18
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a les
21:23h
La nit de les eleccions presidencials nord-americanes, quan ja era evident la victòria de Donald Trump, l'economista Paul Krugman va escriure: "Avui ha quedat clar que ni els lectors de The New York Times ni jo mateix hem entès el país en què vivim". L'anècdota l'ha explicada la politòloga Máriam Martínez-Mascuñán, directora d'opinió d'El País, en el transcurs del debat que sota el títol de "Populismes", s'ha celebrat a les Cotxeres de Sants en el marc de la Biennal de Pensament Ciutat Oberta.
Què passa quan la política no dona respostes a les necessitats -o a les exigències- de la societat? El filòsof Josep Ramoneda, l'exsecretari d'Estat de Cultura i doctor en dret José María Lassalle, el catedràtic de la Universitat Autònoma de Madrid Fernando Vallespín i Máriam Martínez-Mascuñán s'han capbussat en el populisme i les amenaces que planen sobre el futur de la democràcia. Ramoneda ha fet també de moderador de l'acte, que ha estat introduït per Txell Bonet.
"L'onada que ve"
José María Lassalle ha estat potser el més pessimista sobre el panorama que preenta la realitat global. Ha assenyalat que el populisme és una resposta al col·lapse de la modernitat, és una expressió del "malestar de la política". "La realitat s'ha convertit en un fenomen desbordant", ha afirmat Lassalle, i els canvis tecnològics poden accelerar-ho encara més. "Viure atrapats a les pantalles farà que la sentimentalització s'accentuï". La dinàmica d'una societat poruga situada "entre l'espasa i la barricada" pot comportar tendències "cesaristes", quan no l'aparició de "feixismes postmoderns", segons ell.
Lassalle ha alertat sobre el canvi que suposa el fenomen Trump, que intenta una nova revolució americana basada en la confrontació i el supremacisme blanc. Als EUA, les institucions polítiques encara controlen la situació, però només de moment: "Aquesta és l'onada que ve".
Vallespín: "El populisme implica presidencialisme"
Fernando Vallespín ha assegurat que el populisme ha fet eclosió perquè el poder ja no és en mans del poble. El pacte social s'ha trencat gràcies a la mobilitat de capitals que ha facilitat la globalització. "Ha fet fallida la promesa de la democràcia" i s'ha produït una reacció de la "part abandonada". Vallespín ha destacat que ja no es viu en una societat de masses sinó d'eixams, on la gent ja no s'articula entorn les places sinó a través de la xarxa, el que reforça l'emotivitat. La classe política és vista cada cop més com "la classe discutidora" i la gent exigeix prendre decisions. Per això, Vallespín creu que el populisme implica presidencialisme i lideratges forts.
Vallespín ha assenyalat l'èxit del model xinès com un nou senyal dels temps que poden venir. Fins ara, a canvi d'un gran paradigma acceptat fins ara, que era que la democràcia és el sistema que garanteix més benestar. La Xina ha mostrat que pot haver un model de creixement econòmic amb autoritarisme. A més, amb una estructura de poder personalitzada, es pot permetre el luxe de planificar a llarg termini.
Martínez-Mascuñán: "Al Brasil es decideix entre democràcia i barbàrie"
Máriam Martínez-Mascuñán s'ha mostrat més optimista que Vallespín i Lassalle. Ha fet un elogi dels pressupostos acordats entre PSOE i Podem com de fi de l'austeritat més rígida. Ha definit diversos models socials, un d'ibèric, amb l'estat espanyol i Portugal, més social; el populista d'Itàlia; el liberal de la França de Macron i els corrents d'extrema dreta que s'obren pas en diversos països. Pensar en recuperar una sobirania completa és il·lusori, perquè hi ha grans reptes que exigeixen marcs supranacionals, però hi ha, segons ella, una repolitizació.
Martínez-Mascuñán ha posat els focus en les properes eleccions presidencials al Brasil, on parteix com a favorit Jair Bolsonaro, d'ideologia ultradretana, enfront el candidat del Partit dels Treballadors de Lula, Fernando Haddad. Per la politòloga, es tracta d'una elecció dramàtica: "Al Brasil es decideix entre democràcia i barbàrie".
Ramoneda: "Els poders econòmics ja no creuen que han de fer concessions"
Ramoneda ha afirmat que les forces progressistes ja no poden postular una gran veritat o un projecte emancipatori, però sí un programa per evitar la catàstrofe. En un context en què els poders econòmics "ja no consideren que estan obligats a fer concessions". Ramoneda ha subratllat també la idea d'eixam social que suposen les xarxes, però un eixam que genera també aïllament i individualisme.
El debat ha evidenciat l'impacte que les xarxes estan tenint en els comportaments socials i el que suposen de canvi cultural. Ho ha explicat gràficament Fernando Vallespín quan ha recordat que en alguna ocasió alumnes seus l'han interromput perquè les dades que aportava es contradeien amb Viquipèdia. L'auctoritas dels professors també està sent qüestionada i els ponents han alertat del perill de ser vistos com a "superflus" en una societat en què sembla que val més el tuit d'un president que una anàlisi rigorosa publicada.
