Les cinc dades que desconeixies sobre la «tardor catalana»

Quanta gent va sortir al carrer? Quin va ser el territori més actiu? Quants consideren haver comès una il·legalitat? T'ho expliquem

Multitudinària manifestació per la llibertat dels presos polítics a Barcelona.
Multitudinària manifestació per la llibertat dels presos polítics a Barcelona. | Adrià Costa
16 d'octubre del 2018
Actualitzat a les 18:49h
El període que abraça les primeres accions repressives per impedir el referèndum, durant el setembre -especialment, els escorcolls i detencions del dia 20-, fins les protestes contra els presos polítics i la resposta de l'Estat -incloent la vaga general del 8-N i les massives manifestacions d'aquelles setmanes- suposa un dels períodes de més efervescència social i política que es recorda de les darreres dècades. Desenes de milers de catalans van sortir al carrer aquells mesos, a l'entorn de l'1-O i la seva gestió posterior, en un esclat mobilitzador amb pocs precedents.

Van activar-se sobretot independentistes, però també ho va fer l'unionisme, que l'octubre va protagonitzar dues de les manifestacions més massives que ha liderat mai a Barcelona. Els actes reivindicatius, a més, no només van prendre forma de mobilització al carrer, sinó que també es van succeir tot tipus d'actes -legals o il·legals- o altres mètodes més quotidians, com l'aparició dels famosos llaços grocs per l'alliberament dels presos.

Consulta aquí els gràfics complets i detallats a partir del quals s'ha construït el següent interactiu.