Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Entrevista

David Bonvehí: «No som prous per a la unilateralitat continuada»

El president del PDECat, en una entrevista a NacióDigital, reivindica l'autonomia del partit: "Si la Crida només representa una part petita de l'independentisme o es converteix en un partit polític com els d'ara, perd sentit que el PDECat en formi part"

per Ferran Casas / Oriol March, Barcelona, 21 d'octubre de 2018 a les 20:50 |
David Bonvehí, durant l'entrevista amb NacióDigital a la seu del PDECat | Adrià Costa
David Bonvehí (Camps, Fonollosa, 1979) és president del PDECat des del 22 de juliol. El congrés del partit, com el fundacional de fa dos anys, va ser convuls: Carles Puigdemont acabava de presentar la Crida Nacional per la República i la formació nacionalista semblava alinear-se per complet amb l'estratègia del president a l'exili. Amb el pas del temps, però, les circumstàncies han canviat. Bonvehí gestiona un partit en qüestió però el reivindica amb contundència mentre fa equilibris en múltiples dimensions: la cohabitació a Junts per Catalunya (JxCat) i amb la Crida, el rumb del procés i la convivència amb els socis d'ERC mentre prepara les municipals. En aquesta entrevista a NacióDigital, Bonvehí reflexiona sobre els reptes orgànics i els replantejaments estratègics de l'independentisme. No amaga els seus dubtes però marca línies vermelles.


- Han passat pràcticament tres mesos de la seva arribada a la presidència del PDECat. Què destacaria en clau positiva i què considera que es podria millorar?

- Estic content de la cohesió de la direcció, d'haver creat una bona relació amb tots els actors del partit i del nostre espai ideològic, i també de l'empatia que sento cap a la meva persona i la cúpula. Pel que fa a aspectes a millorar, n'hi ha molts, però un és molt evident: al partit, a vegades, li continua faltant un posicionament polític i ideològic més fort.

- Això se solucionarà amb una convenció o conferència ideològica específica?

- Ara tenim el repte de eleccions municipals. Pot ser un bon espai perquè es vegi la nostra manera de ser i governar. Després aquest partit haurà d'asseure's novament i discutir què vol ser.


- En el congrés del PDECat de fa tres mesos, vostè va defensar que, si algú és del PDECat, s'ha de fer de la Crida. És vigent?

- Ho és si la Crida és el que aquell dia era: un espai de trobada del món independentista. Si la Crida només representa una part petita de l'independentisme o es converteix en un partit polític com els que hi ha actualment, crec que aquesta frase perd sentit.

"No seria bo que el PDECat intentés imposar què ha de ser la Crida"

- En quina fase entraríem, si això passa? Perquè la Crida ja està registrada com a partit i alguns dels seus actors defensen que ha de ser-ho, tot i que conceptualment s'exposi com un moviment.

- Aquestes últimes setmanes, he decidit i he intentat fer entendre la gent que no hem de ser la part principal de la fundació de la Crida. No seria bo que el PDECat intentés imposar què ha de ser la Crida, i no hem estat els més proactius per intentar definir aquest nou moviment. Per tant, estem esperant el 27 d'octubre per saber què volen els fundadors que la Crida sigui, i a partir d'allà em continuaria agradant que aquest espai fos un espai obert en el qual tot el món independentista s'hi pogués sumar. Espero que això acabi així. 

- Vostè sabia que seria un partit? Li ho havia comentat, Carles Puigdemont?

- Abans del congrés [del PDECat] sabia que la Crida pretenia ser un espai de trobada del món independentista. La setmana abans vam saber que es demanaria l'adhesió personal, no dels partits. Això és el que sé.

- Quin paper té Carles Puigdemont al PDECat?

- De respecte mutu. Ell és molt respectuós amb tot el que fem: no influeix en el dia a dia. Tenim molt respecte cap a ell en assumptes més conceptuals i ideològics, el consultem en els grans temes. La relació és molt bona, però les dues parts tenim clar que ha de ser molt més de respecte que no pas de dia a dia i de marcar la pauta del PDECat.
 

David Bonvehí. Foto: Adrià Costa


- Li traslladaran això en la reunió que tindran al novembre a Waterloo?

- Sí. Estem d'acord en que Puigdemont és el principal actiu del PDECat. Volem que ho sàpiga. Si a vegades hi ha hagut algunes interpretacions que no han anat en aquesta línia, li volem deixar clar que per a nosaltres és el lideratge polític de referència, i que el partit està disposat a col·laborar amb la Crida si això no suposa perdre la representació del nostre espai ideològic.

"La Crida havia de ser un espai obert al qual tot el món independentista s'hi pogués sumar. Espero que això acabi així"

- Puigdemont milita al PDECat i impulsa un nou partit.

- Crec que això no és així. Ha deixat de un líder de partit per ser un líder del país. Si impulsa la Crida és perquè creu que tot el món independentista, després de tota l'experiència que ha viscut, necessita coordinació i que seria més còmode treballar amb una estructura fixa de coordinació. La idea anava cap aquí, no era crear un partit que competeixi amb el PDECat.

- No perd, per tant, l'esperança que l'espai de la Crida sigui un punt de trobada, un marc comú on hi hagi forces com ERC o Demòcrates.

- Això és pel que defenso, lluito i vull.

- Vostè s'ha fet fundador de la Crida?

- No. Estic esperant el que es decideixi el dia 27. El president del PDECat no ha de ser actiu en la fundació d'un partit, no tindria sentit. És veritat que molta gent del PDECat se n'ha fet: total respecte, sóc el primer que vaig cridar a fer-ho. És bo que una part del partit hi sigui. Però com a president del PDECat crec que faria un mal favor a la Crida.

- Els presos van tenir un paper molt actiu al congrés. Com veuen ara l'encaix entre el PDECat i la Crida?

- Vam començar a treballar amb ells, vam acordar que el partit col·laboraria amb la filosofia de JxCat a tots els municipis, perquè era una fórmula de consens. La gent que els va a veure del món municipal els fa arribar la reflexió que un espai transversal com la Crida és impossible que es pugui presentar a les eleccions del maig, i que calia mantenir el partit i la filosofia de JxCat, que els sembla que era millor. De cara a més endavant, estan pendents de quina és la resposta de la gent, què vol que sigui la Crida. Ells demanen contínuament unitat d’acció de l'independentisme, i quan parlen de la Crida s'imaginen que això era un Junts pel Sí millorat.

- Un paraigua.

- Un paraigua molt millorat. Els que hem estat al Parlament i ens àmbits institucionals els últims anys hem vist que faltava un espai de coordinació real i efectiu de l'independentisme. Així mateix, també vaig visitar Oriol Junqueras a la presó i li vaig fer aquesta reflexió, que em semblava que l'independentisme havia de tenir un espai fix on coordinar-se.

- I què li va dir?

- Que considerava que hi havia d'haver unitat d'acció i coordinació, sí, però no veia tant una estructura fixa com la que jo defenso.
 

David Bonvehí. Foto: Adrià Costa


- Aquest espai fix que defensa també el promouen a Barcelona. Quina és la millor fórmula per a les municipals a la capital catalana?

- Barcelona quedava a part de tot el món local del país, i hem decidit que una llista unitària amb ERC i tot el món independentista seria la millor opció. Aquesta filosofia de la Crida la compràvem molt bé, i continuo pensant que per assegurar l'alcaldia independentista de Barcelona seria la millor fórmula. En vaig parlar amb Junqueras, però no ho veia així.

- Van escollir Neus Munté com a candidata en primàries, però en els últims dies ha guanyat força l'opció de Quim Forn com a cap de llista.

- A mi no em diu això. Em diu que vol ajudar la candidatura, formar-ne part, i aporta un lligam amb el partit claríssim. També amb la reivindicació nacional i la injustícia que estan patint. I, des dels atemptats del 17-A, capacitat d'una persona seriosa que sap gestionar. Com més amunt vagi, millor. Hi ha gent que l'ha animat a encapçalar-la, però no està aquí.

- Seria un bon número dos per a Ernest Maragall?

- És una pregunta molt difícil. Si es fes una candidatura unitària a Barcelona, qui l'hauria d’encapçalar hauria de ser una persona més independent que Ernest Maragall. 

"Una candidatura unitària a Barcelona l'hauria d'encapçalar algú més independent que Ernest Maragall"

 - A les municipals hi van com a JxCat. En les últimes eleccions van presentar més de 900 candidatures com a CiU. Hi tornaran?

- Estem en aquest número. M'agradaria superar-lo ni que sigui per un municipi. No només perquè tenim una implantació territorial i la majoria dels 439 alcaldes que tenim han dit que hi tornarien, sinó perquè hem fet molts convenis de col·laboració -abans no ho fèiem- amb partits a nivell local com a JxCat. Ells porten la seva marca acompanyada de la nostra, això farà que a l'hora d'entrar llistes en siguem més.

- Per primera vegada tindran marques blanques, com el PSC o ERC?

- Dit així, sí. La marca paraigües, JxCat, és nostra.

- Què els inquieta, als alcaldes?

- Se senten forts en la gestió. A les ciutats i capitals senten que la gent els reconeix el llegat sobiranista i el que hem fet pel procés, i a nivell ciutadà se senten forts, ben valorats. Han estat preocupats fins fa pocs mesos pel nom de la seva candidatura, pel partit i com evolucionarà. Els preocupa que només es parli de "República sí o no" a les municipals, i defensen que es pugui parlar també de gestió.

- Però JxCat s'associa a República i al debat nacional del 21-D i no a la gestió o l'eix dreta-esquerra.

- Hi estic d'acord, però ha connectat molt bé, i la gent del PDECat se l'ha sentit molt seva. Molta gent considera que JxCat és un concepte associat a fer llistes transversals. S'ha ajuntat una tradició que ja tenien d'obrir les llistes -anant a buscar gent de totes les ideologies- amb el concepte de JxCat al Parlament, que per primer cop obria la llista. És com si la candidatura del 21-D hagués copiat el que fèiem a nivell municipal. JxCat té un clar component de Puigdemont i de la restitució, i això en la majoria de municipis els agrada.

- Deia abans que es va reunir amb Junqueras. Van perfilar amb ERC un acord per després de les municipals als ajuntaments, consells comarcals i diputacions?

- No, no. Va ser una primera trobada, i vaig insistir en la necessitat d'un espai de coordinació fix, i ell volia saber com havia anat el congrés del PDECat i cap on anava el nostre partit, quina visió teníem. Vam parlar de la coordinació a la presó, on cada vegada parlen més entre ells. I també vam abordar què està passant al Congrés. De pactes no en vam parlar.

"Si no hi ha pressupostos és perquè el PSOE no haurà fet cap gest, i no aprovar-los no suposaria la caiguda de Pedro Sánchez"

- Lledoners és l'epicentre de la política catalana, on es prenen les decisions més rellevants?

- No tinc aquesta sensació. On es prenen les decisions importants és al Palau de la Generalitat, al Govern. Lledoners ajuda a nivell parlamentari, s'hi han discutit més coses d'aquest àmbit que no pas governamentals. 

- Aquests dies hi ha del debat sobre si s'ha de fer costat als pressupostos de Pedro Sánchez. Hi ha pressió des del PSOE i Podem, perquè hi ha mesures socials amb les que poden estar-hi d'acord. Quines són les línies vermelles, més enllà de presos i dret a decidir?

