11
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a les
17:04h
Fa 32 anys una mestressa de casa de Liverpool pujava als escenaris per explicar el tedi del matrimoni, la pèrdua de la seva pròpia identitat i la necessitat d'un canvi vital que s'inicia amb un viatge a Grècia amb una amiga. El personatge Shirley Valentine creat per Willy Russell transcendí el teatre i saltà a la gran pantalla, convertint-se en un arquetip femení que encara avui fa fortuna a les cartelleres d'arreu del món.
Moltes actrius han somniat ser Shirley, entre elles Mercè Arànega, qui ens ha regalat interpretacions memorables durant la seva carrera, com la immensa Dona Obdúlia Montcada de Mort de dama (2009) o la Vera de Davant la jubilació (2016). El seu segon monòleg, Un cel de plom (2015) interpretant a Neus Català és, sens dubte, un dels seus èxits més celebrats.
A Shirley Valentine, que estarà al Teatre Goya de Barcelona fins al 4 de novembre, repeteix en solitari dirigida per Miquel Gorriz, que la torna a encertar en una comèdia com ja va fer amb Art. El magnífic treball d'Arànega és l'element més interessant del muntatge perquè és generosa, rica en matisos i ens presenta una Shirley natural que sap moure's en aquesta comèdia introduint les pinzellades de drama i avorriment requerides per la història. Amb la seva interpretació fins i tot aconsegueix fer empassar alguns acudits, tòpics i situacions que són el principal llast d'un text que, ja quan el vam veure fa vint anys, en resultà anacrònic.
Sensacions personals a banda, en general aquesta Shirley Valentine agradarà al públic especialment al que busca una comèdia amable, ben resolta i de posada en escena que compta amb bons recursos. En aquest sentit és destacable l'original escenografia de Jon Berrondo que juga a trencar el marc, metàfora de l'evolució de la protagonista; una construcció a cavall entre l'espectacularitat i la practicitat que augura gira segura.
Moltes actrius han somniat ser Shirley, entre elles Mercè Arànega, qui ens ha regalat interpretacions memorables durant la seva carrera, com la immensa Dona Obdúlia Montcada de Mort de dama (2009) o la Vera de Davant la jubilació (2016). El seu segon monòleg, Un cel de plom (2015) interpretant a Neus Català és, sens dubte, un dels seus èxits més celebrats.
A Shirley Valentine, que estarà al Teatre Goya de Barcelona fins al 4 de novembre, repeteix en solitari dirigida per Miquel Gorriz, que la torna a encertar en una comèdia com ja va fer amb Art. El magnífic treball d'Arànega és l'element més interessant del muntatge perquè és generosa, rica en matisos i ens presenta una Shirley natural que sap moure's en aquesta comèdia introduint les pinzellades de drama i avorriment requerides per la història. Amb la seva interpretació fins i tot aconsegueix fer empassar alguns acudits, tòpics i situacions que són el principal llast d'un text que, ja quan el vam veure fa vint anys, en resultà anacrònic.
Sensacions personals a banda, en general aquesta Shirley Valentine agradarà al públic especialment al que busca una comèdia amable, ben resolta i de posada en escena que compta amb bons recursos. En aquest sentit és destacable l'original escenografia de Jon Berrondo que juga a trencar el marc, metàfora de l'evolució de la protagonista; una construcció a cavall entre l'espectacularitat i la practicitat que augura gira segura.
| Fitxa de Shirley Valentine |
|---|
Títol: Shirley Valentine Teatre: Goya de Barcelona fins al 4 de novembre Autor: Willy Russell Direcció: Miquel Gorriz Intèrpret: Mercè Arànega |