15
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a les
12:39h
La Crida Nacional per la República, el moviment en forma de partit polític que promouen Carles Puigdemont, Jordi Sànchez i Quim Torra, no tindrà implantació a tots els municipis de Catalunya de cara a les eleccions locals del 2019, però sí que vol influir en la batalla de Barcelona. Segons ha explicat Agustí Colomines, un dels seus impulsors, en una entrevista a La Xarxa, la formació té previst impulsar una "candidatura ciutadana" -sense vincles, d'inici, amb el PDECat, ERC i les primàries que apadrinen Demòcrates de Catalunya, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Jordi Graupera- amb aspiració d'aglutinar el sobiranisme.
Quin perfil es busca de cara a Barcelona? Colomines ha insistit que Ferran Mascarell -un dels tres dirigents que va registrar la Crida com a partit davant del ministeri de l'Interior- seria un bon nom o, si més no, "millor" dels que hi ha actualment damunt la taula. Joaquim Forn, exconseller d'Interior empresonat a Lledoners, està guanyant opcions com a opció del PDECat, però encara s'hauria de concretar. Neus Munté va ser escollida a través de primàries com a cap de cartell dels nacionalistes, però en el cas que Forn fes el pas no tindria inconvenient en cedir-li el lloc. Puigdemont també ha valorat noms com els dels periodistes Antoni Bassas i Pilar Rahola -aquesta última vinculada al nucli decisori del procés-, per ara descartats.
Malgrat les ganes d'impulsar una candidatura ciutadana, dirigents de la Crida assenyalen que no tindrien problemes en avalar Ernest Maragall, candidat d'ERC, en cas que fos la persona que acabés representant la unitat del sobiranisme. Aquesta és una opció que no descarta Torra, que conviu amb Maragall al Govern fins que el conseller d'Acció Exterior deixi el càrrec per dedicar-se exclusivament a les eleccions municipals. Els republicans ja han deixat clar que no volen cap coalició amb el PDECat i recelen de les primàries de l'ANC, Demòcrates i Graupera.
Reforç dels alcaldes sobiranistes
La llista barcelonina es posaria en marxa després d'una convenció municipal, que encara no té data. La Crida naixerà formalment el 27 d'octubre en un acte al Pavelló Nou Congost de Manresa, i celebrarà el congrés fundacional el 6 de desembre al Centre de Convencions Internacional de Barcelona, i una de les primeres decisions que haurà de prendre és quina implicació té en les municipals de l'any vinent. Colomines ha explicat que el nou partit -al qual no descarta veure competint contra el PDECat, on milita Puigdemont, en futures conteses electorals- avalarà llistes sobiranistes "independentment" de les sigles.
En un primer moment, segons indiquen fonts del PDECat en contacte habitual amb Puigdemont, la Crida havia de ser un "segell" que acompanyés els cartells de les candidatures de Junts per Catalunya (JxCat), que és la marca amb la qual l'antiga Convergència concorrerà als comicis. La utilització d'aquesta marca va generar molta controvèrsia dins del grup parlamentari de JxCat, en el qual hi conviuen diputats amb carnet de partit i independents. "Va ser una punyalada", ha assegurat Colomines en l'entrevista a La Xarxa, en la qual ha indicat que no es va implicar en la candidatura per fer-li la "cirurgia estètica" al PDECat.
Quin perfil es busca de cara a Barcelona? Colomines ha insistit que Ferran Mascarell -un dels tres dirigents que va registrar la Crida com a partit davant del ministeri de l'Interior- seria un bon nom o, si més no, "millor" dels que hi ha actualment damunt la taula. Joaquim Forn, exconseller d'Interior empresonat a Lledoners, està guanyant opcions com a opció del PDECat, però encara s'hauria de concretar. Neus Munté va ser escollida a través de primàries com a cap de cartell dels nacionalistes, però en el cas que Forn fes el pas no tindria inconvenient en cedir-li el lloc. Puigdemont també ha valorat noms com els dels periodistes Antoni Bassas i Pilar Rahola -aquesta última vinculada al nucli decisori del procés-, per ara descartats.
Malgrat les ganes d'impulsar una candidatura ciutadana, dirigents de la Crida assenyalen que no tindrien problemes en avalar Ernest Maragall, candidat d'ERC, en cas que fos la persona que acabés representant la unitat del sobiranisme. Aquesta és una opció que no descarta Torra, que conviu amb Maragall al Govern fins que el conseller d'Acció Exterior deixi el càrrec per dedicar-se exclusivament a les eleccions municipals. Els republicans ja han deixat clar que no volen cap coalició amb el PDECat i recelen de les primàries de l'ANC, Demòcrates i Graupera.
Reforç dels alcaldes sobiranistes
La llista barcelonina es posaria en marxa després d'una convenció municipal, que encara no té data. La Crida naixerà formalment el 27 d'octubre en un acte al Pavelló Nou Congost de Manresa, i celebrarà el congrés fundacional el 6 de desembre al Centre de Convencions Internacional de Barcelona, i una de les primeres decisions que haurà de prendre és quina implicació té en les municipals de l'any vinent. Colomines ha explicat que el nou partit -al qual no descarta veure competint contra el PDECat, on milita Puigdemont, en futures conteses electorals- avalarà llistes sobiranistes "independentment" de les sigles.
En un primer moment, segons indiquen fonts del PDECat en contacte habitual amb Puigdemont, la Crida havia de ser un "segell" que acompanyés els cartells de les candidatures de Junts per Catalunya (JxCat), que és la marca amb la qual l'antiga Convergència concorrerà als comicis. La utilització d'aquesta marca va generar molta controvèrsia dins del grup parlamentari de JxCat, en el qual hi conviuen diputats amb carnet de partit i independents. "Va ser una punyalada", ha assegurat Colomines en l'entrevista a La Xarxa, en la qual ha indicat que no es va implicar en la candidatura per fer-li la "cirurgia estètica" al PDECat.