17
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a les
19:26h
Els últims consellers d'Economia de la Generalitat, de tres colors polítics diferents, han fet front comú aquest dimecres per la sobirania fiscal de Catalunya. Antoni Castells, Andreu Mas-Colell i Pere Aragonès han protagonitzat l'acte de desè aniversari de l'Agència Tributària de Catalunya (ATC), des d'on han coincidit en reivindicar que aquesta ha d'esdevenir l'ens que recapti, administri i gestioni tots els impostos que abonen els contribuents catalans, tal com estava previst en l'Estatut del 2006.
En un acte que també ha servit per reivindicar l'exvicepresident Oriol Junqueras -l'únic titular del departament d'Economia dels darrers anys absent a l'acte, arran del seu empresonament-, Aragonès ha asseverat que "sense recaptació no hi pot haver cap mena de sobirania". "Com que volem tenir tota la responsabilitat per afavorir la llibertat i la igualtat d'oportunitats dels ciutadans, volem tenir tota la recaptació", ha insistit, i ha desitjat que, en el seu proper aniversari, l'ATC "ja sigui l'agència que gestioni tots els impostos que paguen i suporten els ciutadans de Catalunya".
Igualment, Aragonès s'ha fixat quatre reptes per a l'ATC: l'aprovació del nou pla de lluita contra el frau fiscal; la creació del Consell Fiscal de Catalunya -un espai d'interlocució dels col·legis professionals i principals actors del sector-; la creació també de l'Institut de Recerca i Estudis Fiscals -per "consolidar el know how i incorporar talent"-; i la conformació del consorci tributari de Catalunya "amb la resta d'administracions del país, per intercanviar informació, fer formació conjunta i lluitar contra el frau". També ha apostat per una major "transparència de cap a on es destinen els recursos públics i de com es gestiona el sistema tributari" i mantenir una innovació constant a nivell tecnològic en l'àrea tributària.
Crides a la insubmissió fiscal que feien perdre el temps
L'exconseller Andreu Mas-Colell ha recordat que, sota el seu mandat, el projecte de la Hisenda pròpia va ser un dels més centrals, però es va trobar amb algunes dificultats per fer créixer l'ATC, com el fet que, en una època de retallades en diversos àmbits, no es podia invertir més en l'agència, que es tenia congelat el capítol de personal de l'administració, o fent autocrítica, que es va "perdre temps fent veure que una sèrie d'agents econòmics feien insubmissió quan no en feien", en referència a les crides que es van fer de pagar l'IRPF a l'ATC i no a la Hisenda estatal.
A nivell de futur, Mas-Colell ha cridat a "mirar més a Copenhaguen que a Madrid", ja que els països nòrdics tenen millor controlat el frau fiscal, mentre que la Hisenda espanyola se centra més en el treball mecànic i informàtic. "No sé si anirem cap a un consorci amb l'Estat, tenir l'Estat al patronat no em molesta, el que és essencial és que l'agència determini i controli tota l'estructura tributària de Catalunya i disposi de tota la informació fiscal", ha afegit, i ha insistit molt en la necessitat de centralitzar tota aquesta informació, ja que l'ATC "ha de ser l'última instància".
Castells va rebutjar un maquillatge amb l'Estat
L'exconseller Antoni Castells, titular del departament de l'Economia durant els dos tripartits, ha destacat que l'ATC va néixer amb un suport hegemònic al Parlament, amb 115 vots a favor i 16 en contra, atès que "només hi va votar en contra el partit nacionalista espanyol de l'època, el PP", una evidència del "consens catalanista" que generava. En tot cas, ha subratllat que l'agència va néixer "amb l'ambició d'esdevenir l'embrió de l'administració tributària de Catalunya" i ha recordat que, en la seva inauguració, ja es va expressar que pretenia ser "l'expressió d'una voluntat àmpliament compartida a Catalunya, que és ser ser fiscalment responsables".
"No hi ha autogovern sense capacitat per ser fiscalment responsables i decidir sobre els propis impostos", ha insistit l'exconseller socialista, que ha subratllat que es va incloure a l'Estatut "fruit del pacte amb l'Estat", per bé que després no es va conformar el consorci amb la Hisenda espanyola que s'hi preveia. "No vam arribar a cap acord, és un tema pendent, ja que no vam voler acceptar un acord que fos un mer maquillatge", ha assegurat, i ha reclamat insistir-hi, almenys mentre no arribi la independència: "L'ATC ha de ser responsable de la recaptació, administració i gestió de tots els impostos pagats a Catalunya, així està a l'Estatut
un objectiu al qual no s'hi ha de renunciar".
