04
de novembre
del
2018
Actualitzat
a les
23:42h
Un barri que en son dos s'alça a la vora del riu Besòs. Quatre fronterers naturals aïllen la zona com si diversos murs la separessin de Barcelona: les eternes obres de l'AVE de La Sagrera, la Gran Via, el carrer Cantàbria i la sortida de la ciutat cap a Sant Adrià. Una parella de jubilats passeja per la rambla de Prim de Barcelona. Fa fred i no volen seure en cap dels bancs disponibles a primera hora del matí, ja que la majoria d'ells queden a l'ombra i els que els toca el sol, ja estan ocupats. Hi regna un silenci resignat, ofegat pel murmuri de la quantitat de cotxes que hi passen. No s'hi veuen gaires joves pel carrer i és habitual trobar establiments amb la persiana abaixada. I cada vegada és més difícil que obrin nous negocis per si sols.
Entre els veïns de La Verneda i la Pau, que històricament havien estat dos barris i administrativament fa anys que n'és un, el 26,5% són majors de 65 anys. Es tracta del barri més envellit de la ciutat, amb 28.814 veïns, segons les últimes dades del juny del 2018. Malgrat aquesta constatació, no hi ha cap residència per a la gent gran. És notori també que la Pau sigui deficitària en espais de jocs pels menuts. De fet, el consistori vol posar aquesta mancança al centre del debat, perquè tampoc té entorn escolar.
Un passat reivindicatiu
Han estat dos barris marcats per les reivindicacions populars que s'han anat apagant, a diferència d’altres barris del districte de Sant Martí com ara el Clot o el Poblenou, que van organitzar-se i consolidar el seu teixit associatiu i combatiu. Des del seu origen, amb les barraques dels anys 40 a Barcelona, La Verneda i la Pau han lluitat per no ser invisibles a ulls de l'administració. Durant molts anys però, han passat molt desapercebuts i això els ha passat factura: edificis en mal estat, poc dinamisme econòmic, dèficit d'equipaments municipals i poc sentiment de barri. L’atur ha clavat les urpes a La Verneda i la Pau, consolidant-se com el barri amb més aturats de llarga durada de la ciutat.
Francisco Liñán és el president de l'Associació de Veïns de la Pau i creu que "el barri s'enfonsa i està abandonat". Té 82 anys i assegura que el que veu li recorda als anys del franquisme, "i la Generalitat i l'Ajuntament es passen la pilota de teulada en teulada". Treu el tema de la residència per a la gent gran, que assegura que fa 20 anys que és una reclamació ciutadana, i lamenta que les institucions "no facin cap pas endavant". A La Verneda i la Pau, "tot el que s'ha aconseguit és gràcies a les reivindicacions veïnals", i posa l'exemple de l'escola La Pau, l'única pública de la zona. Tot i això, el barri -històric- de La Verneda disposa d'escoles públiques, com Els Horts o La Palmera, però no d'instituts públics, als quals els joves han de marxar a altres barris fronterers.
Una constant sensació d'oblit
Retreu al govern municipal que "no és just que hàgim de reivindicar uns drets com aquests i que en altres barris tirin endavant sense necessitat d'una pressió social". Liñán té la sensació que els veïns "són una molèstia per a l'Administració" perquè segueixen reivindicant "igual que feien durant el franquisme" i conclou que el barri "no ha canviat o està pitjor". Critica que en una democràcia "no puguem aconseguir un centre per a persones grans i durant el franquisme aconseguíssim un edifici sencer".
Es refereix al gratacels de disset pisos que es va construir l'any 1971, el Piramidón, situat al carrer Concili de Trento número 313. Actualment és la seu de diferents entitats i associacions culturals, veïnals i socials, com l'escola d'adults de la Pau o un Centre d'Art Contemporani. Durant el franquisme però, els bancs van voler quedar-se'l i els veïns ho van impedir mitjançant l'ocupació. Posteriorment, van demanar a l'Ajuntament que comprés cinc plantes i les destinés al barri. Així es va fer. Les cinc primeres, doncs, són municipals, i fins a la desena és de la Generalitat. La planta baixa és de La Caixa i la resta són privades.
