El sou mínim de 900 euros manté Catalunya lluny dels estàndards europeus

L'augment del salari mínim interprofessional (SMI) pactat per PSOE i Podem fins als 900 euros és el major increment dels sous més baixos registrat en els darrers 40 anys. A l'espera de si sumen el suport imprescindible d'ERC i PDECat -que exigeixen gestos en matèria dels presos i de l'autodeterminació-, el projecte de pressupostos incorpora un notable ascens del salari mínim des dels 735,9 euros que pot reduir la precarietat però que, segons PP i Cs, pot destruir llocs de treball.

És una millora que acosta l'Estat als estàndards europeus, atès que tant el Consell d'Europa com el Parlament Europeu han emès recomanacions conforme el SMI hauria d'equivaldre al 60% de la mediana salarial. Aquest és un concepte que fixa el punt en què la meitat dels sous serien inferiors a aquest i l'altra meitat, superiors, i que es considera més útil per a aquests càlculs que el salari mig, per dos motius: perquè salva les distorsions que provoquen els sous molt elevats quan hi ha grans desigualtats -com és el cas- i perquè no varia en cas que s'apugi el salari mínim.

Segons un estudi fet públic aquest dimarts pels membres de Fedea Florentino Felgueroso i Marcel Jansen, el SMI de 900 euros passarà d'equivaldre al 49,1% de la mediana salarial al 58,9%, molt a prop del 60% recomanat. Es tracta d'un càlcul fet considerant que cada treballador estigués empleat a jornada completa, que els sous creixin de mitjana el 2% pactat pels agents socials i que es mantingui la mateixa distribució de dies i hores treballades.

Un SMI molt major a Extremadura, en termes relatius

Malgrat tot, aquest impacte és molt diferent segons les comunitats autònomes, atès que els salaris varien molt entre unes i altres, igual que ho fa el cost de la vida. Així, el sou mínim de 900 euros queda per sobre del 60% de la mediana salarial en nou comunicats, com Extremadura (70,1%), les Canàries (65,6%) o Múrcia (65,6%). En canvi, en aquelles on els salaris són més elevats, el SMI queda més allunyat dels estàndards europeus, malgrat que no tant com amb la quantitat vigent encara. És el cas del País Basc (44,5%), Navarra (48,6%) o Catalunya (53,8).

Precisament per això, l'Organització Internacional del Treball (OIT) recomana regionalitzar la fixació de salaris mínims, però els partits estatals i els agents socials espanyols ho han rebutjat sempre. CCOO i UGT també van optar per no batallar un salari mínim propi als convenis catalans, durant la recent negociació de l'Acord Interprofessional de Catalunya amb les patronals, malgrat que Quim Torra va apostar per un SMI català de 1.100 euros durant el discurs d'investidura. El que ocorre ara, doncs, és que un treballador que percep el salari mínim a Extremadura té força més capacitat de compra que un de català, i pateix menys desigualtat respecte l'empleat mig.
 

Aquest mateix fet implica que l'impacte de l'increment del salari mínim sigui diferent en cada territori, major com més baixos siguin els sous. D'aquesta manera, un 6,5% dels treballadors d'Extremadura cobren ara el SMI de 735,9 euros -o el seu equivalent, en jornades inferiors a la completa-, mentre que, si aquest creix a 900 euros, fins al 13,3% passaran a percebre'l i, per tant, milloraran la retribució. L'impacte serà encara major a les Canàries, on, sense aquesta mesura, un 13,8% dels seus ciutadans cobrarien l'any vinent menys de 900 euros.

Per contra, l'afectació a Catalunya seria molt menor, atès que els sous ja són majoritàriament superiors. La taxa de cobertura del sou mínim tan sols passaria del 2,4% al 6,1%. En uns altres sis territoris (Castella i Lleó, La Rioja, Aragó, Balears, País Basc i Navarra), a més, l'impacte encara seria fins i tot menor.
 
En tot cas, aquest augment del SMI servirà per elevar sobretot els ingressos dels treballadors més precaris. Sense aquesta mesura, el 22,4% dels menors de 24 anys cobraran menys de 900 euros l'any vinent, així com el 17% dels desocupats que s'incorporen al mercat laboral després de més d'un any a l'atur o el 18,3% dels empleats no qualificats. Amb l'actual normativa, està previst també que el 10,4% dels treballadors a temps parcial cobrin un equivalent inferior als 900 euros -per un 6,6% dels de temps complet-.

Els salaris són especialment baixos també a les petites empreses. En aquelles de cinc o menys empleats, el 15,3% tindrien retribucions inferiors a 900 euros, si no puja el SMI. Com també el 14,7% d'ocupats en empreses de nova creació, que tampoc no neixen amb salaris molt elevats.

L'informe de Fedea afirma que no hi ha prou evidències per preveure si l'augment del SMI pot destruir llocs de treball o no

En tot cas, els autors de l'estudi allunyen tant el catastrofisme de la dreta com l'optimisme desbocat dels impulsors de la mesura i afirmen que no hi ha elements que permetin determinar l'impacte de les variacions del salari mínim en la creació o destrucció d'ocupació. Apunten que no hi ha consens sobre aquest assumpte entre els economistes i que "els resultats depenen essencialment, i no només, del tamany relatiu de la pujada, del moment del cicle, lloc, i col·lectius sobre els que es pretén mesurar l'impacte".

Un poder adquisitiu per sota de la mitjana de l'eurozona

Sigui com sigui, aquesta millora del SMI seguirà deixant el treballador espanyol mitjà que el cobri amb un poder adquisitiu per sota de la mitjana europea. Els salaris mínims dels estats de l'eurozona que en tenen són molt diversos, des dels 1.998,6 euros de Luxemburg fins als 400 euros de Lituània. Fins i tot, alguns en tenen de diferents, segons l'edat del treballador. L'estat espanyol quedaria aparentment en un punt mig, amb una retribució mínima de 1.050 euros (és la quantitat que surt de repartir els 900 euros mensuals en 12 pagues en lloc de 14, per homogeneïtzar dades).

Ara bé, aquestes quantitats no es poden comparar en termes absoluts, ja que cal tenir en compte altres variables de context, com el salari mig, la mediana salarial o el cost de la vida a cada estat. Agafant aquesta darrera en relació, en base als estudis de Numbeo -que té en compte diverses variables-, es pot calcular quin hauria de ser el SMI a cada estat perquè a tota l'eurozona fos equivalent. A l'estat espanyol, per exemple, hauria de ser lleugerament superior, de 1.097,8 euros -o 941 en 14 paques-. A Luxemburg, en canvi, s'hauria de retallar 286,7 euros mensuals, i a Alemanya, 153,5 euros. Per contra, als tres països bàltics, el salari mínim s'hauria més que duplicar per assolir la capacitat de compra de la mitjana de l'eurozona.