El mal càlcul de Joan Reñé que l'ha portat a la dimissió

Dimitir com a president de la Diputació de Lleida era una decisió que no entrava en les previsions de Joan Reñé, almenys fins als darrers dies. El líder del PDECat a Ponent sabia que hi havien denuncies que l'implicaven en presumptes trames de corrupció, però estava disposat a resistir els embats policials des de la cadira de president i amb els membres del seu partit tancant files amb ell.

Reñé tenia controlat el partit i no contemplava que els diputats demòcrates li demanessin la renúncia. Va començar a veure's sol el passat dilluns després d'una tensa reunió que va avançar aquest diari en la qual alguns diputats li van demanar la renúncia. No s'ho esperava, i va abandonar la trobada visiblement molest.

Tampoc des de la direcció del PDECat a Barcelona s'ha mogut un dit per defensar la seva figura, un fet que Reñé interpreta com un abandonament que ha desembocat en una renúncia que ell assegura que és "personal". El polític demòcrata ha posat l'accent en el fet que la decisió de marxar l'ha pres ell sense que ningú l'hagi forçat a fer-ho, però la base de la seva marxa com a president provincial cal buscar-la en la debilitat que tenia com a president, amb ERC amenaçant amb una moció de censura i amb un PDECat que s'havia començat a desmarcar dels seus arguments que apuntaven a una trama de calúmnies contra ell.

Reñé va calcular malament, i aquell suport que pressuposava del seu partit es va convertir, en realitat, en una operació de supervivència per part d'alguns membres destacats de la formació, que s'han allunyat d'aquell que estava sota l'ombra de la corrupció. En el missatge que aquest dimecres ha enviat als militants s'hi llegeix entre línies un cert despit quan lamenta que no se li ha donat "temps" i "confiança".