21
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a les
11:19h
L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) fa dos anys que reclama a la Generalitat que intervingui els comptes de l'Ajuntament de Barcelona, però l'executiu s'hi nega. Així es torna a reflectir en les últimes recomanacions fetes públiques aquesta setmana per l'ens independent encarregat de garantir l'estabilitat financera a l'Estat i on consten les divergències entre aquest i el Govern, el qual declina actuar sobre l'ens local i defensa la gestió econòmica que se'n fa.
L'Airef insta la Generalitat a actuar tal com ho va fer fa quasi un any el ministeri d'Hisenda amb l'Ajuntament de Madrid, que li va passar a controlar les finances a causa del seu reiterat incompliment de la regla de despesa fixat. En les recomanacions relatives al segon trimestre de l'any, aquest organisme insta la Generalitat -com a competent en la matèria- a que vigili "l'adopció per les corporacions locals de mesures coercitives", en referència a l'Ajuntament de Barcelona i tal com marca la llei d'estabilitat financera, "pels suposats incompliments del pla econòmic financer (PEF), de manera que sol·licitin la seva adopció en cas de no ser aplicades en el termini establert".
Malgrat tot, el mateix document detalla que "Catalunya assenyala la seva discrepància amb la interpretació que l'Airef realitza de la normativa vigent". Una portaveu del departament de Vicepresidència i Economia i Hisenda treu ferro a les diferències i explica que la divergència rau en què, malgrat que l'Ajuntament va fer superàvit i va complir amb la regla de despesa el 2017, l'Airef considera que no ho va fer en la mesura en què s'havia compromès en el seu PEF que havia validat la Generalitat el 2016.
Un superàvit inferior al previst i al del 2016
En el document, preveia que el superàvit del 2017 seria de 121 milions d'euros, però al final aquest va ser d'1,3 milions, molt per sota de les previsions i del superàvit del 2016, de 98 milions -bàsicament, perquè es van aixecar algunes de les restriccions de despesa imposades per Cristóbal Montoro-. Per la Generalitat, el PEF ha de ser orientatiu i l'important és que l'Ajuntament faci superàvit i compleixi la regla de despesa, mentre que l'Airef entén que el pla econòmic és vinculant, encara que sigui molt més exigent que el que marca la llei.
Tal com recull el document de l'organisme independent, per tant, l'executiu català "entén que l'acord de fixació d'objectius no fa cap referència a que les administracions públiques amb un PEF en vigor s'hagin d'ajustar a les previsions establertes en l'esmentat pla com sí que expressament s'indica respecte la taxa de referència de la regla de despesa". Per aquest motiu, la Generalitat insisteix que, "en considerar que l'Ajuntament de Barcelona ha donat compliment al PEF per als exercicis 2016 i 2017, no és d'aplicació l'adopció de les mesures coercitives regulades" per la llei d'estabilitat pressupostària.
Davant d'aquest fet, l'Airef ha sol·licitat un aclariment al ministeri d'Hisenda respecte si realment els plans econòmics financers tenen un caràcter vinculant. En cas que el govern espanyol avalés la interpretació d'aquest organisme i la Generalitat insistís en no intervenir l'Ajuntament, l'executiu central tindria màniga ampla per actuar directament. Sigui com sigui, el consistori barceloní ja ha hagut d'anul·lar a iniciativa pròpia algunes inversions i despeses socials previstes per la reducció d'ingressos respecte allò pressupostat.
L'Airef ja ho va demanar fa un any
Així mateix, aquest no ha estat el primer cop que la Generalitat s'ha negat a intervenir-lo. L'Airef ja li ho va demanar el 2017, atès que detectava riscos que l'ajuntament incomplís el PEF, però llavors l'executiu català va replicar que el consistori "preveu complir l'objectiu d'estabilitat pressupostària, situar el deute àmpliament per sota del 75% dels seus ingressos ordinaris i tenir un període de pagament molt inferior a 30 dies", així com complir amb la regla de despesa.
A més, insistia, calia "tenir en consideració que ha liquidat l'exercici de 2016 amb un estalvi net positiu i amb un romanent de tresoreria per a despeses generals de senyal positiu". Tal com faria un any més tard, per tant, destacava la fortalesa de l'Ajuntament, s'ajustés estrictament o no al PEF, i declinava actuar.
De fet, l'Airef va reclamar ja el 2016 un marc d'actuació coordinat davant eventuals incompliments d'ajuntaments com el de Barcelona, els òrgans de tutela dels quals tenen vies d'actuació no homogènies. L'any anterior, la capital catalana havia incomplert la regla de despesa, però la Generalitat li va aprovar un nou PEF el maig del 2016 -l'últim, fins ara-. Amb això, i a l'espera de si es complia o no, l'organisme independent ja es va donar per satisfet aquell any.
L'Airef insta la Generalitat a actuar tal com ho va fer fa quasi un any el ministeri d'Hisenda amb l'Ajuntament de Madrid, que li va passar a controlar les finances a causa del seu reiterat incompliment de la regla de despesa fixat. En les recomanacions relatives al segon trimestre de l'any, aquest organisme insta la Generalitat -com a competent en la matèria- a que vigili "l'adopció per les corporacions locals de mesures coercitives", en referència a l'Ajuntament de Barcelona i tal com marca la llei d'estabilitat financera, "pels suposats incompliments del pla econòmic financer (PEF), de manera que sol·licitin la seva adopció en cas de no ser aplicades en el termini establert".
Malgrat tot, el mateix document detalla que "Catalunya assenyala la seva discrepància amb la interpretació que l'Airef realitza de la normativa vigent". Una portaveu del departament de Vicepresidència i Economia i Hisenda treu ferro a les diferències i explica que la divergència rau en què, malgrat que l'Ajuntament va fer superàvit i va complir amb la regla de despesa el 2017, l'Airef considera que no ho va fer en la mesura en què s'havia compromès en el seu PEF que havia validat la Generalitat el 2016.
Un superàvit inferior al previst i al del 2016
En el document, preveia que el superàvit del 2017 seria de 121 milions d'euros, però al final aquest va ser d'1,3 milions, molt per sota de les previsions i del superàvit del 2016, de 98 milions -bàsicament, perquè es van aixecar algunes de les restriccions de despesa imposades per Cristóbal Montoro-. Per la Generalitat, el PEF ha de ser orientatiu i l'important és que l'Ajuntament faci superàvit i compleixi la regla de despesa, mentre que l'Airef entén que el pla econòmic és vinculant, encara que sigui molt més exigent que el que marca la llei.
Tal com recull el document de l'organisme independent, per tant, l'executiu català "entén que l'acord de fixació d'objectius no fa cap referència a que les administracions públiques amb un PEF en vigor s'hagin d'ajustar a les previsions establertes en l'esmentat pla com sí que expressament s'indica respecte la taxa de referència de la regla de despesa". Per aquest motiu, la Generalitat insisteix que, "en considerar que l'Ajuntament de Barcelona ha donat compliment al PEF per als exercicis 2016 i 2017, no és d'aplicació l'adopció de les mesures coercitives regulades" per la llei d'estabilitat pressupostària.
L'Airef ha demanat al ministeri d'Hisenda que aclareixi si, tal com defensa, cal intervenir l'Ajuntament o, com afirma la Generalitat, no és necessari
Davant d'aquest fet, l'Airef ha sol·licitat un aclariment al ministeri d'Hisenda respecte si realment els plans econòmics financers tenen un caràcter vinculant. En cas que el govern espanyol avalés la interpretació d'aquest organisme i la Generalitat insistís en no intervenir l'Ajuntament, l'executiu central tindria màniga ampla per actuar directament. Sigui com sigui, el consistori barceloní ja ha hagut d'anul·lar a iniciativa pròpia algunes inversions i despeses socials previstes per la reducció d'ingressos respecte allò pressupostat.
L'Airef ja ho va demanar fa un any
Així mateix, aquest no ha estat el primer cop que la Generalitat s'ha negat a intervenir-lo. L'Airef ja li ho va demanar el 2017, atès que detectava riscos que l'ajuntament incomplís el PEF, però llavors l'executiu català va replicar que el consistori "preveu complir l'objectiu d'estabilitat pressupostària, situar el deute àmpliament per sota del 75% dels seus ingressos ordinaris i tenir un període de pagament molt inferior a 30 dies", així com complir amb la regla de despesa.
A més, insistia, calia "tenir en consideració que ha liquidat l'exercici de 2016 amb un estalvi net positiu i amb un romanent de tresoreria per a despeses generals de senyal positiu". Tal com faria un any més tard, per tant, destacava la fortalesa de l'Ajuntament, s'ajustés estrictament o no al PEF, i declinava actuar.
La Generalitat va defensar el 2017 per primer cop que, tot i que no s'adeqüés estrictament el PEF, l'Ajuntament de Barcelona era financerament estable
De fet, l'Airef va reclamar ja el 2016 un marc d'actuació coordinat davant eventuals incompliments d'ajuntaments com el de Barcelona, els òrgans de tutela dels quals tenen vies d'actuació no homogènies. L'any anterior, la capital catalana havia incomplert la regla de despesa, però la Generalitat li va aprovar un nou PEF el maig del 2016 -l'últim, fins ara-. Amb això, i a l'espera de si es complia o no, l'organisme independent ja es va donar per satisfet aquell any.