Malgrat això, la manca d'equipaments és compartida per totes les associacions de veïns i en són conscients tots els actors polítics que actuen a La Verneda i la Pau. L'Associació de Veïns de La Verneda Alta considera que "sempre s'han prioritzat altres barris de Barcelona" i reclamen amb vehemència ser escoltats. Els veïns critiquen l'actual regidor del districte de Sant Martí (Josep Maria Montaner, de Barcelona en Comú) ja que asseguren que "mai ha parlat amb nosaltres ni ha passejat pels carrers de La Verneda".
Inseguretat instaurada
Una altra de les preocupacions dels veïns és la sensació d'inseguretat i l'incivisme. És habitual trobar asfalt en mal estat, voreres esquerdades i brutícia al carrer. Liñán troba a faltar més presència de la Guàrdia Urbana als carrers, malgrat que el Govern d'Ada Colau ja ha augmentat la plantilla de la policia de la ciutat i ha creat la figura de la policia de barri. Com a mesura davant d'aquesta problemàtica, els policies que abans vestien de paisà, actualment llueixen l'uniforme. Altres partits com Ciutadans, però, segueixen argumentant que hi ha un índex de criminalitat molt alt, una inseguretat palpable i s'ha d'augmentar la vigilància.
"Necessitem decència, que els polítics ens la retornin", afirma Liñán, que carrega contra l'exalcalde Xavier Trias afirmant que durant el seu mandat, La Verneda i la Pau va degradar-se molt. Segons el president de l'AAVV, l'actual govern "tampoc ha sigut capaç de revertir aquesta situació". Des de la Pau, demanen a les institucions un recompte de pisos i locals buits, perquè lamenten que hi ha molts espais ocupats i als veïns els punxen l'aigua i la llum, "hi ha descontrol i ningú fa res".
Qui no està d'acord amb què "ningú faci res" a La Verneda i la Pau és la consellera del mateix barri, Eva Campos (Barcelona en Comú). Precisament, en aquesta zona i en matèria d'habitatge s'han introduït noves mesures que busquen "capgirar l'actual situació", explica Campos. L'Ajuntament de Barcelona ha sigut el primer a decidir vincular directament l'atorgament de les ajudes per a la rehabilitació de finques a l'índex de referència del preu dels lloguers.
La incidència del govern municipal sobre l'habitatge
Això implica que els propietaris d'aquelles finques i/o habitatges en les quals hi hagi llogaters que paguin preus que estiguin dins de la forquilla dels preus que marca el corresponent índex de referència, podran optar a aquestes ajudes públiques. I si són dels que paguen preus per sobre de l'indicador de referència, les reben segur. Les subvencions en qüestió van destinades a diferents actuacions com a tractar dèficits estructurals dels edificis, obres d'accessibilitat, suprimir barreres arquitectòniques, instal·lacions generals comunes, estalvi energètic i programes de cohesió social. "L'Ajuntament, depenent del cas, pot arribar a subvencionar el 50% o el 100% de les obres", assegura.
Oriol Puig, conseller del districte per ERC, considera que la reforma urbanística i la necessitat d'equipaments és fonamental. A més, assegura que si hi ha retallades "el primer a patir-les és La Verneda i la Pau". Eugenia Angulo, que ho és per Ciutadans, va més enllà i assegura que "no només s'ha de posar especial èmfasi en les infraestructures, sinó en polítiques socials per a les zones més desfavorides per així revertir la situació".
Un barri on els joves se senten perduts
Els joves fugen del barri més envellit de Barcelona perquè es troben desprotegits i desatesos. La problemàtica juvenil a La Verneda i la Pau és una de les necessitats socials més urgents i les diferències són exagerades amb els barris del seu entorn. Aquest estiu passat, a la Pau, es van celebrar les primeres festes organitzades per joves, un fet molt normalitzat en moltes altres zones de la capital.
"Els altres barris del districte han sigut sempre la via d'escampament dels joves de La Verneda i la Pau", afirma Adri, un dels impulsors del moviment juvenil, que assegura que la reclamació urgent és "tenir un espai físic que ens pugui servir de referència". L'associacionisme juvenil és potent en altres barris del districte però a La Verneda i a la Pau no arrenca i això frustra els més actius.
"Som un barri oblidat", lamenta Adri, una opinió compartida amb els líders veïnals i altres joves consultats. "L'administració sap de la necessitat de la gent d'un espai per a joves", diu i admet que s'han fet diagnòstics, tallers o xerrades però ho consideren "actes fingits". Segons ell, davant "la falta d'organització juvenil", l'administració ho ha tingut fàcil per no donar eines ni subvencions per ajudar-los.
Tant la consellera com el president de l'AAVV coincideixen en el fet que el jovent ho té complicat a La Verneda i la Pau. Liñán està preocupat perquè veu poc relleu jove dins l'associació, tot i que en els darrers anys ha vist que repuntava una mica. Per la seva banda, Campos assenyala que "fa anys que el jovent reclama un espai, que es va intentar al Piramidón però no va funcionar". En aquest mandat, el Pla de Barris inclou un projecte de convivències, xerrades, debats i conferències amb acompanyament, però la consellera reconeix que no és suficient i hi ha feina a fer.
Un barri que vota Cs i on la CUP és visible
La Verneda i la Pau és un dels barris on menys visibles són les campanyes. "Els partits hi hem d'anar més", admet Puig des d'ERC, "és un barri que només ha rebut promeses i no s'han complert". Des del PSC, la consellera Sílvia López lamenta que malgrat les millores, el barri continua marcat per indicadors de desigualtat elevats. Ciutadans, el partit amb més vots el 21-D, consideren que hi tenen presència amb carpes informatives i recorreguts pels carrers de la zona.
Els veïns són crítics amb el "quedar bé" dels partits i el PSC ho atribueix a la "paràlisi" de Trias i l'etapa "merament declarativa" de Colau. El PP hi tenia un dels seus feus. La CUP hi té una certa presència i aposta per crear un teixit associatiu, un sentiment de pertinència i ajudes socials.
Els veïns agraeixen que la CUP o qualsevol altre faci xerrades o mítings al barri, ja que consideren que necessiten "ser escoltats". ERC assenyala que és un barri "que trenca estereotips" i és "molt exigent, ja que fiscalitzen sempre" al consistori.
La consellera Campos reivindica que l'Ajuntament fa el possible per atendre les demandes ciutadanes i mira a la Generalitat per demanar més implicació. De la residència per a la gent gran, la consellera explica que els veïns van proposar-la a la terrassa del Piramidón, "però l'espai no compleix les mesures ni les condicions", explicació que ja ha sigut traslladada al veïnat. Recorda també que la residència, en un inici, havia estat prevista on actualment hi ha l'Escola Oficial d'Idiomes IV La Pau, segons un acord de l'AAVV amb la Generalitat. "El problema és que els veïns no se la senten seva", explica la consellera.
Una de les reivindicacions que més força ha agafat en els darrers mandats és l'escola bressol. Campos diu que el govern municipal ho té present i que el que pretén és fer-ne una "amb una mirada àmplia i no a l'ús, aprofitar la Pere Calafell per posar-hi diversos equipaments en un: una escola bressol, una de música i l'arxiu històric del Som Memòria de Sant Martí". Aquest passat 30 d'octubre van presentar la proposta al consell de barri.
CAP, escola nova i institut en marxa
Una altra de les apostes d'aquest mandat és fer créixer els espais verds. La intenció és obrir la Via Trajana a Guipúscoa i convertir-la en una rambla verda, un pla que anirà acompanyat de la construcció de 1.000 pisos, 500 d'ells, de lloguer social i 130 destinats a la gent gran. Aquesta modificació ampliarà els espais per fer nous equipaments, que es decidiran a través d'un procés participatiu. "De moment però, ja estan encaminats la construcció d'un CAP, una escola nova i un institut", afirma Campos.
El Pla de Barris era una de les esperances de la zona, però les associacions de veïns ho veuen com una nova promesa que no arriba a complir-se del tot. "Només hem vist resultats en algunes peticions escolars", asseguren des de l'AAVV de La Verneda, "però la resta de propostes encara estan per realitzar".
L'esquerda és visible a La Verneda i la Pau i la separa de l'entorn. Els líders veïnals es refien poc de les promeses perquè consideren molt lentes les millores que han anat arribant i molt ràpida la degradació. L'envelliment de la població i l'èxode dels joves marquen el dia a dia. Hi ha zones del barri que cauen a trossos i la necessitat d'infraestructures, equipaments socials i millores del teixit veïnal es fa palpable.
Entre els veïns de La Verneda i la Pau, que històricament havien estat dos barris i administrativament fa anys que n'és un, el 26,5% són majors de 65 anys. Es tracta del barri més envellit de la ciutat, amb 28.814 veïns, segons les últimes dades del juny del 2018. Malgrat aquesta constatació, no hi ha cap residència per a la gent gran. És notori també que la Pau sigui deficitària en espais de jocs pels menuts. De fet, el consistori vol posar aquesta mancança al centre del debat, perquè tampoc té entorn escolar.
Un passat reivindicatiu
Han estat dos barris marcats per les reivindicacions populars que s'han anat apagant, a diferència d’altres barris del districte de Sant Martí com ara el Clot o el Poblenou, que van organitzar-se i consolidar el seu teixit associatiu i combatiu. Des del seu origen, amb les barraques dels anys 40 a Barcelona, La Verneda i la Pau han lluitat per no ser invisibles a ulls de l'administració. Durant molts anys però, han passat molt desapercebuts i això els ha passat factura: edificis en mal estat, poc dinamisme econòmic, dèficit d'equipaments municipals i poc sentiment de barri. L’atur ha clavat les urpes a La Verneda i la Pau, consolidant-se com el barri amb més aturats de llarga durada de la ciutat.
Cada vegada és més freqüent veure persianes abaixades. Foto: Laura Estrada
Francisco Liñán és el president de l'Associació de Veïns de la Pau i creu que "el barri s'enfonsa i està abandonat". Té 82 anys i assegura que el que veu li recorda als anys del franquisme, "i la Generalitat i l'Ajuntament es passen la pilota de teulada en teulada". Treu el tema de la residència per a la gent gran, que assegura que fa 20 anys que és una reclamació ciutadana, i lamenta que les institucions "no facin cap pas endavant". A La Verneda i la Pau, "tot el que s'ha aconseguit és gràcies a les reivindicacions veïnals", i posa l'exemple de l'escola La Pau, l'única pública de la zona. Tot i això, el barri -històric- de La Verneda disposa d'escoles públiques, com Els Horts o La Palmera, però no d'instituts públics, als quals els joves han de marxar a altres barris fronterers.
Una constant sensació d'oblit
Retreu al govern municipal que "no és just que hàgim de reivindicar uns drets com aquests i que en altres barris tirin endavant sense necessitat d'una pressió social". Liñán té la sensació que els veïns "són una molèstia per a l'Administració" perquè segueixen reivindicant "igual que feien durant el franquisme" i conclou que el barri "no ha canviat o està pitjor". Critica que en una democràcia "no puguem aconseguir un centre per a persones grans i durant el franquisme aconseguíssim un edifici sencer".
Es refereix al gratacels de disset pisos que es va construir l'any 1971, el Piramidón, situat al carrer Concili de Trento número 313. Actualment és la seu de diferents entitats i associacions culturals, veïnals i socials, com l'escola d'adults de la Pau o un Centre d'Art Contemporani. Durant el franquisme però, els bancs van voler quedar-se'l i els veïns ho van impedir mitjançant l'ocupació. Posteriorment, van demanar a l'Ajuntament que comprés cinc plantes i les destinés al barri. Així es va fer. Les cinc primeres, doncs, són municipals, i fins a la desena és de la Generalitat. La planta baixa és de La Caixa i la resta són privades.
Entrada de l'edifici Piramidón. Foto: Laura Estrada
Malgrat això, la manca d'equipaments és compartida per totes les associacions de veïns i en són conscients tots els actors polítics que actuen a La Verneda i la Pau. L'Associació de Veïns de La Verneda Alta considera que "sempre s'han prioritzat altres barris de Barcelona" i reclamen amb vehemència ser escoltats. Els veïns critiquen l'actual regidor del districte de Sant Martí (Josep Maria Montaner, de Barcelona en Comú) ja que asseguren que "mai ha parlat amb nosaltres ni ha passejat pels carrers de La Verneda".
Inseguretat instaurada
Una altra de les preocupacions dels veïns és la sensació d'inseguretat i l'incivisme. És habitual trobar asfalt en mal estat, voreres esquerdades i brutícia al carrer. Liñán troba a faltar més presència de la Guàrdia Urbana als carrers, malgrat que el Govern d'Ada Colau ja ha augmentat la plantilla de la policia de la ciutat i ha creat la figura de la policia de barri. Com a mesura davant d'aquesta problemàtica, els policies que abans vestien de paisà, actualment llueixen l'uniforme. Altres partits com Ciutadans, però, segueixen argumentant que hi ha un índex de criminalitat molt alt, una inseguretat palpable i s'ha d'augmentar la vigilància.
"Necessitem decència, que els polítics ens la retornin", afirma Liñán, que carrega contra l'exalcalde Xavier Trias afirmant que durant el seu mandat, La Verneda i la Pau va degradar-se molt. Segons el president de l'AAVV, l'actual govern "tampoc ha sigut capaç de revertir aquesta situació". Des de la Pau, demanen a les institucions un recompte de pisos i locals buits, perquè lamenten que hi ha molts espais ocupats i als veïns els punxen l'aigua i la llum, "hi ha descontrol i ningú fa res".
La façana d'un edifici del barri Foto: Víctor Rodrigo
Qui no està d'acord amb què "ningú faci res" a La Verneda i la Pau és la consellera del mateix barri, Eva Campos (Barcelona en Comú). Precisament, en aquesta zona i en matèria d'habitatge s'han introduït noves mesures que busquen "capgirar l'actual situació", explica Campos. L'Ajuntament de Barcelona ha sigut el primer a decidir vincular directament l'atorgament de les ajudes per a la rehabilitació de finques a l'índex de referència del preu dels lloguers.
La incidència del govern municipal sobre l'habitatge
Això implica que els propietaris d'aquelles finques i/o habitatges en les quals hi hagi llogaters que paguin preus que estiguin dins de la forquilla dels preus que marca el corresponent índex de referència, podran optar a aquestes ajudes públiques. I si són dels que paguen preus per sobre de l'indicador de referència, les reben segur. Les subvencions en qüestió van destinades a diferents actuacions com a tractar dèficits estructurals dels edificis, obres d'accessibilitat, suprimir barreres arquitectòniques, instal·lacions generals comunes, estalvi energètic i programes de cohesió social. "L'Ajuntament, depenent del cas, pot arribar a subvencionar el 50% o el 100% de les obres", assegura.
Oriol Puig, conseller del districte per ERC, considera que la reforma urbanística i la necessitat d'equipaments és fonamental. A més, assegura que si hi ha retallades "el primer a patir-les és La Verneda i la Pau". Eugenia Angulo, que ho és per Ciutadans, va més enllà i assegura que "no només s'ha de posar especial èmfasi en les infraestructures, sinó en polítiques socials per a les zones més desfavorides per així revertir la situació".
"És habitual trobar asfalt en mal estat, voreres esquerdades i brutícia al carrer", diu Liñán. Foto: Laura Estrada
Un barri on els joves se senten perduts
Els joves fugen del barri més envellit de Barcelona perquè es troben desprotegits i desatesos. La problemàtica juvenil a La Verneda i la Pau és una de les necessitats socials més urgents i les diferències són exagerades amb els barris del seu entorn. Aquest estiu passat, a la Pau, es van celebrar les primeres festes organitzades per joves, un fet molt normalitzat en moltes altres zones de la capital.
"Els altres barris del districte han sigut sempre la via d'escampament dels joves de La Verneda i la Pau", afirma Adri, un dels impulsors del moviment juvenil, que assegura que la reclamació urgent és "tenir un espai físic que ens pugui servir de referència". L'associacionisme juvenil és potent en altres barris del districte però a La Verneda i a la Pau no arrenca i això frustra els més actius.
"Som un barri oblidat", lamenta Adri, una opinió compartida amb els líders veïnals i altres joves consultats. "L'administració sap de la necessitat de la gent d'un espai per a joves", diu i admet que s'han fet diagnòstics, tallers o xerrades però ho consideren "actes fingits". Segons ell, davant "la falta d'organització juvenil", l'administració ho ha tingut fàcil per no donar eines ni subvencions per ajudar-los.
La consellera de districte de Barcelona en Comú admet que no s'ha fet prou per donar resposta a les inquietuds dels joves
Tant la consellera com el president de l'AAVV coincideixen en el fet que el jovent ho té complicat a La Verneda i la Pau. Liñán està preocupat perquè veu poc relleu jove dins l'associació, tot i que en els darrers anys ha vist que repuntava una mica. Per la seva banda, Campos assenyala que "fa anys que el jovent reclama un espai, que es va intentar al Piramidón però no va funcionar". En aquest mandat, el Pla de Barris inclou un projecte de convivències, xerrades, debats i conferències amb acompanyament, però la consellera reconeix que no és suficient i hi ha feina a fer.
Un barri que vota Cs i on la CUP és visible
La Verneda i la Pau és un dels barris on menys visibles són les campanyes. "Els partits hi hem d'anar més", admet Puig des d'ERC, "és un barri que només ha rebut promeses i no s'han complert". Des del PSC, la consellera Sílvia López lamenta que malgrat les millores, el barri continua marcat per indicadors de desigualtat elevats. Ciutadans, el partit amb més vots el 21-D, consideren que hi tenen presència amb carpes informatives i recorreguts pels carrers de la zona.
Els veïns són crítics amb el "quedar bé" dels partits i el PSC ho atribueix a la "paràlisi" de Trias i l'etapa "merament declarativa" de Colau. El PP hi tenia un dels seus feus. La CUP hi té una certa presència i aposta per crear un teixit associatiu, un sentiment de pertinència i ajudes socials.
Els veïns agraeixen que la CUP o qualsevol altre faci xerrades o mítings al barri, ja que consideren que necessiten "ser escoltats". ERC assenyala que és un barri "que trenca estereotips" i és "molt exigent, ja que fiscalitzen sempre" al consistori.
Les obres de l'estació de l'AVE de La Sagrera, frontera de La Verneda i La Pau Foto: Arnau Bou (cedida)
La consellera Campos reivindica que l'Ajuntament fa el possible per atendre les demandes ciutadanes i mira a la Generalitat per demanar més implicació. De la residència per a la gent gran, la consellera explica que els veïns van proposar-la a la terrassa del Piramidón, "però l'espai no compleix les mesures ni les condicions", explicació que ja ha sigut traslladada al veïnat. Recorda també que la residència, en un inici, havia estat prevista on actualment hi ha l'Escola Oficial d'Idiomes IV La Pau, segons un acord de l'AAVV amb la Generalitat. "El problema és que els veïns no se la senten seva", explica la consellera.
Govern muncipal i veïns no es posen d'acords sobre la ubicació de la reclamada residència de la tercera edat
Una de les reivindicacions que més força ha agafat en els darrers mandats és l'escola bressol. Campos diu que el govern municipal ho té present i que el que pretén és fer-ne una "amb una mirada àmplia i no a l'ús, aprofitar la Pere Calafell per posar-hi diversos equipaments en un: una escola bressol, una de música i l'arxiu històric del Som Memòria de Sant Martí". Aquest passat 30 d'octubre van presentar la proposta al consell de barri.
CAP, escola nova i institut en marxa
Una altra de les apostes d'aquest mandat és fer créixer els espais verds. La intenció és obrir la Via Trajana a Guipúscoa i convertir-la en una rambla verda, un pla que anirà acompanyat de la construcció de 1.000 pisos, 500 d'ells, de lloguer social i 130 destinats a la gent gran. Aquesta modificació ampliarà els espais per fer nous equipaments, que es decidiran a través d'un procés participatiu. "De moment però, ja estan encaminats la construcció d'un CAP, una escola nova i un institut", afirma Campos.
El Pla de Barris era una de les esperances de la zona, però les associacions de veïns ho veuen com una nova promesa que no arriba a complir-se del tot. "Només hem vist resultats en algunes peticions escolars", asseguren des de l'AAVV de La Verneda, "però la resta de propostes encara estan per realitzar".
L'esquerda és visible a La Verneda i la Pau i la separa de l'entorn. Els líders veïnals es refien poc de les promeses perquè consideren molt lentes les millores que han anat arribant i molt ràpida la degradació. L'envelliment de la població i l'èxode dels joves marquen el dia a dia. Hi ha zones del barri que cauen a trossos i la necessitat d'infraestructures, equipaments socials i millores del teixit veïnal es fa palpable.