Les tensions a l'espai de l'antiga Convergència l'aboquen a l'escissió
L'activació de la Crida de Puigdemont com a partit, la inquietud dels alcaldes, els pressupostos de l'Estat i les tensions internes al Parlament pels diputats processats centren la reunió extraordinària de la cúpula del PDECat
David Bonvehí, en la seva intervenció a l'assemblea del PDECat
|
Adrià Costa
Dues frases pronunciades entre bambolines durant la campanya electoral de Junts per Catalunya (JxCat) prenen rellevància deu mesos després. Serveixen per retratar en quin punt es troba l'espai anteriorment agrupat a l'entorn de Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) i que ara acumula múltiples actors i estratègies. La primera, expressada per un dirigent governamental implicat en l'estratègia electoral, era diàfana: "Nosaltres tenim l'Elsa , ells tenen la Marta . Ja veurem qui guanya". La segona, verbalitzada per un responsable del PDECat membre de l'equip de campanya, també mirava cap al futur: "ERC ha fet el gir estratègic, nosaltres ho fiem tot a Carles Puigdemont. A curt termini ens pot fer guanyar les eleccions, però és imprevisible a llarg termini".
Les dues sentències són reveladores perquè contenen els elements que han marcat, els últims mesos, les relacions entre el PDECat i JxCat, una candidatura electoral que va derivar en grup parlamentari i que és també la llavor sobre la qual Puigdemont aspira a edificar la Crida Nacional per la República. Les relacions no han estat sempre senzilles -ni forçar la màquina per investir el president a l'exili comptava amb el vist-i-plau unànime de la cúpula del partit, ni la delegació de vot que ha derivat en pèrdua de la majoria independentista al Parlament ha estat exempta de polèmica-, i la posada en marxa de la Crida ho ha acabat d'enterbolir tot. "Han intentat liquidar el PDECat, absorbir-lo, dissoldre'l. No se'n sortiran per l'estructura territorial i d'alcaldes que tenim", recalca un alt dirigent de la formació consultat per NacióDigital.
"Han intentat liquidar el PDECat, absorbir-lo, dissoldre'l. No se'n sortiran per l'estructura territorial i d'alcaldes que tenim", es queixa un membre de la direcció
L'executiva de la formació nacionalista, que fa tres mesos va celebrar un congrés en el qual es va alinear amb l'estratègia de Puigdemont, es reuneix aquest divendres per fer un "debat de fons" al marge de l'actualitat. En essència, com assegura un dels implicats, es tracta de fer-se una sèrie de preguntes: "Què vol el president a l'exili, què serà la Crida, què volen a Lledoners, què vol JxCat i què vol el PDECat".
El partit ja ha decidit que no es dissoldrà dins del moviment de Puigdemont, de manera que un dels escenaris que pren força -així ho indiquen cinc dirigents d'alt rang consultats- és el d'una "escissió" dins del que abans s'aglutinava a l'entorn de l'antiga Convergència. La Crida ja ha activat els mecanismes per convertir-se en partit, tot i que Puigdemont, en converses amb dirigents del PDECat i destacats representants dels alcaldes, sempre els havia promès que no ho seria i que seria "un segell" que permetés aglutinar partits i entitats.
Estructura territorial
Al moviment-partit de Puigdemont, ja registrat al Ministeri de l'Interior per Ferran Mascarell, Gemma Geis i Antoni Morral, s'hi han apuntat unes 5.000 persones, que podran participar de la seva fundació el 27 d'octubre al Pavelló Nou Congost de Manresa, prop de la presó de Lledoners. Les queixes al PDECat arriben especialment perquè la informació directa els és traslladada "amb comptagotes", i sovint és "contradictòria". "Està bé tenir idees i vocació transversal, però sense l'estructura territorial no hi ha manera que una plataforma electoral de vocació hegemònica se'n surti", assenyalen a la sala de màquines del partit. "Nosaltres hem fet un gir [respecte del congrés], s'ha acabat dir que sí a tot", sosté un dirigent consultat.
Aquest gir arriba, en bona part, perquè els alcaldes, amb un important pes en l'espai neoconvergent, i els candidats de ciutats petites o mitjans -és on l'antiga Convergència acumula més poder territorial- han demanat "marcar distàncies" amb la Crida, perquè és un projecte pensat en clau estrictament nacional i que pot "desvirtuar" el marc en el qual es desenvolupen les eleccions municipals. "Què ens diuen? Que tenen molts votants que no són independentistes, i que no es pot jugar tot a una carta", manté un responsable municipal del PDECat, en referència als alcaldes.
"No es poden guanyar unes eleccions apel·lant només al 50% de l'electorat", afegeix un estratega nacionalista, que afegeix: "No hi ha cap dubte que, almenys fins al desembre, la Crida i nosaltres serem dos partits". L'entorn més proper a l'antiga coordinadora general, Marta Pascal, es mostra convençut -sempre en privat- que l'escenari més probable és el de l'escissió de l'espai postconvergent.
Entre Torra i Sánchez
El president de la Generalitat, Quim Torra, és un dels màxims impulsors de la Crida al costat de Puigdemont i de Jordi Sànchez, president del grup parlamentari de JxCat i el pilar a l'entorn del qual uns quants diputats erigeixen la plataforma Junts per la República. Torra ha participat en consells nacionals del PDECat, però en el seu entorn immediat -que va des d'Elsa Artadi, consellera de la Presidència, fins a alts càrrecs de Palau que ja tenien despatx amb Artur Mas i el president a l'exili- no hi ha cap alt dirigent del partit.
"Sanchez ha de ser honest amb Catalunya i presentar una proposta concreta (presos i solució política). Si no canvia res, jo no veig possible que el @Pdemocratacat pugui votar a favor dels pressupostos"
