -Carles Campuzano i Jordi Xuclà, a Madrid, en són representants-, però també d'altres més abrandats i indentificats amb les tesis de JxCat i la Crida, al darrere de la qual hi apareix -de nou- la mà de David Madí, segons almenys cinc dels consultats. El fet que l'antiga CDC no estigui alineada amb la fundació del moviment de Puigdemont com a partit tradicional que pugui concórrer a eleccions ha alimentat el risc d'escissió de l'espai nacionalista, i complica un acord global. Encara més en un moment en què hi ha damunt la taula la negociació d'uns pressupostos generals de l'Estat que necessiten tot l'independentisme. De moment, els partits republicans estan molt allunyat dels comptes i de Sánchez.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació