ciència en societat

Vacunes a Europa: desinformació o mala interpretació?

«Immunitzar les criatures o no fer-ho també depèn de la justificació de la decisió: com més complexa sigui, menys probabilitat de vacunar»

per Cristina Junyent, 17 d'octubre de 2018 a les 09:20 |
Un metgessa posa una vacuna de xarampió | ICS
Aquesta informació es va publicar originalment el 17 d'octubre de 2018 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
La vacunació estalvia entre un i tres milions de vides l'any arreu del món. Protegeix els ciutadans de totes les edats. Així doncs, perquè hi ha grups a la Comunitat Europea que no vacunen els seus fills? Què poden fer les autoritats sanitàries perquè ningú en no quedi exclòs?

Prendre decisions comunes per garantir que la vacunació segueixi essent una de les mesures més potents en salut pública va ser un dels punts de reflexió en el European Health Gastein Forum, celebrat a Àustria durant la primera setmana d'octubre. Hi van participar professionals de la sanitat pública dels estats membres i de l'oficina de la Organització Mundial de la Salut (OMS) a Europa.


La lluita entre humans i microorganismes no acaba mai. Els humans, utilitzant el sistema immunitari al nostre favor hem augmentat l'esperança de vida. Les vacunes han proporcionat una arma contra un nombre creixent d'agents infecciosos. Alguns eren freqüents, com el tètanus. Altres, ho eren menys, però deixaven seqüeles greus –com és el cas de la poliomielitis o de la meningitis. La verola es va eradicar; la poliomielitis no és lluny de ser-ho. Vam aconseguir que molts microorganismes infecciosos no trobessin defensa davant la vacunació.

L'ús excessiu d'antibiòtics ha seleccionat bacteris resistents

Diversos factors capgiren la tendència. L'èxit obtingut contra malalties transmeses per vectors, com la malària o el dengue, s'ha invertit a mesura que els mosquits han trobat nous nínxols ecològics com a conseqüència del canvi climàtic. D'una altra banda, l'ús excessiu d'antibiòtics ha seleccionat bacteris resistents. Per acabar, els conflictes i el desplaçament de poblacions a moltes parts del món, han generat encara més dispersió dels vectors i els agents que transmeten. I menys control sanitari.

Tanmateix, hi ha un altre factor de caire més social. Malgrat la disponibilitat de vacunes segures i efectives, a diversos països europeus hi ha hagut brots de malalties que s'haguessin pogut prevenir, com el xarampió. Davant la gravetat potencial de la infecció i tenint a disposició una vacuna segura i eficaç, per què els pares de diversos països d'Europa trien no immunitzar els seus fills? Podria ser senzillament perquè els pares actuals amb nens en edat de vacunació no haguessin conegut els efectes de malalties com el tètanus, la poliomielitis o la verola. I que tampoc haguessin conegut cap família que hagués perdut un fill de xarampió. Podria ser, però és més complex.


Tot i que s'ha mostrat abastament la manca de relació entre la vacuna triple vírica amb l'autisme –només va aparèixer en una publicació i ha estat demostrat que era un frau– encara hi ha pares que fan servir aquesta raó per no vacunar els seus fills. Les declaracions d'investigadors i d'experts en salut pública sovint han tingut l'efecte contrari del previst: alguns sectors oposats a les vacunes han vist en elles la confirmació d'una conspiració per afavorir la potent indústria farmacèutica, que amaga la veritat sobre els seus productes. Altres, veuen en la immunització un altre mitjà de control de la població.

Cal doncs que els equips de salut es qüestionin si fan tot el possible. La vacunació en ella mateixa és senzilla, fins i tot la injectable. Però, cal que coincideixin diverses circumstàncies perquè es pugui realitzar. En primer lloc, les autoritats sanitàries han de tenir el registre dels nens residents en l'àrea que els correspon, cosa especialment difícil en el cas dels immigrants sense documents. En segon lloc, cal assegurar el subministrament i la distribució del material. En tercer lloc, cal controlar la cobertura, i identificar els grups entre els quals la vacunació és baixa per a poder desenvolupar respostes adequades. En alguns països europeus aquests requisits funcionen molt bé; però en altres, les retallades han afectat la dotació de personal.

Què pot fer la comunitat sanitària davant d'aquesta situació? En primer lloc, les autoritats han d'assegurar que hi ha recursos suficients i professionals amb les habilitats necessàries per reconèixer els grups de població amb taxes de vacunació persistentment baixes. En la Unió Europea, hi pot haver pares que trobin barreres per accedir als serveis de salut, bé per ignorar la necessitat, bé per ignorar què han de fer per vacunar els seus fills. Aquest seria el cas de la desinformació, i per omplir aquest buit calen mecanismes que millorin la relació amb les poblacions marginades.

Com més complexa sigui la justificació de la immunització, més probabilitat és que moltes persones busquin respostes més senzilles

Però en el cas de rebuig a la vacunació per mala interpretació cal comprendre les diferents visions del món i trobar un terreny comú. Contra les fal·làcies, cal argumentar. I seguir argumentant. Tot i que en alguns països, proporcionar la informació contrastada ha fracassat.

Una resposta simple és més atractiva que una veritat complexa. Hi pot haver moltes bones raons per immunitzar els nens, per protegir-los com a individus. Tanmateix, com més complexa sigui la justificació de la immunització, més probabilitat és que moltes persones busquin respostes més senzilles, encara que siguin il·lògiques i incorrectes, distribuïdes per la comunitat contra la vacuna. Per això també es considera important proporcionar missatges senzills.

Cal que s'impliquin els mitjans de comunicació; parlar de la desinformació pot normalitzar-la i generar la impressió que és socialment acceptable. Per tant, per a fer front a falses creences i la desinformació associada, cal no enfocar el mite, sinó els fets. La repetició del mite només la reforça.

Potser així aconseguiríem que els nens de l'Europa del segle XXI no morin d'una malaltia que pot ser evitada amb una vacuna segura i eficaç. Si el primer deure de govern és protegir la seva gent, aquesta és una àrea que necessita atenció urgent.

 

Mostra el teu compromís amb NacióDigital.
Fes-te subscriptor per només 5,90€ al mes, perquè la informació de qualitat té un valor.

Fes-te subscriptor

 

Participació