14
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a les
20:26h
Què se n'ha fet, del centre polític a l'estat espanyol? Ha desaparegut de l'escena, engolit per l'aparició de nous moviments socials a l'esquerra i una radicalització creixent de l'espai conservador? Ja no existeix el centrisme com a força electoral organitzada? S'ha desplaçat a la dreta? Amb tot, el centre continua "venent" i són molts els dirigents polítics que se'n reclamen d'una manera o altra.
En la tradició de la dreta espanyola des dels inicis de la transició, el centre sempre ha estat invocat per embolcallar posicions més conservadores. L'aparició de Vox com a nova sigla en joc a la política espanyola ha provocat un enduriment encara més gran en el discurs de la dreta tradicional. Hem preguntat a quatre sociòlegs i politòlegs rellevants -Joan Botella, Marina Subirats, Astrid Barrio i Jordi Borja- que ens expliquin on és ara el centre.
Joan Botella: "El PSOE és ara el gran partit de centre"
El professor Joan Botella (UAB) considera que "més que d'una ideologia de centre hi ha polítiques de centre que poden reunir entorn seu els diguem-ne moderats de dreta i d'esquerra". Per Botella, l'èxit d'un centre ampli es va produir després de la Segona Guerra Mundial, quan l'URSS era vist com un perill per Occident.
L'afebliment del centre, en opinió de Botella, és un fenomen global. La caiguda del món comunista va suposar que un ampli sector de la dreta considerés que calia tancar el cicle de polítiques centristes: "Quan la revolució va deixar de ser vista com un perill real, ja no calia fer res per impedir-la. Va desaparèixer la "necessitat" de ser moderat". Les polítiques que s'enceten els anys vuitanta amb Ronald Reagan als EUA i Margaret Thatcher al Regne Unit serien senyals, per Joan Botella, d'aquest gir històric.
Segons Botella, "s'ha produït un desvergonyiment per part de la dreta davant una esquerra desconcertada. S'ha produït un desplaçament a la dreta en molts debats públics. En alguns casos l'esquerra ha fet una absorció acrítica de posicions conservadores. Recordem que un president socialista com Rodríguez Zapatero va arribar a dir que baixar impostos era d'esquerres. De fet, podríem dir que el PSOE ja és en aquests moments el gran partit de centre a Espanya".
Botella està convençut que "PP i Ciutadans s'equivoquen anant tan a la dreta perquè en la societat espanyola hi ha temes que no admeten regressions, com la seguretat social o les pensions. En aquest sentit, veig poc recorregut a Vox, tot i que sí que pot arrossegar PP i Ciutadans cap a les seves posicions".
Marina Subirats: "El centre creix en una societat cohesionada"
La sociòloga Marina Subirats considera que "el centre és un lloc de confluència i creix en etapes en què una societat està molt cohesionada. Quan una societat es polaritza, el centre pateix". Subirats assenyala l'increment de les desigualtats com una de les causes de l'afebliment del centrisme: "Quan molta gent té problemes per trobar feina, o treballa sense sortir de la pobresa, o té por de perdre l'habitatge, i alhora es veu com hi ha una minoria que acumula més riquesa, la societat es polaritza".
Marina Subirats creu que la radicalització de la dreta a Espanya no és un fet aïllat en el si de la Unió Europea i no es pot desvincular a processos que s'estan vivint a Polònia, Hongria, Àustria... "Sempre s'ha repetit que hi havia una extrema dreta més o menys acollida en el si del Partit Popular. Ara estem en una altra fase, amb l'aparició de Vox, que vol entroncar amb les dretes extremes que creixen a Europa". Per Subirats, "l'actitud del PP respon al fet que més que expressar estrictament els interessos d'una classe social, els partits actuen com a grup de pressió i són hipersensibles al que assenyalen les enquestes". Coincideix amb Joan Botella en la idea que "en aquest context, el PSOE esdevé "el" partit de centre en la política espanyola".
Astrid Barrio: "Ciutadans s'inclina per disputar l'espai al PP, cosa que limita el seu potencial de creixement"
Politòloga i professora de la Universitat de València, Astrid Barrio explica que "el centre polític és una idea complexa. Un dels pares de la ciència política, Maurice Duverger, deia que el centre en política no existia, que hi ha un centre a la dreta i un centre a l’esquerra. I efectivament, si mirem la política espanyola, el centre com a tal no va sobreviure. Un cop feta la transició, la UCD va desaparèixer i el seu successor que es reclamava pròpiament centrista, el CDS, no va prosperar, com tampoc el PRD de Miquel Roca i Florentino Pérez, fet amb voluntat clarament centrista".
Astrid Barrio assenyala que durant un temps, Ciutadans semblava que volia recuperar aquest espai, però "des del darrer congrés perd centralitat i sembla inclinar-se més per disputar l’espai de dreta al PP que per ser un partit frontissa, com es va veure en la moció de censura. Això limita el potencial de creixement del partit atès que la major part dels electors espanyols es declaren de centre esquerra".
El PSOE acabarà sent el gran partit de centre? Per Barrio, "si el PP i Ciutadans mantenen l’actual estratègia, possiblement. A més, ara per ara el PSOE és el partit que s’aproxima més a la posició ideològica on hi ha situada una porció més gran de l’electorat, però hi ha altres factors que decideixen el vot".
Pel que al panorama internacional, Astrid Barrio considera que "les forces centristes sobreviuen amb dificultats per l’ascens del populisme, que té un efecte polaritzador, però encara conserven una important quota de poder. Les properes eleccions europees ens permetran avaluar el seu estat de salut".
Jordi Borja: "La radicalització de les dretes a Espanya ve de lluny, del 23-F"
El sociòleg Jordi Borja assegura que "la radicalització de les dretes ve de lluny, després del 23 F, amb la LOAPA i el que va representar. El PSOE va ocupar l'espai centrista i va desenvolupar polítiques socials i civils moderades. Però amb moltes reserves i oblits: OTAN, memòria històrica, dret a l'autodeterminació de les nacionalitats (el 1977 ho proclamaven), manteniment dels aparells de l'Estat franquista, l'alta administració, la policia i sobretot la judicatura".
Aquesta radicalització dretana, explica Jordi Borja, es va accelerar els anys noranta amb la força adquirida pel Partit Popular, especialment a partir del 1996, i sobretot el 2000 amb la majoria absoluta d'Aznar. "La política d'exaltació espanyolista del PP es va plasmar en una campanya molt agressiva contra Catalunya, no solament pel tema de l'Estatut. El resultat ja el sabem, amb la sentència d'un Tribunal Constitucional de majoria neofranquista, com el Tribunal Suprem".
Borja recorda, com Astrid Barrio, el que deia Duverger sobre el centrisme (va ser professor seu a la Sorbona) en el sentit que sol acabar decantant-se cap a la dreta. Borja és crític amb un PSOE que s'ha apuntat al "constitucionalisme regressiu" en el tema de Catalunya. Actualment, "el PSOE fa equilibris entre la força de l'espanyolisme reaccionari i el pactisme amb Catalunya. "No és centrisme, almenys per ara. De moment és immobilisme amb bones paraules o algunes qüestions bastant innòcues, com a veure on enterrar Franco). Més val això que res, però és molt poc".
En la tradició de la dreta espanyola des dels inicis de la transició, el centre sempre ha estat invocat per embolcallar posicions més conservadores. L'aparició de Vox com a nova sigla en joc a la política espanyola ha provocat un enduriment encara més gran en el discurs de la dreta tradicional. Hem preguntat a quatre sociòlegs i politòlegs rellevants -Joan Botella, Marina Subirats, Astrid Barrio i Jordi Borja- que ens expliquin on és ara el centre.
Joan Botella. Foto: Adrià Costa
Joan Botella: "El PSOE és ara el gran partit de centre"
El professor Joan Botella (UAB) considera que "més que d'una ideologia de centre hi ha polítiques de centre que poden reunir entorn seu els diguem-ne moderats de dreta i d'esquerra". Per Botella, l'èxit d'un centre ampli es va produir després de la Segona Guerra Mundial, quan l'URSS era vist com un perill per Occident.
L'afebliment del centre, en opinió de Botella, és un fenomen global. La caiguda del món comunista va suposar que un ampli sector de la dreta considerés que calia tancar el cicle de polítiques centristes: "Quan la revolució va deixar de ser vista com un perill real, ja no calia fer res per impedir-la. Va desaparèixer la "necessitat" de ser moderat". Les polítiques que s'enceten els anys vuitanta amb Ronald Reagan als EUA i Margaret Thatcher al Regne Unit serien senyals, per Joan Botella, d'aquest gir històric.
"En alguns casos, l'esquerra ha fet una absorció acrítica de polítiques de dretes, recordem Zapatero dient que baixar impostos era d'esquerres"
Segons Botella, "s'ha produït un desvergonyiment per part de la dreta davant una esquerra desconcertada. S'ha produït un desplaçament a la dreta en molts debats públics. En alguns casos l'esquerra ha fet una absorció acrítica de posicions conservadores. Recordem que un president socialista com Rodríguez Zapatero va arribar a dir que baixar impostos era d'esquerres. De fet, podríem dir que el PSOE ja és en aquests moments el gran partit de centre a Espanya".
Botella està convençut que "PP i Ciutadans s'equivoquen anant tan a la dreta perquè en la societat espanyola hi ha temes que no admeten regressions, com la seguretat social o les pensions. En aquest sentit, veig poc recorregut a Vox, tot i que sí que pot arrossegar PP i Ciutadans cap a les seves posicions".
Marina Subirats en un acte a la UB. Foto: Europa Press
Marina Subirats: "El centre creix en una societat cohesionada"
La sociòloga Marina Subirats considera que "el centre és un lloc de confluència i creix en etapes en què una societat està molt cohesionada. Quan una societat es polaritza, el centre pateix". Subirats assenyala l'increment de les desigualtats com una de les causes de l'afebliment del centrisme: "Quan molta gent té problemes per trobar feina, o treballa sense sortir de la pobresa, o té por de perdre l'habitatge, i alhora es veu com hi ha una minoria que acumula més riquesa, la societat es polaritza".
"El creixement de les desigualtats és una de les causes de l'afebliment del centrisme"
Marina Subirats creu que la radicalització de la dreta a Espanya no és un fet aïllat en el si de la Unió Europea i no es pot desvincular a processos que s'estan vivint a Polònia, Hongria, Àustria... "Sempre s'ha repetit que hi havia una extrema dreta més o menys acollida en el si del Partit Popular. Ara estem en una altra fase, amb l'aparició de Vox, que vol entroncar amb les dretes extremes que creixen a Europa". Per Subirats, "l'actitud del PP respon al fet que més que expressar estrictament els interessos d'una classe social, els partits actuen com a grup de pressió i són hipersensibles al que assenyalen les enquestes". Coincideix amb Joan Botella en la idea que "en aquest context, el PSOE esdevé "el" partit de centre en la política espanyola".
Astrid Barrio, tercera per l'esquerra, en un debat a la seu del PSC. Foto: ACN
Astrid Barrio: "Ciutadans s'inclina per disputar l'espai al PP, cosa que limita el seu potencial de creixement"
Politòloga i professora de la Universitat de València, Astrid Barrio explica que "el centre polític és una idea complexa. Un dels pares de la ciència política, Maurice Duverger, deia que el centre en política no existia, que hi ha un centre a la dreta i un centre a l’esquerra. I efectivament, si mirem la política espanyola, el centre com a tal no va sobreviure. Un cop feta la transició, la UCD va desaparèixer i el seu successor que es reclamava pròpiament centrista, el CDS, no va prosperar, com tampoc el PRD de Miquel Roca i Florentino Pérez, fet amb voluntat clarament centrista".
Astrid Barrio assenyala que durant un temps, Ciutadans semblava que volia recuperar aquest espai, però "des del darrer congrés perd centralitat i sembla inclinar-se més per disputar l’espai de dreta al PP que per ser un partit frontissa, com es va veure en la moció de censura. Això limita el potencial de creixement del partit atès que la major part dels electors espanyols es declaren de centre esquerra".
"Les eleccions europees permetran avaluar l'estat de salut del centrisme al continent"
El PSOE acabarà sent el gran partit de centre? Per Barrio, "si el PP i Ciutadans mantenen l’actual estratègia, possiblement. A més, ara per ara el PSOE és el partit que s’aproxima més a la posició ideològica on hi ha situada una porció més gran de l’electorat, però hi ha altres factors que decideixen el vot".
Pel que al panorama internacional, Astrid Barrio considera que "les forces centristes sobreviuen amb dificultats per l’ascens del populisme, que té un efecte polaritzador, però encara conserven una important quota de poder. Les properes eleccions europees ens permetran avaluar el seu estat de salut".
Jordi Borja Foto: Josep M. Montaner
Jordi Borja: "La radicalització de les dretes a Espanya ve de lluny, del 23-F"
El sociòleg Jordi Borja assegura que "la radicalització de les dretes ve de lluny, després del 23 F, amb la LOAPA i el que va representar. El PSOE va ocupar l'espai centrista i va desenvolupar polítiques socials i civils moderades. Però amb moltes reserves i oblits: OTAN, memòria històrica, dret a l'autodeterminació de les nacionalitats (el 1977 ho proclamaven), manteniment dels aparells de l'Estat franquista, l'alta administració, la policia i sobretot la judicatura".
Aquesta radicalització dretana, explica Jordi Borja, es va accelerar els anys noranta amb la força adquirida pel Partit Popular, especialment a partir del 1996, i sobretot el 2000 amb la majoria absoluta d'Aznar. "La política d'exaltació espanyolista del PP es va plasmar en una campanya molt agressiva contra Catalunya, no solament pel tema de l'Estatut. El resultat ja el sabem, amb la sentència d'un Tribunal Constitucional de majoria neofranquista, com el Tribunal Suprem".
"De moment, el PSOE no fa centrisme, fa immobilisme amb bones paraules"
Borja recorda, com Astrid Barrio, el que deia Duverger sobre el centrisme (va ser professor seu a la Sorbona) en el sentit que sol acabar decantant-se cap a la dreta. Borja és crític amb un PSOE que s'ha apuntat al "constitucionalisme regressiu" en el tema de Catalunya. Actualment, "el PSOE fa equilibris entre la força de l'espanyolisme reaccionari i el pactisme amb Catalunya. "No és centrisme, almenys per ara. De moment és immobilisme amb bones paraules o algunes qüestions bastant innòcues, com a veure on enterrar Franco). Més val això que res, però és molt poc".