16
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a les
18:49h
El període que abraça les primeres accions repressives per impedir el referèndum, durant el setembre -especialment, els escorcolls i detencions del dia 20-, fins les protestes contra els presos polítics i la resposta de l'Estat -incloent la vaga general del 8-N i les massives manifestacions d'aquelles setmanes- suposa un dels períodes de més efervescència social i política que es recorda de les darreres dècades. Desenes de milers de catalans van sortir al carrer aquells mesos, a l'entorn de l'1-O i la seva gestió posterior, en un esclat mobilitzador amb pocs precedents.
Van activar-se sobretot independentistes, però també ho va fer l'unionisme, que l'octubre va protagonitzar dues de les manifestacions més massives que ha liderat mai a Barcelona. Els actes reivindicatius, a més, no només van prendre forma de mobilització al carrer, sinó que també es van succeir tot tipus d'actes -legals o il·legals- o altres mètodes més quotidians, com l'aparició dels famosos llaços grocs per l'alliberament dels presos.
Consulta aquí els gràfics complets i detallats a partir del quals s'ha construït el següent interactiu.
Van activar-se sobretot independentistes, però també ho va fer l'unionisme, que l'octubre va protagonitzar dues de les manifestacions més massives que ha liderat mai a Barcelona. Els actes reivindicatius, a més, no només van prendre forma de mobilització al carrer, sinó que també es van succeir tot tipus d'actes -legals o il·legals- o altres mètodes més quotidians, com l'aparició dels famosos llaços grocs per l'alliberament dels presos.
Consulta aquí els gràfics complets i detallats a partir del quals s'ha construït el següent interactiu.