Les ciutats, el darrer contrapoder dels mercats

Marina Subirats, David Fernández, Ignacio Sánchez Cuenca i Laia Bonet debaten sobre "Ciutats i sobiranismes" en el marc de la Biennal de pensament Ciutat Oberta

El debat sobre Ciutats i sobiranismes aquest vespre a Sants.
El debat sobre Ciutats i sobiranismes aquest vespre a Sants. | @bcncultura
17 d'octubre del 2018
Actualitzat a les 21:39h
Barcelona celebra fins al 21 d'octubre la primera edició de  la Biennal de Pensament Ciutat Oberta, un cicle de debats entorn el paper de les ciutats en el context global. Una iniciativa del comissionat de Cultura de l'Ajuntament, Joan Subirats, que proposa una reflexió sobre quin ha de ser el futur de les ciutats en un moment com l'actual en què està en qüestió la solidesa de les democràcies, enmig de les transformacions tecnològiques que es produeixen i els reptes que afronten les societats, dels corrents migratoris a la crisi de l'habitatge.

La Biennal planteja prop d'un centenar d'actes entorn diversos temes d'interès ciutadà, de les noves tecnologies a l'urbanisme i la governança, de manera descentralitzada, amb la voluntat de facilitar l'accés i la participació, amb xerrades i debats en centres cívics, places i biblioteques. Va començar dilluns i està assolint un ampli ressò ciutadà.
Laia Bonet, Ignacio Sánchez Cuenca, David Fernàndez i Marina Subirats, moderats per Xavier Antich, s'han aplegat per debatre sobre "Ciutats i sobiranismes". A la plaça de Bonet i Muixí, al cor de Sants, han reivindicat la ciutat com espai de llibertat on el ciutadà encara pot plantar cara a la pressió dels mercats.

L'exdiputat de la CUP David Fernàndez ha denunciat l'actual fase del capitalisme, que ha definit de "sàdica", en què els estats nació es troben reduïts en la seva capacitat d'incidència real sobre la vida de les persones. "La batalla serà entre els mercats i les ciutats", ha afirmat Fernàndez, amb una societat que es troba entre l'espasa dels mercats i la paret dels estats.

David Fernàndez s'ha mostrat defensor de la democràcia representativa davant la regressió política i social que afronta Europa. Però s'ha preguntat: "Qui ha escollit Mario Draghi?". L'exdirigent de l'esquerra anticapitalista ha sostingut que el model Juncker de la UE no és democràtic i ha al·ludit a les exigències de Brussel·les, que serà on es decidiran els nous pressupostos generals de l'Estat.  

La sociòloga i exregidora Marina Subirats, que ha definit la Biennal com "una festa del pensament", ha advertit sobre el perill en què es troba el viure en la ciutat, que s'està reduint en una marca que la pot degradar. Subirats ha afirmat que ja no hi ha sobiranies absolutes i que les ciutats tenen un paper a jugar com a agents de canvi i de democràcia.

Cap a un model xinès?

El politòleg Ignacio Sánchez Cuenca ha defensat el concepte d'autogovern enfront el de sobirania, que ha considerat molt problemàtic. Ha explicat que des de la fi de la Segona Guerra Mundial no hi ha hagut processos constituents a Europa. En el disseny de com ha de ser la ciutat -ha dit- els ciutadans poden tenir un marge de decisió, molt més que en àmbits més amplis. "La sobirania urbana pot ser més factible que la sobirania nacional", ha sostingut.

Sánchez Cuenca ha advertit que l'evolució d'Europa pot dirigir-se cap un model semblant al xinès, que ha caracteritzat de globalització capitalista amb sobirania sense democràcia. La Xina pot decidir de manera autoritària, ha afirmat, quin serà el seu futur en les properes dècades. Ha assegurat que actualment és més imaginable pensar en una catàstrofe que posi en perill el futur de la terra que fer-ho d'un món sense capitalisme.

L'exdiputada Laia Bonet ha invocat una democràcia activa, que exigeix una ciutadania disposada a intervenir políticament, enfront l'ofensiva de la tecnoestructura capitalista. Bonet ha defensat una democràcia representativa, en què els ciutadans tinguin més mecanismes de control, però sense caure en assemblearismes que considera poc factibles.

Sánchez Cuenca, Laia Bonet, David Fernàndez i Marina Subirats han coincidit en una cosa: les ciutats són àmbits en què la ciutadania es pot fer forta i pot encarar-se a les pressions del mercats més descarnat. Pot ser el contrapoder més eficaç enfront les derives autoritàries i ultracapitalistes, potser l'última trinxera.