Txell Bonet i Susanna Barreda: «A Llarena li demanaríem on és la violència»

La vida de Txell Bonet i de Susanna Barreda no és la mateixa des del 16 d'octubre de l'any passat. Va ser el dia en què l'Audiència Nacional va enviar a presó provisional els seus companys, Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, per un presumpte delicte de sedició arran de les protestes ciutadanes davant la conselleria d'Economia. Els dos dirigents sobiranistes fa un any que viuen reclosos, primer a Soto del Real i després a Lledoners. Mentrestant, a Barcelona, Bonet i Barreda lluiten per mantenir una certa normalitat dins l'excepcionalitat. S'han convertit en habituals dels mitjans i en protagonistes de manifestacions, i s'ho agafen com la manera de contribuir a mantenir viva la reivindicació per la llibertat de Cuixart i Sànchez. Aquesta és l'entrevista que van concedir a NacióDigital el maig d'aquest any.

- S'han sentit acompanyades tot aquest temps?

- Bonet: El suport del carrer i la solidaritat són importants a nivell social. A nivell personal, tu tens les teves eines. Amb la meva pau interior i les meves pors i fantasmes interiors, m'ho he hagut de treballar sola. Sí que és cert que el fet que fem tantes entrevistes i que els nostres problemes puguin tenir tant altaveu ens ajuda a no sentir-nos soles. La solidaritat i la mobilització demostra encara més la injustícia d'aquesta causa. Si fossin criminals, dubto que tinguessin manifestacions multitudinàries al darrere i esdeveniments de solidaritat.

- Barreda: Sí que ajuda molt. Veus que no és una cosa que t'afecta només a tu, sinó a un país. Hi ha molta gent indignada amb el fet que hi hagi innocents a la presó, i necessiten fer coses: sopars, floretes, el que sigui, perquè tenen ganes de lluitar contra aquesta situació. Aquest cap de setmana hi havia llaços en una barana i sentia com una mare li deia al seu fill petit que això és per unes persones que estan tancades i volem que siguin a casa. Quan saps que això és per la teva parella, reconforta.
 
- Una de les frustracions que deuen viure és com fer-los arribar a la presó aquesta onada de solidaritat i suport que s'ha generat des de l'octubre passat.

- Bonet: El tema de les cartes sí que els arriba, pel que m'explica el Jordi. Són moltes persones que els confessen la seva solidaritat i que els expliquen com se senten d'agraïts. Quan ens donen els sacs de cartes perquè ens les enduem -si no, no hi cabrien, a la cel·la-, realment no tinc temps de llegir-les. Són com petites confessions de persones que els mostren la solidaritat.

- Barreda: La part emocional és la que més costa que arribi. Tu els expliques els fets amb molta il·lusió, i sí que els fa il·lusió, però a ells els costa més d'arribar. No ho viuen, els arriba el fet en si, però la part més emocional, l'abraçada o veure algú que li cauen les llàgrimes, ells s'ho perden.
 
- Mantenen viva l'esperança que hi hagi una sortida de la presó abans del judici?

- Bonet: L'esperança és l'última cosa que es perd. El que no pots fer és llençar la tovallola. Ningú sap què pot passar, potser hi ha alguna cosa que pot desllorigar.

- Barreda: Hi ha una qüestió de voluntat. Si hi hagués una voluntat per tal que això anés cap a un altre camí, les vies es trobarien. Ells no deixen d'estar en presó preventiva, es pot acabar quan el jutge decideixi. Si realment hi hagués per qui hi hagi de ser una voluntat de canvi, hi hauria un canvi.

- Bonet: El que no podem és donar per suposat i no fer cap gest ni treballar perquè això canviï. Mentre hi ha vida, hi ha esperança.

- La dona de Josep Rull ens admetia mesos enrere en una entrevista a NacióDigital que tenia "clar que no seria curt". S'ha de ser fort i està determinat per gestionar aquesta situació. El més complicat és la gestió del temps?

- Barreda: Malgrat que sabem que no serà curt i que la gestió del temps és complicada, per mi el més difícil és la incertesa, perquè no et permet preparar-te per res. No saps si compliran la presó preventiva abans del judici i tampoc saps de què acabaran sent acusats. Tot és molt incert. La causa està agafada amb pinces. Personalment, és un motiu d'angoixa.

- Bonet: Només demano continuar tenint la força d'ara. Com que no saps a què t'enfrontes, es tracta de poder-ho portar amb la major serenitat possible. Pot ser que sigui un procés llarg, i que hi ha una sentència i una condemna, i que això requereixi recórrer a un tribunal supranacional. Sempre t'has de situar en el pitjor panorama i pensar que has de poder suportar-ho. En el nostre cas, que tenim fills, la vida passa molt més ràpid. Els fills et fan veure que perds etapes que són úniques. Aquestes renúncies familiars et fan veure que, si s'allarga la presó preventiva i finalment es demostrés que són innocents, el temps perdut ja seria regalat, i irreparable. Per això, cal la màxima serenitat, per assumir-ho i no girar-te. Probablement, com acabi tot plegat no depèn de mi, però com jo ho gestioni i ho digereixi sí que depèn de mi. No voldria afegir a la repressió la pròpia caiguda. No m'agradaria que passés.

