15
d'octubre
del
2018
Actualitzat
el
16
d'octubre
a les
7:17h
Fa un any que l'independentisme civil va viure el seu escapçament amb l'entrada a presó dels líders de l'ANC i Òmnium, les dues entitats que han exercit de motor al carrer del procés al llarg dels últims anys. Des de l'empresonament de Jordi Sànchez i de Jordi Cuixart, el carrer no ha deixat de mobilitzar-se cada mes per exigir tant la seva llibertat com la dels exmembres del Govern presidit per Carles Puigdemont. Aquest dimarts, ho farà de nou i amb especial contundència sota el lema Un any de vergonya, un any de dignitat. No ens aturarem!.
Des de les càrregues policials de l'1-O i els empresonaments, el caràcter festiu de les mobilitzacions ha anat mutant cap a un to més reivindicatiu per exigir-ne la llibertat i una presa de consciència de la gravetat de la situació judicial en la qual es troben els principals dirigents que han impulsat el procés. L'acte central d'aquesta nova jornada de protesta serà la concentració convocada per les entitats independentistes a les 20.00 hores a plaça Catalunya, en la qual, un cop més, es reivindicarà la innocència dels Jordis i la vulneració de drets que estan patint tant ells com les seves famílies.
Actes descentralitzats i a les portes de les presons
Al llarg de tot el dimarts, però, també se celebraran actes descentralitzats arreu del territori per demanar la llibertat dels Jordis i denunciar que estan a presó de forma "injusta". Un dels punts candents de la mobilització serà a les portes de les presons de Lledoners, Puig de les Basses i Mas d'Enric on s'han convocat sopars. A Lledoners, on estan empresonats Sànchez i Cuixart des de que van ser traslladats des de Soto del Real el 4 de juliol passat, es farà també un enlairament de fanalets de colors. Durant la concentració a plaça Catalunya es farà una connexió amb aquest acte.
El primer any de presó de Sànchez i Cuixart també marcarà l'agenda política i institucional i serà recordat també més enllà de les fronteres catalanes. La Plataforma de Diàleg UE-Catalunya ha convocat aquest dimarts al matí una acció de protesta a l'esplanada de davant del Parlament Europeu, a Brussel·les.
Un punt d'inflexió en la mobilització del carrer
El punt d'inflexió que va suposar que Sànchez i Cuixart entressin a presó es va visualitzar al carrer de forma immediata. L'endemà, el 17 d'octubre del 2017, fins a 200.000 persones -segons la Guàrdia Urbana- van omplir d'espelmes el tram que va des de la Diagonal fins a la plaça Francesc Macià per demanar la seva llibertat. Pocs dies després, el 22 d'octubre, 450.000 persones s'aplegaven al Passeig de Gràcia convocats per la Taula per la Democràcia -que a més de les entitats independentistes agrupa sindicats com CCOO i UGT- per plantar cara a la repressió i demanar tant la llibertat dels Jordis com la no aplicació del 155.
Del punt àlgid de la mobilització que va suposar l'1-O i el 3-O es passaria, a partir de l'empresonament dels Jordis, a la commoció de la presó i de l'exili i de la suspensió de l'autogovern amb el 155. Des del 16 d'octubre de fa un any, les entitats independentistes no han deixat d'organitzar mobilitzacions mensuals i actes arreu del territori, un pols que se segueix mantenint a tres mesos de l'inici del judici.
Des de les càrregues policials de l'1-O i els empresonaments, el caràcter festiu de les mobilitzacions ha anat mutant cap a un to més reivindicatiu per exigir-ne la llibertat i una presa de consciència de la gravetat de la situació judicial en la qual es troben els principals dirigents que han impulsat el procés. L'acte central d'aquesta nova jornada de protesta serà la concentració convocada per les entitats independentistes a les 20.00 hores a plaça Catalunya, en la qual, un cop més, es reivindicarà la innocència dels Jordis i la vulneració de drets que estan patint tant ells com les seves famílies.
Actes descentralitzats i a les portes de les presons
Al llarg de tot el dimarts, però, també se celebraran actes descentralitzats arreu del territori per demanar la llibertat dels Jordis i denunciar que estan a presó de forma "injusta". Un dels punts candents de la mobilització serà a les portes de les presons de Lledoners, Puig de les Basses i Mas d'Enric on s'han convocat sopars. A Lledoners, on estan empresonats Sànchez i Cuixart des de que van ser traslladats des de Soto del Real el 4 de juliol passat, es farà també un enlairament de fanalets de colors. Durant la concentració a plaça Catalunya es farà una connexió amb aquest acte.
El primer any de presó de Sànchez i Cuixart també marcarà l'agenda política i institucional i serà recordat també més enllà de les fronteres catalanes. La Plataforma de Diàleg UE-Catalunya ha convocat aquest dimarts al matí una acció de protesta a l'esplanada de davant del Parlament Europeu, a Brussel·les.
Un punt d'inflexió en la mobilització del carrer
El punt d'inflexió que va suposar que Sànchez i Cuixart entressin a presó es va visualitzar al carrer de forma immediata. L'endemà, el 17 d'octubre del 2017, fins a 200.000 persones -segons la Guàrdia Urbana- van omplir d'espelmes el tram que va des de la Diagonal fins a la plaça Francesc Macià per demanar la seva llibertat. Pocs dies després, el 22 d'octubre, 450.000 persones s'aplegaven al Passeig de Gràcia convocats per la Taula per la Democràcia -que a més de les entitats independentistes agrupa sindicats com CCOO i UGT- per plantar cara a la repressió i demanar tant la llibertat dels Jordis com la no aplicació del 155.
Del punt àlgid de la mobilització que va suposar l'1-O i el 3-O es passaria, a partir de l'empresonament dels Jordis, a la commoció de la presó i de l'exili i de la suspensió de l'autogovern amb el 155. Des del 16 d'octubre de fa un any, les entitats independentistes no han deixat d'organitzar mobilitzacions mensuals i actes arreu del territori, un pols que se segueix mantenint a tres mesos de l'inici del judici.