El compromís fiscal de la societat
També ha cridat a treballar el "compromís fiscal de la societat i de l'agència" amb la meta de "recaptar bé i fer la vida fàcil als contribuents", atès que "els contribuents no suporten creure que paguen impostos i que els altres no ho fan" i, en canvi, ha assegurat que prefereixen pagar més tributs a canvi de tenir millors serveis públics. Igualment, ha celebrat que es faci un "acte de normalitat i continuïtat institucional des de l'anormalitat", amb els diferents consellers, però ha lamentat que "hi ha una cadira buida" -en referència a la d'Oriol Junqueras- i ha destacat que, "mentre passin determinades coses, aquesta normalitat no podrà ser normal del tot".
La secretària d'Hisenda, Marta Espasa, ha apostat per edificar un "nou model de l'administració basat en la confiança i en la transparència, facilitant l'acompliment de les obligacions financeres". Ha destacat que l'ATC va recaptar el 2017 fins a 3.182 milions d'euros provinents de vuit tributs propis i quatre de cedits, entre els quals "impostos nous i pioners a l'Estat" com els de pisos buits, la taxa turística, a les begudes ensucrades o els tributs mediambientals. I aviat se li afegirà l'impost als vehicles contaminants, amb "més de tres milions de contribuents", un fet que considera un repte.
El creixement de l'ATC dels darrers anys
El director de l'ATC, Eduard Vilà, ha destacat la internalització de tasques que ha fet els darrers anys l'agència, com en la recaptació en el territori -exercida fins fa poc pels registradors de la propietat- o la recaptació executiva -subcontractada encara parcialment a l'Estat-, així com l'impuls d'un pla de lluita contra el frau fiscal -que ha permès recaptar 557 milions en els darrers tres exercicis-, l'aposta per la via telemàtica -el nombre d'operacions no presencials ha passat del 27% a 74%- o els acords amb altres administracions tributàries locals i supralocals -conformant la xarxa de Tributs de Catalunya-.
L'ATC es va crear el 2008, tal com preveia l'Estatut aprovat dos anys abans, que també preveia que es constituís un consorci d'aquesta amb la Hisenda estatal en un termini de dos anys, per gestionar conjuntament tots els impostos pagats pels contribuents catalans. El govern espanyol, però, mai no ha fet el pas i, per tant, l'ATC s'ha hagut de limitar a gestionar els impostos propis i cedits -i no tots, ja que el de patrimoni encara el recapta l'Estat-, per bé que ha buscat vies per guanyar múscul a base d'acords amb municipis, consells comarcals i diputacions per fer-se càrrec conjuntament dels tributs catalans i locals. El 155, però, va ser utilitzat per desmuntar algun dels passos fets, com la iniciativa per abonar a la Hisenda espanyola a través de l'ATC tots els impostos estatals abonats a Catalunya.
En un acte que també ha servit per reivindicar l'exvicepresident Oriol Junqueras -l'únic titular del departament d'Economia dels darrers anys absent a l'acte, arran del seu empresonament-, Aragonès ha asseverat que "sense recaptació no hi pot haver cap mena de sobirania". "Com que volem tenir tota la responsabilitat per afavorir la llibertat i la igualtat d'oportunitats dels ciutadans, volem tenir tota la recaptació", ha insistit, i ha desitjat que, en el seu proper aniversari, l'ATC "ja sigui l'agència que gestioni tots els impostos que paguen i suporten els ciutadans de Catalunya".
Igualment, Aragonès s'ha fixat quatre reptes per a l'ATC: l'aprovació del nou pla de lluita contra el frau fiscal; la creació del Consell Fiscal de Catalunya -un espai d'interlocució dels col·legis professionals i principals actors del sector-; la creació també de l'Institut de Recerca i Estudis Fiscals -per "consolidar el know how i incorporar talent"-; i la conformació del consorci tributari de Catalunya "amb la resta d'administracions del país, per intercanviar informació, fer formació conjunta i lluitar contra el frau". També ha apostat per una major "transparència de cap a on es destinen els recursos públics i de com es gestiona el sistema tributari" i mantenir una innovació constant a nivell tecnològic en l'àrea tributària.
Crides a la insubmissió fiscal que feien perdre el temps
L'exconseller Andreu Mas-Colell ha recordat que, sota el seu mandat, el projecte de la Hisenda pròpia va ser un dels més centrals, però es va trobar amb algunes dificultats per fer créixer l'ATC, com el fet que, en una època de retallades en diversos àmbits, no es podia invertir més en l'agència, que es tenia congelat el capítol de personal de l'administració, o fent autocrítica, que es va "perdre temps fent veure que una sèrie d'agents econòmics feien insubmissió quan no en feien", en referència a les crides que es van fer de pagar l'IRPF a l'ATC i no a la Hisenda estatal.
