Junts fem més Nació     FES-TE SUBSCRIPTOR
Reportatge

El volcà Etna i un tsunami devastador al Mediterrani, un perill real?

El volcà actiu més gran d'Europa s'enfonsa al mar diversos centímetres cada any i investigadors alerten del risc de col·lapse amb conseqüències catastròfiques

per Sergi Ambudio, 18 d'octubre de 2018 a les 18:45 |
El volcà Etna, a l'illa italiana de Sicilia | Wikimedia Commons
L'Etna, a l'illa italiana de Sicília, és el volcà actiu més gran d'Europa, i en els darrers dies ha estat protagonista de molts titulars a la premsa. Un grup d'investigadors ha comprovat -ja feia temps que s'especulava- que el seu vessant sud-est s'enfonsa tres centímetres cada any i que, com a conseqüència d'aquests despreniments lents, la muntanya s'està desplaçant cap al mar. L'estudi, acabat de publicar a la revista Science Advances, posa sobre la taula per primera vegada les possibilitats que l'Etna col·lapsi i provoqui un tsunami devastador al Mediterrani.

Ara bé, fins a quin punt ens hem de preocupar? La situació és crítica? Poden haver-hi tsunamis al Mediterrani? Per poder respondre aquestes qüestions, NacióDigital ha parlat amb Antoni Teixell, director del Departament de Geologia de la Universitat Autònoma de Barcelona.

1. Per què s'enfonsa l'Etna?

Que una part impotant del volcà -la seva cara sud-est- està caient, fa temps que se sap. Ara, però, els investigadors han posat l'accent en les possibilitats reals que l'estructura pugui ensorrar-se. L'equip de geòlegs marins que ha publicat aquest darrer estudi ha descobert, després de monitoritzar moviments per sota de l'aigua del mar, que la principal causa és la inestabilitat gravitacional. Teixell destaca que tots els volcans són inestables perquè són muntanyes de sediments, lava i cendra. "No s'han constituït per erosió com, per exemple, les valls", explica. Això els fa més vulnerables a les inclemències geològiques. Així, la poderosa força de la gravetat, aliada amb la pressió interna que exerceix el magma, està fent precipitar el colós Etna cap al nostre mar.

2. Hi ha risc real de col·lapse?

Aquest despreniment constant d'un vessant del volcà cap al mar no és, per si sol, perillós. Ara bé, com apunta el cap de geologia de la UAB, que no ha participat en l'estudi, si en comptes d'esllavissades passen a generar-se grans esquerdes i el trencament és a gran escala, "seria espantós". Els investigadors de la Universitat de Kiel, autors de l'informe, també apunten en aquesta direcció. Avisen que les opcions de col·lapse i un gran tsunami posterior -produït per l'entrada sobtada d'una gran massa de terra a l'aigua- existeixen. I cal tenir-les en compte. No es pot descartar, ara per ara, cap possibilitat. "Hem d'estar alerta", assenyalen.

3. La situació, però, és crítica?

No. L'estudi en cap cas pretén ser amenaçador. Hi ha una situació de perill, però difícilment s'assoliran nivells catastròfics en un període curt de temps. Els moviments són lents. "No vol dir que el col·lapse hagi de passar aviat", confirma Teixell. L'estudi assenyala que és "difícil de preveure" quan pot succeir i, en aquest sentit, l'equip de geòlegs demana una reavaluació de la perillositat del volcà, fer un seguiment en temps real de la vessant sud-est i informar-ne a les autoritats i a la població siciliana. L'Etna té milers d'anys d'història, però es realitzen estudis des de fa poques dècades. El següent pas és, doncs, continuar estudiant el seu comportament per extreure conclusions més precises i acurades.

Teixell recorda que els volcans són estructures "gravitacionalment inestables" i que, per tant, el cas del volcà sicilià no dista ni és molt més exagerat que el d'altres volcans europeus, com els del litoral grec.

4. Poden haver-hi tsunamis al Mediterrani?

Quan parlem de tsunamis no és estrany que només ens vinguin al cap noms com el Japó i Indonèsia, territoris amb un elevat grau d'activitat sísmica, i que veiem llunyans de Catalunya aquests tipus de fenomens naturals. No obstant això, al Mediterrani hi ha hagut diversos tsunamis al llarg de la història i, de fet, poden ser més devastadors que en oceans com l'Índic o l'Atlàntic.

Que el Mediterrani sigui tan petit fa que l'onada que es propaga arribi amb més facilitat a totes les costes. "Això li dona menys temps de perdre força en el recorregut i fa que augmentin les possibilitats que la massa d'aigua que es desplaça impacti amb més virulència contra la terra", detalla Teixell.

En el cas del Mediterrani, a més, cal sumar-hi que abasteix zones molt volcàniques, fet que augmenta encara més les possibilitats de tsunamis per despreniments massius i sobtats.

Tot seguit, un recull de cinc volcans a Europa que no podeu perdre de vista

 

 

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació