Barcelona: sagrada família

La Sagrada Família, la fi de l'excepcionalitat

La història del temple està farcida d'episodis atzarosos i canvis inesperats, de l'accident que va causar la mort de Gaudí a la crema de plànols el 1936

per Pep Martí , 18 d'octubre de 2018 a les 13:24 |
Sagrada Família | Adrià Costa
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 d'octubre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'acord al qual han arribat l'Ajuntament de Barcelona i la Junta Constructora de la Sagrada Família suposa un tombant en la ja llarga història del temple expiatori. Finalment, després de 136 anys, la Sagrada Família pagarà llicència d'obres. Que el monument més emblemàtic de Barcelona hagi estat tants anys sense permís d'obres oficial, funcionant tan sols amb un permís de l'Ajuntament de Sant Martí de Provençals a nom d'Antoni Gaudí ja indica l'excepcionalitat del temple en tots els sentits. Però la vida del temple està farcida d'esdeveniments inesperats.

L'arribada inesperada de Gaudí


Antoni Gaudí es va fer càrrec de les obres el 1883. Però no estava previst. La idea de la Sagrada Família va ser inicialment de Josep Maria Bocabella, un llibreter devot de Sant Josep que va encarregar les obres a Francesc de Paula Villar el 1877. Van ser un enfrontament entre Villar i l'entorn de Bocabella el que va acabar provocant una sorollosa ruptura que va concloure amb l'arribada de Gaudí, amb la cripta ja construïda.  

El fet que fos un temple expiatori, sufragat per devots que hi feien les seves aportacions, normalment modestes, és una de les claus que explica la lentitud amb què va avançar la construcció. Però la mala sort es va creuar també per complicar encara més les coses.


Un tramvia surt al pas

Va ser el juny de 1926 quan el destí -en forma de tramvia- es va creuar amb Gaudí a la Gran Via de Barcelona, a tocar de la plaça de Tetuan. Sembla que, per donar un component encara més dramàtic a l'accident, aquest no va ser mortal, però Gaudí va quedar estès a terra i el seu mal aspecte -l'arquitecte no patia gens per la seva imatge- va fer que passés temps abans no anés algú a socórrer-lo. La seva mort va ser un cop molt dur per les obres, malgrat els esforços que van esmerçar els seus deixebles, amb Domènec Sugranyes al davant.   


Un atac al cor

Sugranyes es va abocar a continuar els treballs, però l'esclat de la Guerra Civil va suposar un nou sobresalt. Un grup d'incontrolats va entrar al recinte i va fer destrosses al taller que havia estat de Gaudí, calant foc a l'espai. Es van perdre documents i esbossos. Aquest fet va afectar profundament Sugranyes, convençut que ja era el final. Sembla que l'home mai es va recuperar. Dos anys més tard, quan només tenia 60 anys, un atac al cor fulminant se'l va endur.   

Obres mig paralitzades

Si l'esclat de la guerra va suposar un nou impediment per coronar el temple, tampoc es pot dir que el franquisme fos una benedicció per a la Sagrada Família. La llarguíssima postguerra va deixar les obres en estat de quasi paràlisi i no es va poder reunir prou capital per avançar de manera important. Però no s'havia perdut tot. Un jove arquitecte, Lluís Bonet i Garí, que havia estat testimoni del saqueig de 1936, va poder recuperar algunes maquetes i es va implicar a fons, junt amb altres, a la construcció. Després d'ell, va ser el seu fill, Jordi Bonet, arquitecte i activista catalanista, qui va continuar. El fil estava recuperat.

La represa

La Barcelona sorgida de l'era Maragall i els Jocs del 92 va suposar una important embranzida i es pot dir que des dels anys noranta, el temple entra en una altra fase. Aquesta ja és una altra història. Curiosament, però, a la Sagrada Família no s'hi podia fer missa. El motiu era que el recinte no havia estat consagrat. Ho va fer com a basílica el papa Benet XVI el novembre del 2010, mentre les obres apuntaven una inflexió sensible. Ara ja hi ha qui apunta la possibilitat que el temple estigui coronat el 2026. Una data potser optimista, però de gran simbolisme: el centenari de la mort de Gaudí.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació