11
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a les
16:02h
"El Fons de Reestructuració i Ordenació Bancària pensava que l'entitat era solvent". Si no, s'ha preguntat l'expresident de CatalunyaCaixa Narcís Serra, com és que no es va negar a proporcionar els diners que s'havien demanat per rescatar l'entitat bancària? Aquest és un dels arguments que Serra ha utilitzat en el judici que s'està celebrant a l'Audiència de Barcelona, on s'estan posant en entredit els sobresous que van rebre els dirigents de CX el 2010 mentre aquesta estava sent rescatada amb diner públic.
Malgrat que el 2008 s'havia produït un primer avís de crisis financera, Serra ha relatat que els llavors directius estaven "absolutament convençuts que la caixa sobreviuria" i que "no estava en situació de vulnerabilitat", ja que "ningú sabia que la crisi econòmica del 2011 seria molt més greu que la del 2008". Per això, i malgrat els alts nivells de morositat -que estaven per sobre de la resta de caixes-, ha mantingut que "ningú pensava que vindria una crisis", ja que el 2007 va ser l'any que l'entitat bancaria va tenir uns beneficis més elevats. A partir de llavors, els beneficis de CX es van reduir de 493 milions el 2007, a 185 el 2008 i a 77 el 2009.
En aquest punt, ha continuat, es va promoure la contractació d'Adolf Todó com a director, sota el "canvi de rumb" que es buscava d'allunyar-se del món immobiliari, ja que els beneficis del banc "només creixien en base a crèdits, hipoteques i col·laboracions en el món immobiliari". El contracte que es va firmar amb Todó era de 600.000 euros anuals, amb una variable del 35% si es complien el 60% dels objectius, amb tres anualitats d'indemnització en cas de rescissió anticipada. A més, a partir dels 60 anys es podia prejubilar amb el 90% del sou fix, i a partir del 67 anys, amb una renda vitalícia del 80%, a més de quatre milions d'euros en aportacions als plans de pensions. En conjunt, del 2008 al 2012 va cobrar quatre milions i dos més en fons de pensions.
Aquest salari, però, es va acabar augmentat el gener i l'octubre del 2010, amb dues pujades de sou en dos acords del consell d'administració. Es va apujar el variable fins el 50%. "Vam acordar amb el senyor Tudó que el contractaríem en funció de la mitjana del sector, que aquesta és inferior a la mitja", ha explicat Serra, que ha considerat que el salari era "relativament prudent". El que es va fer, però, va ser un "acostament per etapes" al sou pactat amb el director, motiu pel qual es van anar incrementant les condicions, en funció d'allò que s'havia pactat: "Era oportú perquè la caixa desapareixeria i s'havia de complir la paraula contractual amb el director; no podíem ni pensar que per no complir el contracte amb el director, llavors ell buscaria altes opcions i haver de buscar un altre equip directiu".
Així, ha indicat, i malgrat la intervenció del FROB i que la caixa estava aplicant un ERO entre els seus treballadors, l'entitat preveia que "s'aniria arrodonint la xifra per complir l'acord" amb el director que, per altra banda, era un "contracte ajustat als que es feien en aquell moment a qualsevol directiu" ,ha dit Serra, que ha justificat que, a més, per primera vegada el salari es va comunicar al consell d'administració, ja que en anys anteriors només es pactava amb el president. Aquest augment, ha recordat la Fiscalia, no era conegut pel Banc d'Espanya que, fins i tot, "es va molestar".
Sous "desproporcionats", segons la Fiscalia
La Fiscalia manté que aquests van rebre retribucions i indemnitzacions "desproporcionades i alienes a la situació d'insolvència" quan, per altra banda, CatalunyaCaixa demanava una injecció de diners del FROB. Per altra banda, els reclama que paguin 2,5 milions d'euros a l'Estat en concepte de responsabilitat civil. La CUP, a més, els acusa d'un delicte societari, i arriba a demanar fins a sis anys de presó per a Todó per un delicte d'apropiació indeguda, i quatre anys per a la resta d'acusats.
L'acusació de la Fiscalia es basa en els dos acords del consell d'administració que assegura que van ser clarament il·legals, entremig dels quals es va produir la fusió de l'empresa amb Caixa Tarragona i Caixa Manresa. Durant aquest temps, el FROB va injectar quasi 3.000 milions d'euros, és a dir, prop del 90% dels recursos del nou banc.
Dos mesos després, el FROB va injectar 9.000 milions d'euros més i va fer-se amb el 100% del nou banc. El rescat del banc exigia, segons la Fiscalia, "racionalitzar les estructures d'administració i gerència" i "ajustar les polítiques de retribució dels alts directius" a la normativa europea. Dues exigències que van quedar lluny de complir-se.
Malgrat que el 2008 s'havia produït un primer avís de crisis financera, Serra ha relatat que els llavors directius estaven "absolutament convençuts que la caixa sobreviuria" i que "no estava en situació de vulnerabilitat", ja que "ningú sabia que la crisi econòmica del 2011 seria molt més greu que la del 2008". Per això, i malgrat els alts nivells de morositat -que estaven per sobre de la resta de caixes-, ha mantingut que "ningú pensava que vindria una crisis", ja que el 2007 va ser l'any que l'entitat bancaria va tenir uns beneficis més elevats. A partir de llavors, els beneficis de CX es van reduir de 493 milions el 2007, a 185 el 2008 i a 77 el 2009.
En aquest punt, ha continuat, es va promoure la contractació d'Adolf Todó com a director, sota el "canvi de rumb" que es buscava d'allunyar-se del món immobiliari, ja que els beneficis del banc "només creixien en base a crèdits, hipoteques i col·laboracions en el món immobiliari". El contracte que es va firmar amb Todó era de 600.000 euros anuals, amb una variable del 35% si es complien el 60% dels objectius, amb tres anualitats d'indemnització en cas de rescissió anticipada. A més, a partir dels 60 anys es podia prejubilar amb el 90% del sou fix, i a partir del 67 anys, amb una renda vitalícia del 80%, a més de quatre milions d'euros en aportacions als plans de pensions. En conjunt, del 2008 al 2012 va cobrar quatre milions i dos més en fons de pensions.
VÍDEO Narcís Serra arriba a la segona sessió del judici de CatalunyaCaixa per declarar com a acusat. Informa @aidamboixhttps://t.co/QsxFdpRO76pic.twitter.com/vUafYdCIqD
— NacióDigital (@naciodigital) 11 d’octubre de 2018
Aquest salari, però, es va acabar augmentat el gener i l'octubre del 2010, amb dues pujades de sou en dos acords del consell d'administració. Es va apujar el variable fins el 50%. "Vam acordar amb el senyor Tudó que el contractaríem en funció de la mitjana del sector, que aquesta és inferior a la mitja", ha explicat Serra, que ha considerat que el salari era "relativament prudent". El que es va fer, però, va ser un "acostament per etapes" al sou pactat amb el director, motiu pel qual es van anar incrementant les condicions, en funció d'allò que s'havia pactat: "Era oportú perquè la caixa desapareixeria i s'havia de complir la paraula contractual amb el director; no podíem ni pensar que per no complir el contracte amb el director, llavors ell buscaria altes opcions i haver de buscar un altre equip directiu".
Així, ha indicat, i malgrat la intervenció del FROB i que la caixa estava aplicant un ERO entre els seus treballadors, l'entitat preveia que "s'aniria arrodonint la xifra per complir l'acord" amb el director que, per altra banda, era un "contracte ajustat als que es feien en aquell moment a qualsevol directiu" ,ha dit Serra, que ha justificat que, a més, per primera vegada el salari es va comunicar al consell d'administració, ja que en anys anteriors només es pactava amb el president. Aquest augment, ha recordat la Fiscalia, no era conegut pel Banc d'Espanya que, fins i tot, "es va molestar".
Sous "desproporcionats", segons la Fiscalia
La Fiscalia manté que aquests van rebre retribucions i indemnitzacions "desproporcionades i alienes a la situació d'insolvència" quan, per altra banda, CatalunyaCaixa demanava una injecció de diners del FROB. Per altra banda, els reclama que paguin 2,5 milions d'euros a l'Estat en concepte de responsabilitat civil. La CUP, a més, els acusa d'un delicte societari, i arriba a demanar fins a sis anys de presó per a Todó per un delicte d'apropiació indeguda, i quatre anys per a la resta d'acusats.
L'acusació de la Fiscalia es basa en els dos acords del consell d'administració que assegura que van ser clarament il·legals, entremig dels quals es va produir la fusió de l'empresa amb Caixa Tarragona i Caixa Manresa. Durant aquest temps, el FROB va injectar quasi 3.000 milions d'euros, és a dir, prop del 90% dels recursos del nou banc.
Dos mesos després, el FROB va injectar 9.000 milions d'euros més i va fer-se amb el 100% del nou banc. El rescat del banc exigia, segons la Fiscalia, "racionalitzar les estructures d'administració i gerència" i "ajustar les polítiques de retribució dels alts directius" a la normativa europea. Dues exigències que van quedar lluny de complir-se.