Ciutat Oberta continua fins al 21 d'octubre analitzant, a través de diverses taules rodones participatives, conferències i tallers el paper de les ciutats en el context global. El comissionat de Cultura de l'Ajuntament, Joan Subirats, ha engegat aquesta iniciativa, que celebra la seva primera edició.
Què passa quan la política no dona respostes a les necessitats -o a les exigències- de la societat? El filòsof Josep Ramoneda, l'exsecretari d'Estat de Cultura i doctor en dret José María Lassalle, el catedràtic de la Universitat Autònoma de Madrid Fernando Vallespín i Máriam Martínez-Mascuñán s'han capbussat en el populisme i les amenaces que planen sobre el futur de la democràcia. Ramoneda ha fet també de moderador de l'acte, que ha estat introduït per Txell Bonet.
"L'onada que ve"
José María Lassalle ha estat potser el més pessimista sobre el panorama que preenta la realitat global. Ha assenyalat que el populisme és una resposta al col·lapse de la modernitat, és una expressió del "malestar de la política". "La realitat s'ha convertit en un fenomen desbordant", ha afirmat Lassalle, i els canvis tecnològics poden accelerar-ho encara més. "Viure atrapats a les pantalles farà que la sentimentalització s'accentuï". La dinàmica d'una societat poruga situada "entre l'espasa i la barricada" pot comportar tendències "cesaristes", quan no l'aparició de "feixismes postmoderns", segons ell.
Lassalle ha alertat sobre el canvi que suposa el fenomen Trump, que intenta una nova revolució americana basada en la confrontació i el supremacisme blanc. Als EUA, les institucions polítiques encara controlen la situació, però només de moment: "Aquesta és l'onada que ve".
Vallespín: "El populisme implica presidencialisme"
Fernando Vallespín ha assegurat que el populisme ha fet eclosió perquè el poder ja no és en mans del poble. El pacte social s'ha trencat gràcies a la mobilitat de capitals que ha facilitat la globalització. "Ha fet fallida la promesa de la democràcia" i s'ha produït una reacció de la "part abandonada". Vallespín ha destacat que ja no es viu en una societat de masses sinó d'eixams, on la gent ja no s'articula entorn les places sinó a través de la xarxa, el que reforça l'emotivitat. La classe política és vista cada cop més com "la classe discutidora" i la gent exigeix prendre decisions. Per això, Vallespín creu que el populisme implica presidencialisme i lideratges forts.
Vallespín ha assenyalat l'èxit del model xinès com un nou senyal dels temps que poden venir. Fins ara, a canvi d'un gran paradigma acceptat fins ara, que era que la democràcia és el sistema que garanteix més benestar. La Xina ha mostrat que pot haver un model de creixement econòmic amb autoritarisme. A més, amb una estructura de poder personalitzada, es pot permetre el luxe de planificar a llarg termini.
Martínez-Mascuñán: "Al Brasil es decideix entre democràcia i barbàrie"
Máriam Martínez-Mascuñán s'ha mostrat més optimista que Vallespín i Lassalle. Ha fet un elogi dels pressupostos acordats entre PSOE i Podem com de fi de l'austeritat més rígida. Ha definit diversos models socials, un d'ibèric, amb l'estat espanyol i Portugal, més social; el populista d'Itàlia; el liberal de la França de Macron i els corrents d'extrema dreta que s'obren pas en diversos països. Pensar en recuperar una sobirania completa és il·lusori, perquè hi ha grans reptes que exigeixen marcs supranacionals, però hi ha, segons ella, una repolitizació.
Martínez-Mascuñán ha posat els focus en les properes eleccions presidencials al Brasil, on parteix com a favorit Jair Bolsonaro, d'ideologia ultradretana, enfront el candidat del Partit dels Treballadors de Lula, Fernando Haddad. Per la politòloga, es tracta d'una elecció dramàtica: "Al Brasil es decideix entre democràcia i barbàrie".
Ramoneda: "Els poders econòmics ja no creuen que han de fer concessions"
Ramoneda ha afirmat que les forces progressistes ja no poden postular una gran veritat o un projecte emancipatori, però sí un programa per evitar la catàstrofe. En un context en què els poders econòmics "ja no consideren que estan obligats a fer concessions". Ramoneda ha subratllat també la idea d'eixam social que suposen les xarxes, però un eixam que genera també aïllament i individualisme.
El debat ha evidenciat l'impacte que les xarxes estan tenint en els comportaments socials i el que suposen de canvi cultural. Ho ha explicat gràficament Fernando Vallespín quan ha recordat que en alguna ocasió alumnes seus l'han interromput perquè les dades que aportava es contradeien amb Viquipèdia. L'auctoritas dels professors també està sent qüestionada i els ponents han alertat del perill de ser vistos com a "superflus" en una societat en què sembla que val més el tuit d'un president que una anàlisi rigorosa publicada.
Ciutat Oberta continua fins al 21 d'octubre analitzant, a través de diverses taules rodones participatives, conferències i tallers el paper de les ciutats en el context global. El comissionat de Cultura de l'Ajuntament, Joan Subirats, ha engegat aquesta iniciativa, que celebra la seva primera edició.