11
d'octubre
del
2018
Actualitzat
a les
11:36h
Bastir un front comú pels drets civils i polítics ha estat un dels objectius del president del Parlament, Roger Torrent, en aquesta legislatura. A proposta seva, la cambra catalana ha aprovat aquest dijous la creació d'una comissió d'estudi sobre els drets civils i polítics davant la resposta "autoritària" de l'Estat des de la celebració del referèndum de l'1 d'octubre, on les càrregues policials van causar més d'un miler de ferits i les accions judicials han derivat en l'existència de presos polítics i exiliats.
La comissió es crearà gràcies als 72 vots favorables de Junts per Catalunya, ERC, Catalunya en Comú Podem i la CUP, mentre que els representants de Ciutadans, el PSC i el PP hi han votat en contra. "La irresponsabilitat del govern espanyol d'intentar resoldre per via judicial un problema de naturalesa política ha generat una regressió democràtica sense precedents", recull l'exposició de motius de la proposta de creació de la comissió. Es tracta de la primera vegada que el màxim responsable de la cambra impulsa la creació d'una comissió d'aquest tipus.
Una deriva que afecta activistes i artistes
Independentistes i comuns han recordat l'existència de presos i exiliats, però també el cas dels activistes dels CDR o d'artistes i cantants amb condemnes de presó per fer ús de la seva llibertat d'expressió. "El problema de l’estat espanyol és l’estat espanyol", ha lamentat el diputat de JxCat Francesc de Dalmases, que ha advertit que "el més còmode seria abaixar el cap davant la repressió". El dirigent ha recordat que al Parlament hi ha 135 escons i en voten 130. "S'ha decidit que no es tenen en compte els seus vots. És terrible per a ells i pels centenars de milers de persones que el van votar. Qui es considera prou digne per llençar aquests vots a la paperera?", ha assegurat en una setmana en què el desacord entre JxCat i ERC ha abocat l'independentisme a perdre la majoria al Parlament.
"Em dol profundament que el PSC no hi doni suport", ha assegurat el diputat republicà Gerard Gómez del Moral, que ha acusat l'unionisme de considerar que "contra l'independentisme val tot" i que quan es parla de "neutralitat" en l'espai públic és perquè no volen veure cap estelada. Si bé des de Cs i PP han recordat agressions i atacs patits a les seves seus, el diputat d'ERC ha recordat les agressions de l'extrema dreta, la crema de l'Ateneu de Sarrià o els professors acusats per un delicte d'odi finalment absolts.
Els comuns, a més de defensar que cal combatre les "interpretacions matusseres del jutge Llarena, que veu violència on ningú més la veu", han demanat que s'abordi la regressió en drets també des del punt de vista de les retallades en drets socials i les conseqüències de la llei mordassa. La portaveu dels comuns, Elisenda Alamany, ha inclòs en la crítica l'actuació del rei el mateix dia en què el seu grup portarà al ple la reprovació del monarca. La CUP, per la seva banda, han considerat l'1-O com un dels moments de "més repressió i vulneració de drets" des del franquisme.
Ciutadans la considera "un xiringuito més"
Ciutadans, PSC i PP s'han mostrat radicalment en contra de la creació de la comissió i han recordat que els drets dels diputats i de la ciutadania es van veure vulnerats en el ple del 6 i 7 de setembre de l'any passat, quan es van aprovar les lleis de desconnexió. Per a Ciutadans, la comissió és només un "xiringuito més" de l'independentisme per aprofundir en "el conflicte social". El diputat socialista Ferran Pedret, per la seva banda, ha lamentat que tot formi part d'una "acció global de propaganda en què es pretén fer veure que Espanya és un Estat autoritari i antidemocràtic equiparable a la Turquia d'Erdogan". La diputada del PP Andrea Levy ha criticat que la comissió tingui per objectiu parlar "dels privilegis de l'independentisme" mentre els contraris al seu projecte han de patir l'assenyalament dels CDR.
La comissió es crearà gràcies als 72 vots favorables de Junts per Catalunya, ERC, Catalunya en Comú Podem i la CUP, mentre que els representants de Ciutadans, el PSC i el PP hi han votat en contra. "La irresponsabilitat del govern espanyol d'intentar resoldre per via judicial un problema de naturalesa política ha generat una regressió democràtica sense precedents", recull l'exposició de motius de la proposta de creació de la comissió. Es tracta de la primera vegada que el màxim responsable de la cambra impulsa la creació d'una comissió d'aquest tipus.
Una deriva que afecta activistes i artistes
Independentistes i comuns han recordat l'existència de presos i exiliats, però també el cas dels activistes dels CDR o d'artistes i cantants amb condemnes de presó per fer ús de la seva llibertat d'expressió. "El problema de l’estat espanyol és l’estat espanyol", ha lamentat el diputat de JxCat Francesc de Dalmases, que ha advertit que "el més còmode seria abaixar el cap davant la repressió". El dirigent ha recordat que al Parlament hi ha 135 escons i en voten 130. "S'ha decidit que no es tenen en compte els seus vots. És terrible per a ells i pels centenars de milers de persones que el van votar. Qui es considera prou digne per llençar aquests vots a la paperera?", ha assegurat en una setmana en què el desacord entre JxCat i ERC ha abocat l'independentisme a perdre la majoria al Parlament.
"Em dol profundament que el PSC no hi doni suport", ha assegurat el diputat republicà Gerard Gómez del Moral, que ha acusat l'unionisme de considerar que "contra l'independentisme val tot" i que quan es parla de "neutralitat" en l'espai públic és perquè no volen veure cap estelada. Si bé des de Cs i PP han recordat agressions i atacs patits a les seves seus, el diputat d'ERC ha recordat les agressions de l'extrema dreta, la crema de l'Ateneu de Sarrià o els professors acusats per un delicte d'odi finalment absolts.
Els comuns, a més de defensar que cal combatre les "interpretacions matusseres del jutge Llarena, que veu violència on ningú més la veu", han demanat que s'abordi la regressió en drets també des del punt de vista de les retallades en drets socials i les conseqüències de la llei mordassa. La portaveu dels comuns, Elisenda Alamany, ha inclòs en la crítica l'actuació del rei el mateix dia en què el seu grup portarà al ple la reprovació del monarca. La CUP, per la seva banda, han considerat l'1-O com un dels moments de "més repressió i vulneració de drets" des del franquisme.
Ciutadans la considera "un xiringuito més"
Ciutadans, PSC i PP s'han mostrat radicalment en contra de la creació de la comissió i han recordat que els drets dels diputats i de la ciutadania es van veure vulnerats en el ple del 6 i 7 de setembre de l'any passat, quan es van aprovar les lleis de desconnexió. Per a Ciutadans, la comissió és només un "xiringuito més" de l'independentisme per aprofundir en "el conflicte social". El diputat socialista Ferran Pedret, per la seva banda, ha lamentat que tot formi part d'una "acció global de propaganda en què es pretén fer veure que Espanya és un Estat autoritari i antidemocràtic equiparable a la Turquia d'Erdogan". La diputada del PP Andrea Levy ha criticat que la comissió tingui per objectiu parlar "dels privilegis de l'independentisme" mentre els contraris al seu projecte han de patir l'assenyalament dels CDR.