15
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a les
19:50h
La tonteria de la setmana se l'acaben d'inventar a Operación Triunfo. Als concursants Maria i Miki els han encarregat cantar la cançó de Mecano Quédate en Madrid en què apareix la paraula "mariconez". A la Maria li ha passat pel cap que no vol cantar aquesta paraula perquè està connotada d'homofòbia i la incomoda molt. En primera instància, Manu Guix i Noemí Galera van intentar treure-li importància, fer-li veure que la cançó és així i hi ha un context al darrere. Però les explicacions no la van convèncer.
Solució? Canviar la paraula per "estupidez" perquè no és tan ofensiva. Després que Ana Torroja, cantant de Mecano i a més a més jurat d'aquesta edició del talent i José Maria Cano, compositor de la cançó, hagin expressat enèrgicament el seu rebuig a caviar la lletra, finalment sembla que es mantindrà "mariconez" a la interpretació del tema durant la gala de dimecres a la nit.
Es podrien fer diversos comentaris. El primer és que això sona bastant a muntatge prefabricat. Potser la incomoditat va sorgir espontàniament de la Maria però de ben segur que l'organització del programa va estar encantada d'afegir-hi sal i pebre, de fer-ne un tema de debat, de traslladar-ho immediatament a la concurrència perquè les xarxes bullissin.
Si la incomoditat va sorgir espontàniament de la Maria, és un bon símptoma de la bona empanada mental que té avui la joventut. O una part de la joventut, mai convé generalitzar.
No saber contextualitzar –és una cançó de 1988-, no saber que Mecano ha sigut una banda oberta a la llibertat sexual, a l'elogi de la diferència, a la incorrecció política. Dir "mariconez" no era un insult llavors ni ha de tenir cap mena de connotació avui en dia.
A més a més, encara que "mariconez" incomodi algú, que li provoqui estranyesa, què hi ha de dolent en la incomoditat, l'estranyesa i l'anacronisme. Esborrar-los del mapa per a no sentir-nos incòmodes ni estranys no és només empobrir-nos a passes agegantades sinó abraçar una nefasta forma de censura.
Estem assolint uns extrems de pobresa intel·lectual francament impensables. Si comencem a esborrar paraules incòmodes, malsonants i connotades podem canviar sencera la història de l'art. Francisco Polo, secretari d'estat per assumptes digitals, ha expressat la seva coincidència amb l'opinió de la concursant Maria.
És bastant evident que a OT estan esprement la taronja amb fruïció. La Noemí Galera fa discursets dels seus –"Quan era jove no m'ho vaig plantejar això. I ara és bo obrir-se a noves interpretacions..."- el programa s'assegura una bona campanya promocional gratis que afegeix expectació i morbo, va perfilant la personalitat de la Maria de cara al futur i es frega les mans amb l'audiència de dimecres. Amb el minut d'or assegurat de la interpretació de la cançó i el comentari imprescindible d'Ana Torroja com a jurat i part implicada en la polèmica. Un bon xou. Hàbil però força vergonyant.
Vergonyant perquè deixa en molt mal lloc tota la maquinària de propaganda del programa. Fer d'això un tema mediàticament rellevant és poc menys que ridícul. I vergonyant perquè denota quin és el nivell de papanatisme que impera. En lloc de ser cada vegada més lliures i més creatius, en lloc d'afinar el criteri i l'esperit crític, en lloc de bussejar pels territoris de la incomoditat, de la provocació amb fonament, en lloc de fugir de la banalitat, caminem cap a l'estretor de mires, el tancament d'esperit, l'imperi de la correcció política i l'empanada mental. Cap a la tonteria més absoluta.
Solució? Canviar la paraula per "estupidez" perquè no és tan ofensiva. Després que Ana Torroja, cantant de Mecano i a més a més jurat d'aquesta edició del talent i José Maria Cano, compositor de la cançó, hagin expressat enèrgicament el seu rebuig a caviar la lletra, finalment sembla que es mantindrà "mariconez" a la interpretació del tema durant la gala de dimecres a la nit.
Es podrien fer diversos comentaris. El primer és que això sona bastant a muntatge prefabricat. Potser la incomoditat va sorgir espontàniament de la Maria però de ben segur que l'organització del programa va estar encantada d'afegir-hi sal i pebre, de fer-ne un tema de debat, de traslladar-ho immediatament a la concurrència perquè les xarxes bullissin.
Si la incomoditat va sorgir espontàniament de la Maria, és un bon símptoma de la bona empanada mental que té avui la joventut. O una part de la joventut, mai convé generalitzar.
No saber contextualitzar –és una cançó de 1988-, no saber que Mecano ha sigut una banda oberta a la llibertat sexual, a l'elogi de la diferència, a la incorrecció política. Dir "mariconez" no era un insult llavors ni ha de tenir cap mena de connotació avui en dia.
A més a més, encara que "mariconez" incomodi algú, que li provoqui estranyesa, què hi ha de dolent en la incomoditat, l'estranyesa i l'anacronisme. Esborrar-los del mapa per a no sentir-nos incòmodes ni estranys no és només empobrir-nos a passes agegantades sinó abraçar una nefasta forma de censura.
Estem assolint uns extrems de pobresa intel·lectual francament impensables. Si comencem a esborrar paraules incòmodes, malsonants i connotades podem canviar sencera la història de l'art. Francisco Polo, secretari d'estat per assumptes digitals, ha expressat la seva coincidència amb l'opinió de la concursant Maria.
"Mariconez era homofòbia interiorizada en los 80". Però què diu aquest home? Heu escoltat alguna vegada una conversa entre dos homosexuals o un grup d'homosexuals? Són els primers que es diuen "maricon" els uns als altres sense cap problema, amb tota naturalitat, fent broma, traient-li ferro. Ho he escoltat dotzenes de vegades. La hipocresia, la correcció política i agafar-se-la amb paper de fumar no acostumen a ser mai bones conselleres."Mariconez" era homofobia interiorizada en los 80 y lo es ahora. La diferencia es que antes había que callar aunque doliera y ahora NO. No calles ante la homofobia. #MariaFavorita
— Francisco Polo (@franciscopolo) 14 de octubre de 2018
És bastant evident que a OT estan esprement la taronja amb fruïció. La Noemí Galera fa discursets dels seus –"Quan era jove no m'ho vaig plantejar això. I ara és bo obrir-se a noves interpretacions..."- el programa s'assegura una bona campanya promocional gratis que afegeix expectació i morbo, va perfilant la personalitat de la Maria de cara al futur i es frega les mans amb l'audiència de dimecres. Amb el minut d'or assegurat de la interpretació de la cançó i el comentari imprescindible d'Ana Torroja com a jurat i part implicada en la polèmica. Un bon xou. Hàbil però força vergonyant.
Vergonyant perquè deixa en molt mal lloc tota la maquinària de propaganda del programa. Fer d'això un tema mediàticament rellevant és poc menys que ridícul. I vergonyant perquè denota quin és el nivell de papanatisme que impera. En lloc de ser cada vegada més lliures i més creatius, en lloc d'afinar el criteri i l'esperit crític, en lloc de bussejar pels territoris de la incomoditat, de la provocació amb fonament, en lloc de fugir de la banalitat, caminem cap a l'estretor de mires, el tancament d'esperit, l'imperi de la correcció política i l'empanada mental. Cap a la tonteria més absoluta.