16
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a les
12:02h
L'exdirector de CatalunyaCaixa Adolf Todó ha fet una aferrissada defensa, aquest dimarts, de la seva gestió al capdavant de l'entitat del 2008 al 2010, quan aquesta estava sent intervinguda i rescatada amb diner públic, al judici que posa en qüestió els sobresous dels exdirectius de l'entitat, que se celebra a l'Audiència de Barcelona. Sense abandonar un to desafiant envers el fiscal Anticorrupción Fernando Maldonado i amb la lliçó legal perfectament apresa, Todó ha justificat el seu salari, i ha dit que el Banc d'Espanya era "absolutament conscient" de l'increment.
La pujada del salari es va aprovar el gener del 2010 en una reunió del consell d'administració. En aquesta, els membres de la trobada van donar llum verda a augmentar el salari de Todó fins als 600.000 euros anuals, amb una variable del 35%, si es complien el 60% dels objectius, amb tres anualitats d'indemnització en cas de rescissió anticipada. A més, a partir dels 60 anys es podia prejubilar amb el 90% del sou fix, i a partir del 67 anys, amb una renda vitalícia del 80%, a més de quatre milions d'euros en aportacions als plans de pensions. En conjunt, del 2008 al 2012 va cobrar quatre milions i dos més en fons de pensions.
La principal contradicció en què ha recaigut Todó ha estat, precisament, sobre aquesta reunió del consell d'administració. Malgrat que en el procés d'instrucció l'exdirector de CX va assegurar que s'havia abstingut de votar, ara ha assegurat que es va aixecar de la taula i que va marxar de la reunió, tot i que cap assessor jurídic li va comentar que podia o no podia votar. Todó ha justificat aquest canvi de declaració pel temps que ha passat des dels fets i la possibilitat de parlar amb assistents en la reunió i recordar les actes: "No em podia abstenir, jo no hi era".
Un sou pactat en la mitjana
Igual que ho va afirmar l'exdirector de CX Narcís Serra en la seva declaració com a acusat, Todó ha assegurat que el seu sou estava pactat en funció de la mitjana del sector i que hi hauria un "acostament per etapes" durant dos anys. "Jo em vaig incorporar i l'únic que vaig demanar era tenir la mateixa estructura i contracte que tenia a Caixa Manresa", ha declarat. D'aquesta manera, ha dit, que la part fixa estigués "en la mitjana del sector financer". Sobre això, el fiscal ha recordat que el sou a Caixa Manresa era inferior, i l'exdirector ha contestat que, malgrat que fos "aproximadament un 30% inferior, la caixa era també deu vegades inferior".
El xoc amb el fiscal s'ha repetit quan Todó l'ha acusat de fer una "lectura parcial i selectiva" de l'informe sobre el qual se sustentava l'augment de sous. En aquest punt, el ministeri públic ha recordat a l'exdirectiu que el seu salari era el de la mitjana comparada amb caixes i bancs catalans i espanyols, però que estava en la part alta de les caixes catalanes. En aquest moment, Todó ha protestat: "Hagués tingut sentit que el nostre sou hagués estat més baix que altres caixes com Caixa Penedès o Caixa Girona?". És el que havíem acordat, més enllà de si estava molt ben pagat o mal pagat", ha afegit.
Aquest salari, ha mantingut Todó, era plenament conegut pel Banc d'Espanya, malgrat que el fiscal li ha recordat que membres de l'entitat de la banca espanyola havien confessat en instrucció que havien conegut l'augment de sou per la premsa, i que això els havia "molestat". Respecte d'aquest fet, Todó ha assegurat que tenia "absoluta seguretat" que eren conscients de l'increment del sou, i ha afegit:"Ni em van suggerir que tiréssim enrere (l'augment de sou), ni m'ho van ordenar; si a mi el Banc d'Espanya només m'insinua que l'acord havia de ser retirat, per a mi el Banc d'Espanya és la llei".
Una banca rescatada
El 2008 es va produir el primer avís de crisis financera. No obstant això, tan Serra en la seva declaració, com també Todó ha mantingut aquest dimarts, han assegurat que CX no estava en situació de vulnerabilitat i que "tenia molts reptes per tirar endavant". "Si la situació econòmica ens ajudava, estàvem absolutament segurs de tirar endavant l'entitat", ha asseverat, al temps que ha volgut deixar clar: "De fet, el 2009 hi va haver els brots verds (...) jo i el meu equip estàvem absolutament convençuts que ho tiraríem endavant, entre altres coses, perquè jo l'únic que tenia era la meva capacitat de treball, i jo no era un kamikaze; no m'hagués compromès amb un projecte pensant que no tindria sortida".
Els beneficis de l'entitat bancària, però, es van reduir de 493 milions el 2007, a 185 el 2008 i a 77 el 2009. En paral·lel i durant la fusió, la caixa estava aplicant un ERO entre els seus treballadors i, el 2010, es va aprovar l'augment dels sous.
Sous "desproporcionats", segons la Fiscalia
La Fiscalia manté que aquests van rebre retribucions i indemnitzacions "desproporcionades i alienes a la situació d'insolvència" quan, per altra banda, CatalunyaCaixa demanava una injecció de diners del FROB. Per altra banda, els reclama que paguin 2,5 milions d'euros a l'Estat en concepte de responsabilitat civil. La CUP, a més, els acusa d'un delicte societari, i arriba a demanar fins a sis anys de presó per a Todó per un delicte d'apropiació indeguda, i quatre anys per a la resta d'acusats.
L'acusació de la Fiscalia es basa en els dos acords del consell d'administració que assegura que van ser clarament il·legals, entremig dels quals es va produir la fusió de l'empresa amb Caixa Tarragona i Caixa Manresa. Durant aquest temps, el FROB va injectar quasi 3.000 milions d'euros, és a dir, prop del 90% dels recursos del nou banc.
Dos mesos després, el FROB va injectar 9.000 milions d'euros més i va fer-se amb el 100% del nou banc. El rescat del banc exigia, segons la Fiscalia, "racionalitzar les estructures d'administració i gerència" i "ajustar les polítiques de retribució dels alts directius" a la normativa europea. Dues exigències que van quedar lluny de complir-se.
La pujada del salari es va aprovar el gener del 2010 en una reunió del consell d'administració. En aquesta, els membres de la trobada van donar llum verda a augmentar el salari de Todó fins als 600.000 euros anuals, amb una variable del 35%, si es complien el 60% dels objectius, amb tres anualitats d'indemnització en cas de rescissió anticipada. A més, a partir dels 60 anys es podia prejubilar amb el 90% del sou fix, i a partir del 67 anys, amb una renda vitalícia del 80%, a més de quatre milions d'euros en aportacions als plans de pensions. En conjunt, del 2008 al 2012 va cobrar quatre milions i dos més en fons de pensions.
La principal contradicció en què ha recaigut Todó ha estat, precisament, sobre aquesta reunió del consell d'administració. Malgrat que en el procés d'instrucció l'exdirector de CX va assegurar que s'havia abstingut de votar, ara ha assegurat que es va aixecar de la taula i que va marxar de la reunió, tot i que cap assessor jurídic li va comentar que podia o no podia votar. Todó ha justificat aquest canvi de declaració pel temps que ha passat des dels fets i la possibilitat de parlar amb assistents en la reunió i recordar les actes: "No em podia abstenir, jo no hi era".
Un sou pactat en la mitjana
Igual que ho va afirmar l'exdirector de CX Narcís Serra en la seva declaració com a acusat, Todó ha assegurat que el seu sou estava pactat en funció de la mitjana del sector i que hi hauria un "acostament per etapes" durant dos anys. "Jo em vaig incorporar i l'únic que vaig demanar era tenir la mateixa estructura i contracte que tenia a Caixa Manresa", ha declarat. D'aquesta manera, ha dit, que la part fixa estigués "en la mitjana del sector financer". Sobre això, el fiscal ha recordat que el sou a Caixa Manresa era inferior, i l'exdirector ha contestat que, malgrat que fos "aproximadament un 30% inferior, la caixa era també deu vegades inferior".
El xoc amb el fiscal s'ha repetit quan Todó l'ha acusat de fer una "lectura parcial i selectiva" de l'informe sobre el qual se sustentava l'augment de sous. En aquest punt, el ministeri públic ha recordat a l'exdirectiu que el seu salari era el de la mitjana comparada amb caixes i bancs catalans i espanyols, però que estava en la part alta de les caixes catalanes. En aquest moment, Todó ha protestat: "Hagués tingut sentit que el nostre sou hagués estat més baix que altres caixes com Caixa Penedès o Caixa Girona?". És el que havíem acordat, més enllà de si estava molt ben pagat o mal pagat", ha afegit.
Declaració d'Adolf Todó a l'Audiència de Barcelona Foto: Aida Morales
Aquest salari, ha mantingut Todó, era plenament conegut pel Banc d'Espanya, malgrat que el fiscal li ha recordat que membres de l'entitat de la banca espanyola havien confessat en instrucció que havien conegut l'augment de sou per la premsa, i que això els havia "molestat". Respecte d'aquest fet, Todó ha assegurat que tenia "absoluta seguretat" que eren conscients de l'increment del sou, i ha afegit:"Ni em van suggerir que tiréssim enrere (l'augment de sou), ni m'ho van ordenar; si a mi el Banc d'Espanya només m'insinua que l'acord havia de ser retirat, per a mi el Banc d'Espanya és la llei".
Una banca rescatada
El 2008 es va produir el primer avís de crisis financera. No obstant això, tan Serra en la seva declaració, com també Todó ha mantingut aquest dimarts, han assegurat que CX no estava en situació de vulnerabilitat i que "tenia molts reptes per tirar endavant". "Si la situació econòmica ens ajudava, estàvem absolutament segurs de tirar endavant l'entitat", ha asseverat, al temps que ha volgut deixar clar: "De fet, el 2009 hi va haver els brots verds (...) jo i el meu equip estàvem absolutament convençuts que ho tiraríem endavant, entre altres coses, perquè jo l'únic que tenia era la meva capacitat de treball, i jo no era un kamikaze; no m'hagués compromès amb un projecte pensant que no tindria sortida".
Els beneficis de l'entitat bancària, però, es van reduir de 493 milions el 2007, a 185 el 2008 i a 77 el 2009. En paral·lel i durant la fusió, la caixa estava aplicant un ERO entre els seus treballadors i, el 2010, es va aprovar l'augment dels sous.
Sous "desproporcionats", segons la Fiscalia
La Fiscalia manté que aquests van rebre retribucions i indemnitzacions "desproporcionades i alienes a la situació d'insolvència" quan, per altra banda, CatalunyaCaixa demanava una injecció de diners del FROB. Per altra banda, els reclama que paguin 2,5 milions d'euros a l'Estat en concepte de responsabilitat civil. La CUP, a més, els acusa d'un delicte societari, i arriba a demanar fins a sis anys de presó per a Todó per un delicte d'apropiació indeguda, i quatre anys per a la resta d'acusats.
L'acusació de la Fiscalia es basa en els dos acords del consell d'administració que assegura que van ser clarament il·legals, entremig dels quals es va produir la fusió de l'empresa amb Caixa Tarragona i Caixa Manresa. Durant aquest temps, el FROB va injectar quasi 3.000 milions d'euros, és a dir, prop del 90% dels recursos del nou banc.
Dos mesos després, el FROB va injectar 9.000 milions d'euros més i va fer-se amb el 100% del nou banc. El rescat del banc exigia, segons la Fiscalia, "racionalitzar les estructures d'administració i gerència" i "ajustar les polítiques de retribució dels alts directius" a la normativa europea. Dues exigències que van quedar lluny de complir-se.