- No ho tenim del tot estudiat. Un pressupost com el del PSOE i Podem segur que conté elements d'economia productiva i impostos amb els quals no hi estarem d'acord. És on tenim marge per esmenar. Em dona la sensació que ERC està ideològicament més a prop d'aquests pressupostos i per tant hi hauríem de fer més canvis. Hi ha un tema més de fons: és molt difícil que ens asseguem a negociar uns pressupostos si no hi ha gestos amb els presos i no hi ha una proposta, almenys de calendari i interlocutors, pel dret a l’autodeterminació.
 

David Bonvehí. Foto: Adrià Costa


- Vostè assumeix que l'alternativa a no donar suport als pressupostos seria trobar-se d'aquí a mig any un govern de Casado i Rivera que apliqui el 155?

- Si no s'aproven els pressupostos és perquè el PSOE no haurà fet cap gest. No estem demanant res impossible. No aprovar-los no suposaria la caiguda de Pedro Sánchez, podria continuar governant. El que no farem serà donar suport a una moció de censura de PP i Ciutadans, així que Sánchez podria continuar la legislatura. Desitjo que, després de les noves eleccions, no hi hagi un govern de Ciutadans o del PP.

"El to i les formes fan que no me'n penedeixi d'haver investit Sánchez. Sí que em sento decebut"

- Es penedeix d'haver donat suport a la moció de censura?

- No me'n penedeixo. Sobretot en les formes i el to, i a l'hora de negociar temes sectorials d'executiu a executiu, és millor aquest govern que l'anterior. Malgrat que em sento decebut: em pensava, quan vam fer president Sánchez, que amb menys temps hauria fet més gestos a favor dels presos i del dret a l'autodeterminació. Aquí és on ens sentim més decebuts, ens semblava que el temps seria més curt i que seria més receptiu en aquest sentit.

- A finals de mes caduca l'ultimàtum de Torra. Considera vàlida la data? Si no hi ha cap gest, què ha de fer l'independentisme?

- Els diputats a Madrid estan al servei del Govern i farem el que ens diguin. També ens agradaria que l'executiu tingués una única estratègia i que els dos partits independentistes a Madrid féssim el mateix. Si no, no s'entendrà que un partit faci una cosa i l'altre, una altra. Si a finals de mes Sánchez no ha mogut peça, no votarem els pressupostos. És evident. A partir d'allà, haurem d'estar a les ordres del president de la Generalitat.

- El PDECat està preparat i creu que podria treure alguna cosa d'unes eleccions anticipades a l'Estat?

- Que estem preparats, seguríssim. Tenim un partit sanejat que pot afrontar econòmicament unes eleccions, que té els processos interns a punt per fer llistes. Si hem d'anar a eleccions, hi anirem. No ens fa por, però és veritat que al món del PDECat ens agradaria que les primeres eleccions que hi haguessin fossin les eleccions municipals. Això és el que havíem previst.

"El Govern té el deure de continuar. No veig cap motiu per anar a eleccions perquè les alternatives són un tripartit d'esquerres o del 155"

- Com definiria la relació entre JxCat i ERC arran dels conflictes de les últimes setmanes? Té sentit seguir amb la legislatura?

- El Govern té el deure de continuar. El país necessita estabilitat institucional i que la propera parada democràtica siguin les municipals. També que aquest Govern tingui una resposta per si hi ha sentències que no són absolutòries. I el país necessita un Govern independentista, perquè l'alternativa és un tripartit d’esquerres o del 155. No veig cap motiu per eleccions. JxCat i ERC, en la gran majoria de temes sectorials, hi estan d'acord. En els temes de procés tothom fa una anàlisi compartida de les dificultats que ens posa l'Estat, i tothom és conscient de la situació. A vegades, les discrepàncies són més de forma que de fons. No sabria definir la relació, però hauríem de ser més optimistes del que som.
 

David Bonvehí. Foto: Adrià Costa


- Ara per ara no hi ha una unitat estratègica.

- És evident. Avui en dia es parla molt del paper dels partits, és un debat que hi ha a la societat. Si vam arribar tan lluny amb Junts pel Sí i l'1-O és perquè hi havia dues formacions molt ben organitzades -el PDECat i ERC- que en tot moment, quan hi havien dificultats, disposaven d'uns mecanismes de coordinació i de decisió que, ens agradin més o menys, permetien que els debats es resolguessin i s'avancés. Vam arribar més lluny que mai. Entre tots els actors -exili, presó, gent dels partits, grups parlamentaris- tot és més complex, i ens hem d'adaptar. Hauríem d'escriure l'estratègia a mig termini. Em fa la sensació que la majoria de discussions que tenim és de tàctica a curt termini. El que falta és una estratègia a mig termini. 

- Vol dir que cal visualitzar aquesta unitat. S'hi està treballant?

- Sí, sí.

"Si em demanen quina és la via per fer ara la independència, jo no ho tinc clar. Ara, sense unitat cap pot avançar"

- En quina fase estem? És optimista? Es podria visualitzar aquesta unitat en els propers mesos?

- Sí, crec que és necessari. Si el Govern vol continuar, és evident que s'ha de veure un full de ruta. No dic que ho haguem de saber tot fins al final, però sí seria bo tenir les diferents estacions.

- El referèndum és l'exemple de la unilateralitat a l'hora d'aplicar el full de ruta. Ara sabem també què implica en forma de presos i repressió. Com es fa la independència?

- La via de la desobediència continuada i de la unilateralitat continuada en el dia a dia -que defensa una part de l'independentisme- ha vist com s'ha demostrat que no som prous i no tenim les mecanismes per implantar-ho, de manera que aquesta via crec que no és la bona, actualment. Amb la via possibilista o massa realista que defensen segons quins partits, que basen tot el seu discurs en eixamplar la base, i que això va per molt més enllà [en el temps], nosaltres tampoc ens hi sentim còmodes. Nosaltres, juntament amb el president Puigdemont i les idees que té pel Consell de la República hauríem d'intentar explorar una nova via. Si em demanen quina és aquesta via i com es fa la independència, jo no ho tinc clar. El que considero bàsic és que, si no hi ha unitat, cap de les vies pot avançar.

- Quan vostè sent dir que "som República" i que es posa en valor la proclamació del 27-O, què pensa?

- Vam intentar fer la independència amb lleis del Parlament. La declaració del 27-O era el que havíem de fer. Estava emparada per lleis i demostrava que vam complir amb el compromís adquirit amb la ciutadania. Però per fer-la efectiva amb totes les conseqüències i sense tenir en compte l'altra part hem de ser molts més, hem de tenir les estructures d'Estat fetes i a punt, i reconeixements internacionals que no tenim. Segons quins elements de l'Estat -com la força-, els hem de tenir controlats nosaltres. La declaració del 27-O pretenia ser pactada amb l'Estat. És difícil d’entendre, però era així. Si hem de fer una DUI unilateral amb totes les conseqüències ha de ser una altra cosa, i hem d'estar molt més preparats.

"Crec que la majoria per damunt del 50% la tenim. Però és cert que cap votació amb totes les garanties l'ha poguda acreditar"

- Si hi ha més partidaris de la independència, serà possible una mediació internacional? Per ara, Europa ha estat no ha estat proactiva i Espanya s’hi ha negat.

- Sí, segurament. Jo sóc dels que crec que en una votació pactada [un referèndum] ja som més del 50%. La majoria ja la tenim, sincerament. Però també crec que no hi ha hagut cap votació amb totes les garanties democràtiques que l'hagi poguda acreditar. Un cop passi, algunes portes més es poden obrir a nivell internacional.
 

David Bonvehí. Foto: Adrià Costa


- El president Torra diu que si hi ha condemnes fortes, es reforça la causa justa de la independència. És partidari de fer efectiva la DUI al Parlament després del judici al Suprem si no hi ha absolucions?

