15
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a les
15:46h
L'independentisme, després de les conseqüències derivades dels fets de l'octubre passat, malda per trobar un rumb estratègic comú que permeti superar les discrepàncies i recuperar la iniciativa. La idea del referèndum torna a estar al centre del debat, i el Govern el situa com a condició indispensable per arribar a acords amb Pedro Sánchez. És en aquest context -sumat a l'existència de presos polítics i d'exiliats- que la Crida Nacional per la República, el nou moviment en forma de partit liderat per Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Quim Torra, està elaborant la ponència política que es presentarà el 27 d'octubre al Pavelló Nou Congost de Manresa. El text inclou la idea de "forçar el referèndum", sempre sense renunciar a l'1-O. ERC, per exemple, està defensant que la votació ara "impossible" sigui "inevitable".
En aquest sentit s'ha expressat aquest dilluns Agustí Colomines, un dels impulsors de la Crida, en una entrevista a La Xarxa. El referèndum del 2017, que és reivindicat com a vinculant per Torra malgrat que el seu mandat -desplegar la independència- no es va dur a terme després de la tardor convulsa de l'any passat, apareix com el punt de partida del nou moviment, que s'acabarà de fundar en un congrés el 6 de desembre a Barcelona. La ponència política, que està sent redactada per Jordi Sànchez des de Lledoners, situa l'1-O com una fita "irrenunciable" i en recull l'esperit d'unitat que va suposar. Junts per Catalunya (JxCat), la candidatura de Puigdemont el 21-D i a la qual el PDECat va donar suport polític, econòmic i logístic, ja es reivindicava com la llista que "millor" representava el referèndum.
El document també farà referència a la política d'aliances amb Madrid en un moment en què el canvi de govern a Espanya ha propiciat un nou clima. Colomines ha indicat que els "aliats" no es poden anar a buscar a la capital de l'Estat, sinó que allà hi ha "contrincants". Pedro Sánchez, de moment, no està disposat a oferir cap referèndum d'autodeterminació, i la seva oferta es limitarà a una millora de l'autogovern. Torra li va posar un ultimàtum que caduca a finals de mes per tal de posar damunt la taula una votació sobre la independència, però el govern espanyol ja ha avisat que no s'hi avindrà. La relació entre administracions es tensarà perquè la Fiscalia té decidit mantenir les acusacions de rebel·lió contra la cúpula del procés.
Sense acatar
El president de la Generalitat, en la primera reunió del Govern posterior a les vacances d'estiu, va avançar als seus companys de gabinet que no "acataria" la sentència que sortís del Tribunal Suprem. Aquesta és una idea que també es plasmarà en la ponència política de la Crida, que defensarà la confrontació amb les decisions judicials que adopti l'Estat contra el procés. En essència, és la mateixa posició que JxCat va adoptar la setmana passada al Parlament, quan es va negar a designar substituts per a Puigdemont, Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull en considerar que el Parlament va rebutjar la seva suspensió. Aquesta decisió ha fet que, a la pràctica, l'independentisme hagi perdut la majoria a la cambra catalana.
En clau ideològica no s'entrarà en grans concrecions perquè el nou partit es reivindica com un gran paraigües que acull ciutadans independentistes que tenen com a objectiu aconseguir la República. De fet, el moviment emparat per Puigdemont -encara militant del PDECat, tot i que algunes veus del seu entorn li recomanen estripar el carnet- assumirà el compromís de dissoldre's en el moment en el qual s'aconsegueixi la independència. Sànchez ha fet crides explícites per sumar personalitats d'esquerres, algunes de les quals han signat un manifest. És el cas, per exemple, d'Eudald Carbonell o de Marina Geli. Àngels Castells, exdiputada de Catalunya Sí que Es Pot (CSQEP), apareixia entre els firmants, però ella ho va desmentir.
Doble militància
La ponència organitzativa l'està elaborant un equip liderat per Gemma Geis, una de les portaveus de JxCat al Parlament i candidata de la formació per Girona. La visió més estesa entre els impulsors de la Crida és posar en marxa una direcció coral -és a dir, més horitzontal que en els partits tradicionals- al capdavant de la qual tot indica que s'hi situarà Jordi Sànchez a l'espera de la decisió que prengui Puigdemont sobre les responsabilitats en el nou partit. La Crida permetrà la doble militància, de manera que s'hi podran sumar persones amb el carnet del PDECat, d'ERC i també de la CUP. El manifest fundacional va sumar unes 50.000 adhesions, i ara unes 6.000 persones s'han inscrit -previ pagament de deu euros- a la segona fase. Això els dona dret a participar en les esmenes a les ponències de la formació.
El fet que la Crida es converteixi en un partit polític no ha agradat gens al PDECat, els dirigents del qual assenyalen que Puigdemont sempre havia defensat en reunions privades que el nou moviment no es convertiria en una formació convencional. Les tensions entre tots els espais sorgits de l'antiga Convergència -el PDECat, JxCat i la Crida- amenacen amb una "escissió" impensable fa tan sols uns anys. La formació que presideix David Bonvehí, com va avançar NacióDigital, no es dissoldrà dins del nou partit.
En aquest sentit s'ha expressat aquest dilluns Agustí Colomines, un dels impulsors de la Crida, en una entrevista a La Xarxa. El referèndum del 2017, que és reivindicat com a vinculant per Torra malgrat que el seu mandat -desplegar la independència- no es va dur a terme després de la tardor convulsa de l'any passat, apareix com el punt de partida del nou moviment, que s'acabarà de fundar en un congrés el 6 de desembre a Barcelona. La ponència política, que està sent redactada per Jordi Sànchez des de Lledoners, situa l'1-O com una fita "irrenunciable" i en recull l'esperit d'unitat que va suposar. Junts per Catalunya (JxCat), la candidatura de Puigdemont el 21-D i a la qual el PDECat va donar suport polític, econòmic i logístic, ja es reivindicava com la llista que "millor" representava el referèndum.
Els impulsors de la Crida recelen del diàleg amb Madrid i apunten que a la capital de l'Estat hi ha els "contrincants", no pas "aliats" per fer avançar el procés
El document també farà referència a la política d'aliances amb Madrid en un moment en què el canvi de govern a Espanya ha propiciat un nou clima. Colomines ha indicat que els "aliats" no es poden anar a buscar a la capital de l'Estat, sinó que allà hi ha "contrincants". Pedro Sánchez, de moment, no està disposat a oferir cap referèndum d'autodeterminació, i la seva oferta es limitarà a una millora de l'autogovern. Torra li va posar un ultimàtum que caduca a finals de mes per tal de posar damunt la taula una votació sobre la independència, però el govern espanyol ja ha avisat que no s'hi avindrà. La relació entre administracions es tensarà perquè la Fiscalia té decidit mantenir les acusacions de rebel·lió contra la cúpula del procés.
Sense acatar
El president de la Generalitat, en la primera reunió del Govern posterior a les vacances d'estiu, va avançar als seus companys de gabinet que no "acataria" la sentència que sortís del Tribunal Suprem. Aquesta és una idea que també es plasmarà en la ponència política de la Crida, que defensarà la confrontació amb les decisions judicials que adopti l'Estat contra el procés. En essència, és la mateixa posició que JxCat va adoptar la setmana passada al Parlament, quan es va negar a designar substituts per a Puigdemont, Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull en considerar que el Parlament va rebutjar la seva suspensió. Aquesta decisió ha fet que, a la pràctica, l'independentisme hagi perdut la majoria a la cambra catalana.
El text no entrarà en grans concrecions ideològiques perquè posa a primera fila la consecució de la República, moment en el qual el partit es dissoldria
En clau ideològica no s'entrarà en grans concrecions perquè el nou partit es reivindica com un gran paraigües que acull ciutadans independentistes que tenen com a objectiu aconseguir la República. De fet, el moviment emparat per Puigdemont -encara militant del PDECat, tot i que algunes veus del seu entorn li recomanen estripar el carnet- assumirà el compromís de dissoldre's en el moment en el qual s'aconsegueixi la independència. Sànchez ha fet crides explícites per sumar personalitats d'esquerres, algunes de les quals han signat un manifest. És el cas, per exemple, d'Eudald Carbonell o de Marina Geli. Àngels Castells, exdiputada de Catalunya Sí que Es Pot (CSQEP), apareixia entre els firmants, però ella ho va desmentir.
Doble militància
La ponència organitzativa l'està elaborant un equip liderat per Gemma Geis, una de les portaveus de JxCat al Parlament i candidata de la formació per Girona. La visió més estesa entre els impulsors de la Crida és posar en marxa una direcció coral -és a dir, més horitzontal que en els partits tradicionals- al capdavant de la qual tot indica que s'hi situarà Jordi Sànchez a l'espera de la decisió que prengui Puigdemont sobre les responsabilitats en el nou partit. La Crida permetrà la doble militància, de manera que s'hi podran sumar persones amb el carnet del PDECat, d'ERC i també de la CUP. El manifest fundacional va sumar unes 50.000 adhesions, i ara unes 6.000 persones s'han inscrit -previ pagament de deu euros- a la segona fase. Això els dona dret a participar en les esmenes a les ponències de la formació.
El registre de la Crida com a partit polític ha generat tensions amb el PDECat, on hi ha destacats dirigents que alerten del risc d'una escissió de l'espai convergent
El fet que la Crida es converteixi en un partit polític no ha agradat gens al PDECat, els dirigents del qual assenyalen que Puigdemont sempre havia defensat en reunions privades que el nou moviment no es convertiria en una formació convencional. Les tensions entre tots els espais sorgits de l'antiga Convergència -el PDECat, JxCat i la Crida- amenacen amb una "escissió" impensable fa tan sols uns anys. La formació que presideix David Bonvehí, com va avançar NacióDigital, no es dissoldrà dins del nou partit.