A nivell de futur, Mas-Colell ha cridat a "mirar més a Copenhaguen que a Madrid", ja que els països nòrdics tenen millor controlat el frau fiscal, mentre que la Hisenda espanyola se centra més en el treball mecànic i informàtic. "No sé si anirem cap a un consorci amb l'Estat, tenir l'Estat al patronat no em molesta, el que és essencial és que l'agència determini i controli tota l'estructura tributària de Catalunya i disposi de tota la informació fiscal", ha afegit, i ha insistit molt en la necessitat de centralitzar tota aquesta informació, ja que l'ATC "ha de ser l'última instància".
Castells va rebutjar un maquillatge amb l'Estat
L'exconseller Antoni Castells, titular del departament de l'Economia durant els dos tripartits, ha destacat que l'ATC va néixer amb un suport hegemònic al Parlament, amb 115 vots a favor i 16 en contra, atès que "només hi va votar en contra el partit nacionalista espanyol de l'època, el PP", una evidència del "consens catalanista" que generava. En tot cas, ha subratllat que l'agència va néixer "amb l'ambició d'esdevenir l'embrió de l'administració tributària de Catalunya" i ha recordat que, en la seva inauguració, ja es va expressar que pretenia ser "l'expressió d'una voluntat àmpliament compartida a Catalunya, que és ser ser fiscalment responsables".
"No hi ha autogovern sense capacitat per ser fiscalment responsables i decidir sobre els propis impostos", ha insistit l'exconseller socialista, que ha subratllat que es va incloure a l'Estatut "fruit del pacte amb l'Estat", per bé que després no es va conformar el consorci amb la Hisenda espanyola que s'hi preveia. "No vam arribar a cap acord, és un tema pendent, ja que no vam voler acceptar un acord que fos un mer maquillatge", ha assegurat, i ha reclamat insistir-hi, almenys mentre no arribi la independència: "L'ATC ha de ser responsable de la recaptació, administració i gestió de tots els impostos pagats a Catalunya, així està a l'Estatut
un objectiu al qual no s'hi ha de renunciar".
El compromís fiscal de la societat
També ha cridat a treballar el "compromís fiscal de la societat i de l'agència" amb la meta de "recaptar bé i fer la vida fàcil als contribuents", atès que "els contribuents no suporten creure que paguen impostos i que els altres no ho fan" i, en canvi, ha assegurat que prefereixen pagar més tributs a canvi de tenir millors serveis públics. Igualment, ha celebrat que es faci un "acte de normalitat i continuïtat institucional des de l'anormalitat", amb els diferents consellers, però ha lamentat que "hi ha una cadira buida" -en referència a la d'Oriol Junqueras- i ha destacat que, "mentre passin determinades coses, aquesta normalitat no podrà ser normal del tot".
La secretària d'Hisenda, Marta Espasa, ha apostat per edificar un "nou model de l'administració basat en la confiança i en la transparència, facilitant l'acompliment de les obligacions financeres". Ha destacat que l'ATC va recaptar el 2017 fins a 3.182 milions d'euros provinents de vuit tributs propis i quatre de cedits, entre els quals "impostos nous i pioners a l'Estat" com els de pisos buits, la taxa turística, a les begudes ensucrades o els tributs mediambientals. I aviat se li afegirà l'impost als vehicles contaminants, amb "més de tres milions de contribuents", un fet que considera un repte.
El creixement de l'ATC dels darrers anys
El director de l'ATC, Eduard Vilà, ha destacat la internalització de tasques que ha fet els darrers anys l'agència, com en la recaptació en el territori -exercida fins fa poc pels registradors de la propietat- o la recaptació executiva -subcontractada encara parcialment a l'Estat-, així com l'impuls d'un pla de lluita contra el frau fiscal -que ha permès recaptar 557 milions en els darrers tres exercicis-, l'aposta per la via telemàtica -el nombre d'operacions no presencials ha passat del 27% a 74%- o els acords amb altres administracions tributàries locals i supralocals -conformant la xarxa de Tributs de Catalunya-.
L'ATC es va crear el 2008, tal com preveia l'Estatut aprovat dos anys abans, que també preveia que es constituís un consorci d'aquesta amb la Hisenda estatal en un termini de dos anys, per gestionar conjuntament tots els impostos pagats pels contribuents catalans. El govern espanyol, però, mai no ha fet el pas i, per tant, l'ATC s'ha hagut de limitar a gestionar els impostos propis i cedits -i no tots, ja que el de patrimoni encara el recapta l'Estat-, per bé que ha buscat vies per guanyar múscul a base d'acords amb municipis, consells comarcals i diputacions per fer-se càrrec conjuntament dels tributs catalans i locals. El 155, però, va ser utilitzat per desmuntar algun dels passos fets, com la iniciativa per abonar a la Hisenda espanyola a través de l'ATC tots els impostos estatals abonats a Catalunya.