- Les condemnes fortes ens permetran anar a una jurisdicció superior a Europa, i Europa dirà que posar les urnes no és delicte. A partir d'aquí, ens podem atrevir a tornar a posar urnes, i que sigui de forma més unilateral. Ens obre més portes democràtiques quan s'hagi acreditat que posar urnes i fer referèndums no és cap delicte. Si la reacció és portar la mateixa declaració al Parlament i que no estiguem més preparats que el 27-O, no seria una bona decisió.

"Si la reacció a la sentència ha de ser fer efectiva la DUI sense estar més preparats que el 27-O, no seria bona decisió"

- I unes eleccions autonòmiques?

- No. Crec que ens hem d’atendre, un cop més, a la unitat d'acció de l’independentisme. El president Torra ho ha situat molt bé: la majoria del Parlament decidirà què fer.

- La legislatura ha de tenir vida més enllà de les sentències?

- Si el Parlament considera que sí, sí. Respecto qualsevol decisió que pugui prendre la cambra.

- El PDECat tindrà una posició, a banda del que decideixi el Parlament.

- Sí. I diem que, a hores d'ara, hem de veure el full de ruta dels propers mesos. Els judicis ens posaran a ulls del món i faran que hi hagi gent que es mogui. Estic segur que al final, no sé si d'aquí un any, dos o tres, es dirà que tot aquest procés democràtic no és delicte i això pot tenir recorregut. Potser les sentències ens donen vies per veure com ens hem de comptar i com pot ser la independència.

"Ha arribat el moment que els nostres diputats a JxCat, que va ser creació nostra, tinguin la mateixa consideració que els independents"

- Com és la cohabitació a Junts per Catalunya? Hi ha hagut crítiques en privat de dirigents del PDECat cap al paper de persones com Josep Costa, vicepresident del Parlament, també qüestionat per ERC.

- Som 34 diputats i al PDECat mai hem intentat imposar res. Vam creure que havíem de fer un acte de generositat amb totes les conseqüències, i l'hem fet. Ha passat un temps perquè ara el PDECat comenci a tenir veu pròpia al grup. I la volem circumscriure a dues coses. Ha quedat acreditat que els posicionaments dels nostres diputats són de primer nivell, i som igual de vàlids que els independents. Ha arribat el moment que siguin considerats de la mateixa vàlua que els altres.

I la segona cosa: les nostres idees i posicionaments els podem vehicular a través d'una organització que té 439 alcaldes, 3.600 regidors i 14.000 associats. Això ens fa molt més permeables a la societat i que els nostres posicionaments estiguin molt més travats a nivell territorial i sectorial. Quan els diputats del PDECat fan una proposta ha estat treballada. Al Parlament hi ha moments que la cosa no ha acabat de funcionar bé, i la nostra gent també vol sentir-se identificada a la cambra.

- Hi ha independents que menystenen el PDECat. Agustí Colomines, ideòleg de la Crida, sostenia dilluns passat que és un partit "moribund".

- Estic molt content d'haver fet JxCat. El nom i la creació van ser d’aquesta casa, del PDECat. Però no estarem mai més amb gent que renega del nostre llegat polític. L'únic que demano és que la generositat que va tenir el partit, la tingui tothom. Respecte. Mai més, almenys amb mi de president, compartiré espai amb gent que menysté i insulta un llegat polític que és de primer nivell.

"Mai més compartirem espai amb gent que menysté i insulta un llegat polític [el del PDECat] que és de primer nivell"

- El menysteniment al PDECat potser té a veure també amb una pulsió contra els partits. Tem que el populisme s'apoderi de l'independentisme?

- Sí, no som aliens a la crisi dels partits a nivell general. El que hi ha al darrere del món independentista al Govern i al Parlament són partits. A nivell clàssic, no són prou atractius ni seductors perquè l'activisme al carrer se senti atret. Jo sóc el primer que faig autocrítica i vull explorar noves vies d'interlocució. Però és un error malparlar dels partits.
 

David Bonvehí. Foto: Adrià Costa

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació