Presos polítics? I tant!

Espanya no admet l'existència de presos polítics, com tampoc ho fan Rússia, Hongria, Turquia i Polònia. I que n'hi hagi impedeix la «normalitat» que voldrien el PSC i els comuns. Avui són notícia les concentracions per Sànchez i Cuixart, el nou despatx de Quico Homs, la detenció de Pinochet i Pep Coll

16 d'octubre del 2018
Actualitzat a les 6:52h
Jordi Cuixart i Jordi Sànchez són dos homes bons. Al llarg de la seva trajectòria cívica i política han fet de la radicalitat democràtica, les vies pacífiques i els discursos integradors els trets distintius del seu ideari. I fa un any que són a la presó, primer a Soto del Real i ara a Lledoners. La Guàrdia Civil va fabricar les proves que van caldre per incriminar-los i Carmen Lamela primer i Pablo Llarena després han estat implacables en considerar-los ideòlegs i instigadors d'una possible rebel·lió que té com a característiques estar recolzada en un mandat popular i com a armes les urnes. La rebel·lió no va prosperar, els seus objectius no es van arribar ni a desplegar però ells són a la presó i no tenen, per ara, cap perspectiva de sortir-ne. 

En aquest any, ara ja a Lledoners, la seva activitat no s'ha aturat i segueixen en primera línia. Sànchez, ara ja desvinculat de la direcció de l'ANC i amb l'acta de diputat de JxCat, lidera el procés de creació de la Crida, el partit polític que aspira a ocupar l'espai de l'antiga Convergència. I Cuixart segueix al capdavant d'Òmnium, que treballa per sumar complicitats al sí i a la lluita pels drets democràtics i va creixent en socis. La seva aportació és positiva quan, com Cuixart, diuen coses com ara que no es tracta de sortir de la presó sinó de fer-ho "amb dignitat".

Els presos polítics, sumats a l'exili, la impossibilitat de restituir el Govern i la negativa al diàleg entorn els grans consensos de país, dificulten fer política amb normalitat i obliguen a prendre decisions. Ni Pedro Sánchez ni el PSC o els comuns poden pretendre que l'independentisme actuï com si no existissin i es miri els pressupostos o qualsevol altra oferta d'estabilitat deixant al marge que són l'expressió d'un conflicte que no s'està resolent amb diàleg i urnes sinó amb repressió. Avui al vespre els carrers bulliran a tot el país (a Barcelona a la plaça de Catalunya) per demanar-ne la llibertat de Sànchez i Cuixart, que per ara ni el govern espanyol ni la seva Fiscalia -que quan els convé és rabiosament independent- avalen. Amnistia Internacional, per la seva banda, en reclama l'alliberament immediat coincidint amb el primer aniversari de l'empresonament.

Hem preparat un monogràfic amb diversos temes i us n'aconsello dos: la crònica d'Oriol March i Sara González sobre l'any amb presos polítics i el reportatge de Pep Martí sobre els estats que han servit d'exemple a Espanya. Turquia, Rússia, Polònia i Hongria també tenen el dubtós honor de tenir presos polítics i, com tots els països en aquesta situació, no admeten la seva existència. També us deixo l'opinió de Joan Serra Carné a La veu de Nació, l'article del vicepresident d'ÒmniumMarcel Mauri sobre l'empresonament de Jordi Cuixart -president de l'entitat sobiranista- i l'entrevista que recuperem a Susanna Barreda i Txell Bonet, les dones dels Jordis que han alçat la veu.


Vist i llegit

La setmana passada, dies abans de les importants eleccions a Baviera, es va celebrar a Munic l'Oktoberfest, una gran festa popular entorn la cervesa. El cert, però, és que aquesta beguda pot començar a escassejar i encarir-se molt, també a zones com Alemanya. Per què? Doncs pel canvi climàtic, que afectarà les collides de cereals per l'augment de les temperatures i l'escassedat d'aigua. Ho explicava ahir en aquest reportatge a El PaísMiguel Ángel Criado.

 El passadís

Francesc Homs va dir que es reinventaria després que la sentència del Tribunal Suprem sobre el 9-N l'inhabilités. Va deixar l'escó al Congrés i, quan va complir la pena, va ser nomenat, a proposta de Junts per Catalunya, membre de la Comissió Jurídica Assessora del Govern. Va prendre possessió en el càrrec juntament amb l'exconseller de Justícia i destacat membre d'ERC, Carles Mundó, que des que va deixar la política treballa en un despatx d'advocats. Ara Homs compaginarà la seva tasca amb la consultoria legal i tècnica. L'exportaveu del PDECat a Madrid, que va ser la mà dreta d'Artur Mas, acaba d'obrir despatx a Diagonal amb Aragó i al web tarba.eu, on ofereix els seus serveis. Entre les branques de la consulta hi ha l'assessorament "en drets civils i polítics". "Oferim assessorament integral –jurídic, estratègic, comunicatiu i logístic– en processos judicials que afecten l’exercici de drets civils i polítics. Tant des de la perspectiva penal, com des de la perspectiva constitucional i de drets humans. Disposem de col·laboracions internacionals", afirma Homs. Sap que, per desgràcia, hi ha mercat.

 L'efemèride

Tal dia com avui de l'any 1998 es detenia a Londres el dictador xilè Augusto Pinochet. Es feia en aplicació d'una ordre del jutge de l'Audiència Nacional Espanyola, Baltasar Garzón, que el volia jutjar pels delictes de genocidi, tortures i terrorisme durant la seva dictadura, que es va instaurar el 1973 després del cop d'estat contra el socialista Salvador Allende. Pinochet va estar gairebé dos anys en arrest domiciliari fins que el govern anglès el va declarar no apte per ser jutjat per motius de salut. Espanya n'havia demanat l'extradició en virtut al principi de justícia universal, que el PP va derogar. Curiosament, Espanya es permetia perseguir totes les dictadures del món menys la seva. No només el franquisme (i els seus protagonistes) han quedat impunes sinó que ni tan sols s'han anul·lat consells de guerra sense garanties, com el que va costar l'afusellament, ahir va fer 78 anys, al president Lluís Companys. Això deia Garzón sobre la supressió de la justícia universal.

 L'aniversari

El 16 d'octubre de l'any 1949 naixia a Pessonada, al Pallars Jussà, l'escriptor català Pep Coll. Els Pirineus són el seu món literari malgrat que va haver de fer guanyar-se la vida com a professor a Lleida. És un gran coneixedor del dialecte pallarès i difusor de la cultura d'aquelles comarques i de les seves llegendes, que ha recollit. Una de les seves novel·les més populars, escrita el 1999, és L'abominable crim de l'Alsina Graells. Amb Les senyoretes de Lourdes va guanyar el premi Sant Jordi. Coll ha produït també molta narrativa infantil i juvenil. Aquí una sortida literària per la serra de Carreu, al Pallars, escenari d'una de les seves darreres novel·les, la premiada Dos taüts negres i dos de blancs.
 

Ferran Casas i Manresa
subdirector de NacióDigital

Vols rebre El Despertador de NacióDigital cada matí al teu correu electrònic? 

Fes clic aquí per subscriure't-hi