Un any amb presos

El Govern apel·la als Jordis per recuperar la unitat «indispensable»

L'executiu constata que el diàleg amb Sánchez sobre la situació dels presos i el referèndum és per ara una "nul·litat", i veu "complicat" el suport independentista als comptes de l'Estat

per Oriol March , Palau de la Generalitat, 16 d'octubre de 2018 a les 16:09 |
Reunió del Govern del 16 d'octubre del 2018 | ACN
Aquesta informació es va publicar originalment el 16 d'octubre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
L'impacte de l'empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, del qual tot just es compleix un any, segueix notant-se en el dia a dia del Govern. La situació d'excepcionalitat, marcada per la repressió de l'Estat -presó i exili- i per la intervenció de la justícia en la dinàmica parlamentària, condiciona les decisions i la confecció d'una nova estratègia independentista, que per ara no disposa d'un consens majoritari. El primer aniversari de la privació de llibertat dels líders del sobiranisme civil ha coincidit amb la reunió setmanal del consell executiu, en la qual s'ha aprofitat per aprovar el projecte de llei de vot electrònic i la pujada de sou dels treballadors públics.

La consellera de la Presidència, Elsa Artadi, ha apel·lat a l'esperit de Sànchez i Cuixart per recuperar la "unitat indispensable". "Venim de dues setmanes molt complicades", ha constatat Artadi, en referència a la incapacitació de la majoria independentista al Parlament -les discrepàncies entre Junts per Catalunya (JxCat) i ERC han estat evidents- i a la intervenció explícita de les decisions judicials a la cambra catalana. "Fa molts mesos que ho estem patint, tot això no ha estat neutre. Hi ha el compromís ferm de partits, dels grups parlamentaris i del Govern per fer-nos més forts", ha recalcat la consellera.


"Hi ha el compromís ferm de partits, dels grups parlamentaris i del Govern per fer-nos més forts", assegura Artadi sobre les discrepàncies JxCat-ERC

Les seves paraules han recordat molt a la "conjura" que van escenificar fa dues setmanes el president de la Generalitat, Quim Torra, i el vicepresident Pere Aragonès després de la suspensió temporal del debat de política general. "Tot això és un estímul i una exigència", ha afegit Ernest Maragall, conseller d'Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, que és un dels principals dirigents d'ERC al Govern i que participa sovint en les reunions de coordinació entre socis de l'executiu. Torra i Aragonès, de moment, fien l'estabilitat a concretar una estratègia republicana, que per ara pivota al voltant del referèndum. Així ho apunten tots els actors, des d'ERC -que demana una votació verificable- fins a la Crida, que ho consignarà en la seva ponència política.

 
Aquest referèndum, però, no té possibilitats de celebrar-se de manera acordada amb l'Estat. Així ho ha constatat Maragall, que ha indicat que qualsevol possibilitat de diàleg sobre l'autodeterminació i els presos és una "nul·litat" en aquests moments. Segons ell, però, la percepció a Europa està virant, on hi ha una "evident aproximació" a reconèixer que els drets dels catalans "no estan ben respectats". Ha admès, en tot cas, que aquesta percepció no és la que tenen els estats, els quals no s'han pronunciat en cap moment a favor de la causa catalana. Les notícies més optimistes han arribat a través de les decisions judicials d'Alemanya i Bèlgica, que van acabar fent desistir el jutge Pablo Llarena del mecanisme de les euroordres després que fossin descartades.


Torra aprofitarà aquest dimecres per participar en un fòrum a Ginebra en el qual defensarà la mediació internacional per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i l'Estat. Aquesta mediació també forma part de l'argumentari de Carles Puigdemont, màxim dirigent del país a l'exili, que en un llibre publicat fa unes setmanes reclamava una mediació liderada pel líder del Conselll Europeu, Donald Tusk.

Pressupostos aquí i allà

Torra i el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, s'havien de reunir aquest mes, però de moment no hi ha data tancada. "Cal que es produeixi, i cal que hi hagi acords", ha determinat Artadi, que dijous passat es va veure -de nou- amb la vicepresidenta Carmen Calvo a l'estació de Sants de Barcelona. Hi ha contacte entre gabinets per celebrar la trobada de presidents, però el context ha empitjorat des del mes de juliol, quan Torra i Sánchez van trencar el gel a la Moncloa. L'ultimàtum del president de la Generalitat, efectuat en el debat de política general, ha tensat la corda, així com també la negativa del PSOE a negociar sobre els presos i el referèndum.

Un assumpte que sobrevola la relació entre administracions és la dinàmica pressupostària. El govern espanyol insisteix que el PDECat i ERC han de fer costat als comptes, que inclouen més recursos -segons la versió de la Moncloa- per a Catalunya, però els partits independentistes insisteixen que no els poden avalar si no hi ha gestos en relació a l'autodeterminació i la situació judicial de la cúpula del procés. Segons Artadi, és "complicat" que nacionalistes i republicans donin suport als comptes si no hi ha avenços en les converses. Torra tampoc ho té senzill per aprovar els seus, en tot cas.
 
El Govern té intenció de negociar amb els comuns, però ja ha trencat el tabú i s'obre a parlar amb el PSC. La situació de minoria al Parlament complica l'aprovació dels comptes, tot i que la negativa de la CUP a negociar res -els anticapitalistes es plantegen demanar eleccions o bé abandonar els escons- ja havia situat la legislatura en un punt complicat. "Hem de seguir endavant amb el nostre projecte", ha recalcat Artadi. Els pressupostos de l'Estat i els de la Generalitat són el repte més immediat a resoldre, i s'haurà de fer en un context marcat per l'existència de presos i la negativa del PSOE a negociar.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 59,90€ a l'any, perquè és el moment de fer pinya.

Fes-te subscriptor

 

Participació