Un sector dels comuns critica el gest de reprovar Felip VI i titlla el partit de «CUP desnatada»

Comuns Federalistes també discrepen de què el partit subscrigui al Parlament que els processats per l'1-O són a la presó per les seves idees

Jéssica Albiach, Elisenda Alamany i Marta Ribas, de Catalunya en Comú Podem, al Parlament
Jéssica Albiach, Elisenda Alamany i Marta Ribas, de Catalunya en Comú Podem, al Parlament | Adrià Costa
12 d'octubre del 2018
Actualitzat a les 19:43h
Els comuns han estat protagonistes aquesta setmana per haver estar els precursors de la proposta avalada per l'independentisme per la qual el Parlament ha demanat l'abolició de la monarquia i contra la qual el govern espanyol ja ha advertit que presentarà mesures legals. Amb tot, un sector del partit aplegats en el corrent Comuns Federalistes, s'han mostrat obertament crítics amb aquesta iniciativa del grup parlamentari presidit per Jéssica Albiach. I és que la reprovació del rei es va produir el mateix dia en què el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, segellava el pacte de pressupostos amb el líder de Podem, Pablo Iglesias.

La principal veu crítica de Comuns Federalistes, José Luis Atienza, ha fet arribar la seva queixa a la direcció del partit que encapçala Ada Colau. Aquest corrent que compta amb sis dirigents dels 30 de la direcció ha titllat de "fantasmada tàctica" el fet d'haver impulsat la proposta de resolució, ha alertat del "pèssim negoci estratègic" que suposa aliar-se amb el que ell considera el "processisme" i alerta del perill de "voler ser una CUP desnatada". Atienza considera que una iniciativa com aquesta hauria d'haver-se discutit prèviament a la reunió de l'executiva.

Amb aquesta queixa sobre la taula, algunes veus del grup parlamentari han considerat que no va ser el moment "més oportú" que la proposta sobre el rei coincidís amb el de pressupostos. Tot plegat, mentre la portaveu del grup, Elisenda Alamany, assegurava aquest dijous en declaracions a NacióDigital que el sentiment republicà no desapareixerà per molt que s'impugnin votacions i que espera que, a partir d'ara, "altres cambres puguin fer el mateix" que el Parlament. Tant Alamany com el diputat Joan Josep Nuet van fer tuits amb la imatge de Felip VI cap per avall. "Els valors republicans són majoritaris a la societat catalana. Catalunya pot ser una altra vegada protagonista del canvi social, si arribem a grans acords", va dir Albiach via Twitter. El sector dels comuns aplegats a Desbordem -que inclou els anticapitalistes- sí que ha donat suport a l'acció del grup parlamentari.
 

"Són a la presó pels seus actes"

Aquesta no és l'única queixa que Comuns Federalistes ha fet arribar a la direcció de Colau. A principis de setmana també van expressar la seva disconformitat amb una de les propostes de resolució que Catalunya en Comú Podem va presentar en el debat de política general i que va ser aprovada amb el suport dels independentistes. "El Parlament de Catalunya condemna la deriva autoritària que ha comportat la presó i l'exili de nombroses persones per llurs idees, sempre manifestades de forma pacífica, i que comporta un retrocés democràtic de drets fonamentals", deia el text que va prosperar.

De nou, Atienza exercint de portaveu de Comuns Federalistes, va rebutjar la premissa segons la qual hi ha dirigent a la presó per les seves idees. "Són a la presó pels seus actes", sosté aquest corrent, que recorda que la declaració unilateral d'independència va ser un acte i no una idea. Sí consideren, però, que el fet que els processats en la causa de l'1-O estiguin empresonats és injust i desproporcionat.

Tot i que asseguren que no pretenen obrir un debat sobre l'expressió "presos polítics" sí qüestionen que es puguin considerar com a tals els dirigents independentistes empresonats. En tot cas, han advertit que no subscriuran més l'expressió -habitual en l'espai- que estan privats de llibertat per les seves idees. L'alerta la van fer arribar fins i tot a la reunió de la direcció del passat dilluns, on fins i tot es va produir un debat tens sobre aquesta qüestió amb la cúpula de Catalunya en Comú.