Bonet: "Només demano continuar tenint la força d'ara. Com que no saps a què t'enfrontes, es tracta de poder-ho portar amb la major serenitat possible"

- Barreda: Els fills et fan preguntes i les has de poder respondre. Per exemple, la meva filla petita em deia: "Mama, però diuen que al papa li demanaran 30 anys. Si no surt fins d'aquí a 30 anys, jo ja seré una senyora". Ella en té 11 i 30 anys li semblen tota la vida. "Estaré tota la vida sense el papa", em deia. I has de poder respondre alguna cosa: "No filla, 30 anys no poden ser, com a màxim poden ser quatre", vaig dir. Has de poder expressar alguna cosa. I resulta difícil perquè no entenen què està passant, no saben què fa el seu pare en una presó.
 
-Evidentment, en el contacte que mantenen amb els "Jordis" hi ha converses personals o familiars. Però també hi ha espai per altres tipus de missatges més vinculats a l'acció política i social? Quins posicionaments els traslladen quan els van a veure?

- Barreda: En el seu cas, hi ha un missatge recurrent sobre el fet que el procés serà llarg i que s'estan vulnerant drets fonamentals. Ell té la percepció que l'estat espanyol ho ha portat tot tan al límit que aquesta mateixa situació ens farà guanyadors. Han retorçat tant la llei que, en aquesta Europa del segle XXI, certes coses no es poden amagar com potser es feia en altres èpoques. A la llarga, això ens beneficiarà. No només a ells sinó també a Catalunya i la resta de l'Estat. S'estan vulnerant tantíssimes coses que, per força, això haurà de fer un canvi. Estem en un moment molt difícil, i la situació té un cost molt gran, però a la llarga portarà beneficis. I, a petita escala, com a família, la nostra experiència ens ha fet obrir els ulls sobre el submón de les presons, que ens era aliè. Era un tema distant per a nosaltres. Ara ens qüestionem moltes més coses.

Barreda: "S'estan vulnerant tantíssimes coses que, per força, això haurà de fer un canvi"

- Bonet: Hem de fer constar que les presons catalanes tenen molt més pressupost que les presons espanyoles. Potser certes coses estan delimitades per la legislació penitenciària, però estic convençuda que si hi haguessin més recursos a les presons, les comunicacions amb els familiars i la reinserció seria més senzilla. Sobre el tema dels missatges que ens traslladen, a vegades penso que entre la meva parella i jo, hi ha mig país al mig. Es produeix cert col·lapse. Un dia, per resumir tots els missatges que li havia de donar, li vaig dir: "Records de tothom". I estava trist perquè volia saber noms. En relació a si en les nostres converses també traspuen els temes polítics i socials, em ve al cap una conversa. En Jordi em va comentar: "Quan un estat asfixia tant, acaba explotant per alguna banda". Això m'ho ha va dir molt al començament, i jo potser no l'acabava d'entendre. I ara em sembla que l'interpreto millor, perquè hem arribat com a societat a situacions límit. Com s'explica, si no, que es prohibeixin bufandes grogues en un partit de futbol? És molt bèstia. Ell té una manera de fer, amb perspectiva i si vols d'una forma molt estoica, que reclama mirar-ho tot a mig i llarg termini.

- Quina diferència de perspectiva us donen les vostres trajectòries i de les vostres parelles?

- Bonet: Tinc per norma general comparar-me només amb mi mateixa. El que puc dir és que, des de més jove i en la meva feina com a periodista, tenir una mirada crítica sobre la societat. Perquè no hagi participat en projectes polítics de partit no vol dir que, des que tinc ús de raó, moltíssimes de les coses que he promogut no tinguin una mirada social, que promovia un altre model de societat. Ha sigut la meva manera de contribuir-hi. Vinc d'una família independentista, molt catalanista, que ha lluitat sempre per la llengua. I en Jordi ja va ser una persona insubmisa al seu moment i que, tot i haver tingut notorietat a partir de l'etapa a Òmnium Cultural, en la causa hi suma anys de trajectòria, des de ben jove. El simple fet de voler fer un referèndum és un acte de democràcia que qualsevol ciutadà, sigui o no activista, li hauria de semblar la cosa més normal del món.

- Barreda: Sempre ha viscut la política amb passió. No només des de l'època de la Crida. L'altre dia mirava entrevistes de gent que lamentava que els dirigents sobiranistes no havien previst un desenllaç com el que hem viscut. I, parlant amb en Jordi, puc assegurar que ell no preveia aquest escenari. Ell no pensava que l'estat espanyol, malgrat que es posés en qüestió la pròpia unitat d'Espanya, arribaria on ha arribat, perquè en el fons no creia que seria possible aquesta regressió de la democràcia.

Barreda: "En Jordi no pensava que l'estat espanyol, malgrat que es posés en qüestió la pròpia unitat d'Espanya, arribaria on ha arribat"

- Bonet: Votar en un referèndum no és delicte. No pots atonyinar la gent. Hem assistit a coses tan bèsties com criminalitzar uns actes que no són delicte, i menys per ser castigats amb aquesta violència. Quan jo vaig conèixer el Jordi, que és una de les persones més generoses que he conegut a la vida, vaig flipar de la quantitat de projectes en els quals comprava accions amb els beneficis de la seva empresa. Ha ajudat mitjans com El Temps, altres setmanaris, projectes de cultura catalana. Sempre ha viscut amb ganes d'arribar a una societat d'acollida i gaudir de la cultura que aquesta societat t'ofereix. Sempre s'ha reivindicat molt a nivell cultural en aquest espai.

- Barreda: Vull emfasitzar que ell porta una vida política molt llarga. Li van donar una beca de la fundació nord-americana Marshall per estar dos mesos voltant pels Estats Units, i les seves prioritats van ser estat del benestar, minories i drets. Han estat les seves obsessions des de sempre. No pensava que, en el fons, estaríem vivint en un país on això és tan feble i s'ha posat tant en qüestió pel cas català.
 
- Heu rebut suport, d'una manera o una altra, del president Carles Puigdemont?

- Bonet: L'endemà del dia que els van tancar a la presó vaig anar a la Plaça Sant Jaume. Era el 17 d'octubre. El Govern en ple em va donar el condol -com ho dic jo per treure-li pes- i jo els el vaig donar a ells, perquè pensava que ells serien els pròxims. Va ser molt bèstia. Acabaven de tancar els nostres companys i em trobava amb el Govern, i veia una amenaça allà a sobre. Per la data dels 100 dies, estava amb els meus sogres i un periodista va rebre una trucada de Puigdemont que els la va passar a ells. Em consta que des de la presó de Neumünster va escriure una carta al Jordi. Sí que li ha donat el seu suport.

- En el cas de Sànchez, a banda, també hi ha hagut contacte polític, tenint en compte que va ser candidat a la presidència i número dos de Puigdemont el 21-D.

- Barreda: Sí, a través de persones i de cartes. No només amb ell, també amb altra gent. Intenten desconnectar-los, però es fa el que es pot perquè això no passi al 100%. Sí que és veritat que s'estableix una xarxa mig clandestina que fa que persones que podrien o haurien de parlar de tu a tu, prenent un cafè, ho hagin de fer de les maneres més estrambòtiques.
 
- L'Estatut és un bon precedent per entendre l'actitud de determinada política espanyola en relació a Catalunya. Es va recórrer l'Estatut català quan textos elaborats a altres territoris de l'Estat eren calcats.

- Barreda: El problema que té el govern espanyol és que està preparat per lluitar contra un moviment independentista amb una via armada, però no està preparat per lluitar contra un moviment independentista de manera pacífica i massiva. Va fent provatures de coses que ratllen la legalitat i forcen la legalitat per la seva conveniència. Això, a la llarga, els portarà una factura.

Barreda: "El problema que té el govern espanyol és que està preparat per lluitar contra un moviment independentista amb una via armada, però no està preparat per lluitar contra un moviment independentista de manera pacífica i massiva"

- Bonet: El preu ja és immediat. Tu, com a representant d'un govern i d'un país, vius feliç tenint una població així? És com certs dictadors africans, que es queden la riquesa del seu país i tenen poblacions analfabetes. Aquells senyors estan contents de tenir els súbdits així? Estan contents sent representants d'un poble així? Volen tenir la societat tan reprimida, silenciada, invisibilitzada? Es pensen que posant els nostres dos companys a la presó, totes les persones que pacíficament, de manera anònima, fins a 2,5 milions de persones, deixaran de fer manifestacions i deixaran d'existir? Pots tallar unes quantes flors, però no pots aturar la primavera. La catalanofòbia, que dona vots, quina moda és i qui la va implantar? Molts partits que creen el malestar de voler dividir, a quin preu? Voler tenir el poder a quin preu? Jo no dormiria tranquil·la.

- Barreda: Hi ha molta gent que ja ha desconnectat d'Espanya, que no se sent vinculada amb l'Estat. I després, si ho mires des de fora, la seva manera d'actuar indica que no ens veuen com a part de la seva societat, sinó com un enemic.

- Si es trobessin amb el jutge Llarena, quin missatge li traslladarien?

- Barreda: Què ha passat al seu cap des del tuit aquell que va fer dient que el problema català només es podia resoldre de manera política i no judicial, fa tres o quatre anys. Què ha passat en tot aquest temps? Per què ha tingut una actitud tan radicalment oposada? Per què, si ell defensava que el problema havia de tenir una solució política, ara la seva actitud és contrària i té aquesta posició tan ferma de defensar la posició de la unitat d'Espanya a través de la justícia? Què ha passat pel seu cap?

- Bonet: És una molt bona pregunta. Li demanaria on és la violència i si vol fer amb nosaltres el viatge des de la porta de casa fins a dins de la presó.