Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
judici de l'1-O

La Fiscalia manté la rebel·lió i reclama fins a 25 anys de presó a Junqueras

El ministeri públic demana la pena més alta per al líder d'ERC, sol·licita fins a 17 anys als Jordis i Forcadell, i 16 de reclusió per a la resta de dirigents empresonats

per Aida Morales, 2 de novembre de 2018 a les 11:08 |
Una imatge de Junqueras, en l'acte de Lledoners d'aquest dijous | Albert Alemany
Una petició de penes esperada. La Fiscalia ha complert el que diverses filtracions ja havien apuntat i, en el seu escrit de qualificació, manté l'acusació de rebel·lió pels líders del procés que en els propers mesos -previsiblement a partir de finals de gener- hauran de seure al banc del Tribunal Suprem.

Qui acumularà la petició de pena més alta és el líder d'ERC, Oriol Junqueras, que s'enfronta a 25 anys de presó i 25 d'inhabilitació per un delicte de rebel·lió amb l'agreujant de malversació de fons públics. La Fiscalia aplica en aquest cas l'article 472.1 i 473.1 del Codi Penal, que inclou la rebel·lió sense armes ni combat. Se'l considera, però, un dels caps de la trama en el delicte.


Per sota de Junqueras se situen Jordi Sànchez, Jordi Cuixart i l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell, per qui el ministeri fiscal demana 17 anys de presó i 17 d'inhabilitació, també per rebel·lió com a "promotors o caps principals" del delicte; Jordi Turull, Raül Romeva, Quim Forn, Josep Rull i Dolors Bassa, que s'enfronten a 16 anys de presó i inhabilitació per rebel·lió amb malversació; Carles Mundó, Meritxell Borràs i Santi Vila, per qui demanen set anys de presó i 16 d'inhabilitació per malversació i desobediència greu, a part d'una multa de prop de 30.000 euros; i per la diputada de la CUP Mireia Boya, i els membres de l'antiga mesa del Parlament Lluís Maria Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Joan Josep Nuet i Ramona Barrufet, una multa, també de 30.000 euros, per un delicte de desobediència, i inhabilitació durant un any i vuit mesos.

El ministeri fiscal -representat en el judici de l'1-O pels fiscals Javier Zaragoza, Consuelo Madrigal, Fidel Cadena i Jaime Moreno- compleix així allò que ja havien mantingut durant el procés d'instrucció i recollida de proves: que es va produir un alçament violent i públic per, entre altres objectius, "derogar, suspendre o modificar totalment o parcialment la Constitució" i l'ordre territorial establert, segons consta en l'article 473 del codi penal.

Una estratègia "violenta" i "planificada"

Segons el ministeri fiscal, el relat dels fets s'emmarca en el context d'una "estratègia planificada" pels acusats "amb l'objectiu d'aconseguir la independència de Catalunya com a nou Estat en forma de república" mitjançant el que considera una "acció combinada i sincronitzada" de tres pilars bàsics on també s'incloïa la violència: el parlamentari, l'executiu i el social. D'aquesta manera, els fiscals mantenen que l'actuació dels acusats pretenia esquivar la legalitat constitucional i estatutària, així com impedir el compliment de les resolucions administratives i judicials.


L'objectiu, segons la Fiscalia, era "obligar l'Estat a acceptar la separació" de Catalunya. Una finalitat que "van estar a punt d'aconseguir" amb "actes delictius que van posar en greu perill l'ordre constitucional". El pla traçat, doncs, "contemplava la utilització de tots els mitjans que fossin precisos" per a aconseguir l'objectiu, assegura, inclosa "la violència necessària per tal d'assegurar el resultat criminal pretès". Per aconseguir-ho, assegura el ministeri públic, els líders del procés es van valer d'una "força intimidatòria" procedent de "l'actuació tumultuària" de les grans mobilitzacions ciutadanes promogudes per ells, i per l'ús dels Mossos d'Esquadra com a "cos policial armat i integrat per uns 17.000 agents" que "acataria exclusivament les seves instruccions". Els fiscals asseveren que això ja va ser així durant l'1-O.

Una qualificació provisional

En la seva petició de penes actual, que podrà veure's modificada quan el judici quedi vist per a sentència, el ministeri fiscal sol·licita condemnes molt dures per a tots els dirigents processats per rebel·lió -això sí-, que resten en territori espanyol. Llarena va dividir la causa en dues, assegurant el judici de les persones preses o en llibertat però en territori espanyol, i deixant en suspens el d'aquelles que havien demanat protecció a Bèlgica, Suïssa i Escòcia.

La qualificació de la Fiscalia ha estat revisada pels quatre fiscals de sala, que han mostrat durant tot el procés una actitud de clara bel·ligerància, i per la Fiscalia General de l'Estat, encapçalada per Maria José Segarra, que ha optat per prendre decisions més moderades, que fins i tot van xocar amb les consideracions dels seus inferiors al Tribunal Suprem. Durant els últims mesos, però, Segarra s'ha alineat i ha justificat en diverses ocasions la rebel·lió. Ni la pressió política del Govern respecte dels pressupostos al Congrés, ni les negociacions i intents de diàleg dels últims mesos, han acabat fent prou pressió perquè el ministeri fiscal rebaixés el to. 

El judici, assegura la Fiscalia, es portarà a terme sota els principis d'oralitat, contradicció, immediació i publicitat, i en aquest es farà la revisió del contingut de totes les proves presentades.

Una acusació prevista i anunciada

L'anunci de petició de penes de la Fiscalia i de l'advocacia de l'Estat ja s'esperava després que el Tribunal Suprem va tancar i validar la instrucció portada a terme pel magistrat Pablo Llarena. L'alt tribunal donava un termini màxim de cinc dies hàbils perquè aquestes dues branques de la justícia presentessin les seves qualificacions fiscals de cara al judici. Com a màxim, doncs, la Fiscalia i l'advocacia de l'Estat havien de presentar les acusacions el dilluns 5 de novembre, tot i que han decidit no esgotar el termini legal. 

Encara queden per conèixer les peticions que farà l'acusació popular encapçalada pel partit ultradretà Vox. Segons han manifestat, la seva intenció és presentar el seu escrit el proper dilluns abans de les 15.00 hores.
 

Acusacions de la fiscalia al Suprem, en el judici de l'1-O by naciodigital on Scribd

Escrit de conclusions provisionals de la Fiscalia del Tribunal Suprem by naciodigital on Scribd

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació